Els grans reptes de Teresa Ribera: la futura segona dona més poderosa de Brussel·les
La ministra haurà de confrontar-se amb la Comissió Europea més dretanitzada de la història i lluitar per mantenir l'agenda verda
Brussel·lesEspanya no havia obtingut mai una cartera tan rellevant a la Comissió Europea com la que tindrà Teresa Ribera. No només dirigirà Transició Neta, que ella mateixa ja donava gairebé per fet, sinó que també serà la vicepresidenta primera i liderarà Competència, que és una de les comissaries amb més pes a l'executiu comunitari. Així doncs, si el Parlament Europeu ratifica el seu nomenament, l'actual vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica esdevindrà la segona dona més poderosa de Brussel·les abans que s'acabi l'any, tan sols per darrere de la mateixa presidenta, Ursula von der Leyen. Aquests són alguns dels principals reptes que haurà d'afrontar.
La UE més dretanitzada de la història
El gir a la dreta i a l'extrema dreta de la UE es farà palès a la Comissió Europea. La majoria conservadora és aclaparadora –14 comissaris d'un total de 27– i, a més, comptarà amb dos membres d'extrema dreta. Els liberals en tindran sis i els socialdemòcrates només s'han quedat amb 5. A banda dels seus companys a l'executiu, també s'ha de tenir en compte que el Partit Popular Europeu (PPE) i l'extrema dreta tenen prou força parlamentària per fer caure a l'Eurocambra iniciatives progressistes que impulsi Brussel·les.
Tot i això, Ribera està condemnada a portar-se bé amb Von der Leyen i el seu equip. Tothom que ha plantat cara a la líder alemanya n'ha sortit malparat. Un dels casos més evidents és el comissari francès Thierry Breton, que tutelava Mercat Interior. Havia acusat públicament la líder alemanya d'exercir un lideratge i pretenia fer de contrapès del conservadorisme de la presidenta de la Comissió Europea. Ella va acordar amb Emmanuel Macron substituir-lo i Breton es va veure obligat a dimitir. Tampoc no repetiran altres rivals públics de Von der Leyen, com és el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, o el titular d'Economia, el socialdemòcrata Paolo Gentiloni.
Desenterrar el pla verd
El discurs a favor de la lluita contra el canvi climàtic ha perdut suport i l'onada contraecologista que travessa Europa ja ha inundat les institucions europees. Ha deixat de ser una de les principals prioritats de l'executiu comunitari i Von der Leyen, malgrat que n'havia estat una de les grans abanderades, ha enterrat les paraules canvi climàtic o pacte verd del repartiment de carteres. Ara el departament de Ribera s'anomenarà Transició Neta i Competitiva.
El nom és tota una declaració d'intencions. Ja no es tracta d'una qüestió mediambiental, que també, sinó econòmica. Per exemple, s'insisteix en potenciar el desplegament de les renovables per, sobretot, tenir energia més barata i fer la indústria de la UE més competitiva. A més, Von der Leyen li posa de deures a Ribera que aquesta transició no perjudiqui gens ni mica la indústria europea. De fet, la patronal de cotxes Associació Europea de Fabricants d'Automòbils ja ha demanat al futur executiu que retardi la reducció del topall d'emissions dels vehicles de combustió i, entre d'altres, el PPE l'ha instat a ajornar l'entrada en vigor de la llei ecologista de la restauració de la naturalesa.
Alemanya i la competitivitat de la UE
L'objectiu de les mesures que proposa l'informe que va presentar a principis de mes l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi és fer la UE més competitiva respecte als Estats Units i la Xina. I moltes de les iniciatives que proposa aquesta anàlisi, que Von der Leyen i tot Brussel·les ja han convertit en un text sagrat, hauran de passar en gran part per les mans de Ribera.
En aquest sentit, Draghi assenyala que la UE ha de reduir les traves burocràtiques i agilitzar, per exemple, les ajudes a indústries que poden ser claus, com la de la intel·ligència artificial. Ribera ha dit en diferents ocasions que aquesta és una de les seves intencions, així com vetllar perquè les ajudes comunitàries i estatals prioritzin els interessos del global de la UE i no nacionals. També s'ha mostrat crítica amb el fet que la meitat de tots els diners d'ajudes estatals a empreses que Brussel·les aprova provenen d'Alemanya, cosa que provoca un desequilibri intern entre estats membres.
Fer creure les grans tecnològiques
Una de les tasques més destacades dels últims anys de Brussel·les i de la carpeta de Competència és la de mantenir a ratlla les grans tecnològiques com Alphabet (matriu de Google), Meta (conglomerat del qual formen part Facebook o Instagram) i, entre d'altres, Apple, X o Microsoft. De fet, l'actual comissària de Competència, Margrethe Vestager, s'ha erigit en un dels flagells d'aquestes companyies i ha aconseguit que la justícia europea hagi imposat sancions rècord. En aquest sentit, Ribera ha lloat la feina de Vestager i ja ha avançat que pretén continuar lligant curt les grans tecnològiques.
La guerra comercial amb la Xina
Per si no fos prou, Ribera també serà l'encarregada de negociar la relació comercial entre Brussel·les i Pequín, que es troba en hores baixes. L'actual vicepresident, Valdis Dombrovskis, s'ha mostrat bastant contundent contra algunes de les pràctiques comercials del gegant asiàtic que Brussel·les considera injustes, com són les grans subvencions i les traves que posa a les empreses de la UE a l'hora d'exportar a la Xina. Entre d'altres, Dombrovskis ha apujat els aranzels als vehicles elèctrics xinesos, però en aquest cas caldrà veure si Ribera mantindrà el pols o maniobrarà per refredar la guerra comercial, tal com prefereix el govern espanyol.