Grècia surt del rescat amb les ferides obertes

BarcelonaEl comissari europeu d’Economia, Pierre Moscovici, deia aquest dilluns amb aire solemne que Grècia pot “girar full” i donava per acabada la crisi de l’eurozona. Vuit anys i 289.000 milions d’euros en crèdits després, el país sortia oficialment del tercer programa de rescat habilitat i podia tornar a finançar-se pel seu compte als mercats. Però la doctrina del xoc a què ha sigut sotmesa l’economia grega -que va estar a punt d’arrossegar tota l’arquitectura europea tot i que representa només el 2% del PIB de l’eurozona- gairebé ha matat el malalt. I per això, tot i que formalment els grecs s’han desfet de la troica (el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Unió Europea), els homes de negre tornaran a Atenes al setembre i un cop al trimestre per assegurar-se que el país continua endinsat en el camí de l’austeritat.

“Aquests vuit anys han deixat l’economia grega i els grecs profundament tocats. La recuperació dels últims dos anys ha sigut massa discreta per ser percebuda. Amb un futur incert, i sense cap confiança en els polítics locals ni en les institucions europees, marcats i més empobrits, els grecs tenen ara poc a celebrar”, escriu l’economista Iannis Mouzakis al portal Macropolis.

Les dades parlen soles. Els grecs han perdut de mitjana un 23% del seu poder adquisitiu des que es va posar en marxa el primer programa de rescat. Des del setembre del 2009 s’han eliminat fins a 1,1 milions de llocs de treball, xifra que equival a 24.000 nous aturats cada mes. L’atur s’ha moderat des del 2014, però sobretot amb feines de temporals i a temps parcial, remunerades amb sous per sota del llindar de la pobresa. Encara hi ha 740.000 grecs a l’atur, i serien molts més si 300.000 joves llicenciats no haguessin abandonat el país durant la crisi, en un dels episodis de fuga de cervells més massius que s’ha viscut a Europa en els últims anys.

Després d’Irlanda l’any 2013, Espanya i Portugal el 2014 i Xipre el 2016, Grècia és l’últim país de la zona euro a sortir dels plans d’ajustament. Però el pes del deute, tot i l’últim alleujament acordat pels creditors a finals del mes de juny, és encara desorbitat: un 180% del PIB. Cada grec que neix té un deute de 30.000 euros. Alexis Tsipras -que després de presentar-se com la bèstia negra de les institucions europees va acabar signant els programes d’austeritat més durs que ha assumit mai cap govern europeu- va acceptar mantenir els comptes públics amb un superàvit del 3,5% del PIB fins al 2022 i del 2% fins al 2060. La recuperació gràcies als ingressos del turisme és un dels pocs rajos de llum en un panorama encara molt negre.

I això s’ha de fer encara que sigui a costa dels jubilats. El govern de Syriza prepara per a l’any que ve la catorzena retallada de les pensions en 8 anys, després que els jubilats hagin vist com els seus ingressos es reduïen a la meitat. I en moltes llars tota la família depèn de la prestació dels avis.

El deute grec continua sent considerat impagable pel Fons Monetari Internacional, que no ha deixat de pressionar per a una quitació. I els mercats ho saben. Si abans del primer rescat la prima de risc no superava els 76 punts bàsics, ara és de 402, després del rècord dels 3.300 del març del 2012.

Per tot això, moltes veus alerten que els grecs encara trigaran temps a girar full: “Grècia ha sigut un fracàs colossal -escrivia dilluns Larry Elliott, el cap d’economia de The Guardian -. És una història d’incompetència, de dogmatisme, de retards innecessaris i d’avantposar els interessos dels bancs als de la gent. I això tindrà conseqüències a llarg termini”.