Els grans reptes econòmics de la legislatura més difícil de Sánchez

MADRIDLa legislatura espanyola comença a caminar i amb ella ho fan els deures econòmics del nou govern de Pedro Sánchez. Alguns els ha marcat el mateix executiu, d’altres venen imposats per la conjuntura macro i també n'hi ha que són fruit dels pactes amb els diferents partits per investir Sánchez. D'entrada, l'executiu ha optat pel continuisme blindant els rostres de les quatre principals carteres d'aquesta àrea: Nadia Calviño (PSOE) a Economia; María Jesús Montero (PSOE) a Hisenda; Teresa Ribera (PSOE) a Energia i Yolanda Díaz (Sumar) a Treball.

Alhora, Sánchez s'aferra a la millora de les dades respecte al 2019 per insuflar optimisme per als pròxims quatre anys: afiliació en màxims històrics, taxa d'atur descendint i un dels creixements econòmics més vigorosos de la Unió Europea. Tanmateix, també sobrevolen ombres: l'impacte damunt l'activitat de la pujada dels tipus d'interès per combatre la inflació, la pèrdua de poder adquisitiu, el retorn de les regles fiscals, així com els símptomes de desacceleració al conjunt del Vell Continent.

Pressupostos i regles fiscals

L'anomenada sostenibilitat fiscal definirà els pressupostos generals de l'Estat del 2024. És el primer gran repte que té el ministeri d'Hisenda, si no vol prorrogar els comptes públics actuals. La responsable de la cartera, María Jesús Montero, confia a tenir-los al març. El primer pas serà presentar el sostre de despesa i confirmar els objectius de dèficit i deute per a l'any que ve (també els objectius per a comunitats autònomes, ajuntaments i la Seguretat Social). Fonts d'Hisenda consultades per l'ARA apunten que això pot estar resolt abans d'acabar l'any.

Seran uns pressupostos marcats pel retorn de les regles fiscals, que seran les d'abans del covid o unes de noves en funció de si els Vint-i-set es posen d'acord per a una reforma. El govern ha de quadrar ingressos i despesa, en un equilibri que encara estarà marcat per la continuïtat d'algunes mesures anticrisi. L'objectiu és deixar el dèficit del 2024 en un 3% del PIB i el deute en un 106%. Així, es compliria amb el pacte fiscal europeu pel que fa al primer aspecte, però s'incompliria el segon.

Amb tot, continuaran arribant fons europeus vinculats al Pla de Recuperació, que inflaran el pressupost, sobretot en forma de préstecs. El repte principal serà la seva execució, limitada a finals del 2026, tot i que s'ha trobat una escletxa amb Brussel·les per allargar-la.

L'Íbex-35 en el punt de mira dels impostos

Tant al sector bancari com a l'energètic es dona per fet que estaran en el punt de mira. El govern de Sánchez haurà de resoldre com vol fer permanents, tal com es recull a l'acord entre PSOE i Sumar, els dos impostos que ara afecten aquestes activitats i que decauen l'any que ve. El mateix passa amb l'impost als rics, que busca que aquells grans patrimonis que ara es beneficien de les bonificacions autonòmiques sobre el patrimoni tributin per la seva riquesa. De fons, però, hi ha la pressió d'entomar una reforma fiscal que organismes com l'OCDE fa temps que reclamen i que solucioni els forats que té actualment el sistema espanyol: des de tocar els tipus de l'IVA fins a reformular l'impost de societats o ampliar l'anomenada fiscalitat verda.

La (no) reforma del model de finançament

A Montero també se li gira feina amb les comunitats autònomes. D'una banda, caldrà concretar tot el que s'ha pactat amb ERC i Junts: des de la condonació parcial del deute autonòmic del FLA fins a la "singularitat fiscal" de Catalunya o la "cessió del 100%" dels tributs, com vol Junts.

El primer cas, el de la condonació del deute, també esquitxa la resta de comunitats autònomes i, per això, el ministeri haurà d'aprovar una llei on es fixin els criteris d'aquesta. De fet, Andalusia, Galícia o Madrid ja han demanat convocar el consell de política fiscal i financera (CPFF). Fonts d'Hisenda confirmen a l'ARA que es convocarà en paral·lel a la presentació del sostre de despesa. El centre d'estudis Fedea ha estimat que la mesura suposarà uns 88.000 milions d'euros a favor de les comunitats de règim comú (totes menys Navarra i el País Basc), un càlcul que des de la cartera de Montero apunten que va en la bona direcció.

Els altres fronts també estan estretament lligats al model de finançament autonòmic que tenen les comunitats de règim comú i a la seva reforma. L'últim pas en aquesta direcció va ser el de repensar el criteri de població ajustada, important a l'hora de repartir els diners. Malgrat que la Generalitat reclama una negociació bilateral per parlar-ne, aquesta matèria sempre ha acabat al CPFF.

Del salari mínim a l'habitatge

Any nou, nou increment del salari mínim interprofessional (SMI). Díaz convocarà sindicats i patronals aquest dijous per negociar-ho. La clau, però, de l'SMI serà si el govern és capaç de blindar per llei que aquest sempre sigui el 60% del sou mitjà a Espanya.

Els altres reptes laborals són la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, una reforma de les prestacions d'atur o tocar les indemnitzacions per acomiadament, com exigeixen els sindicats.

El que pot suposar una pedra a la sabata en matèria social és la revisió l'any 2025 de la reforma de les pensions. L'Airef haurà d'avaluar si hi ha equilibri entre despesa i ingressos; en cas contrari, caldran noves mesures. El 2025 també caldrà tornar a revisar el nou sistema de cotització dels autònoms.

Pel que fa a l'habitatge, el govern no només ha de dibuixar l'índex perquè les comunitats puguin regular el lloguer a les zones tensades, sinó que també ha d'aprovar un indicador que substitueixi l'IPC a l'hora d'actualitzar la renda anual. En el cas de les hipoteques, fins a finals del 2024 hi haurà desplegat el codi de bones pràctiques addicional, que hauria de desaparèixer quan es normalitzin els tipus. La pujada d'aquests per part del BCE també situa en el punt de mira la morositat.

Cap a les emissions zero

Amb la reforma del mercat elèctric a Europa, la previsible continuïtat temporal de l'excepció ibèrica i la posada en marxa de la nova tarifa regulada de la llum, el govern espanyol confia poder respirar pel que fa als preus elèctrics, tot i que mira de reüll el fantasma de la volatilitat. Ara bé, el gran repte serà quines energies els marquen. L'estiu del 2024 s'haurà d'aprovar definitivament el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima, que definirà el desplegament de les renovables fins al 2030 o elements essencials com l'emmagatzematge. El desmantellament de les nuclears es mantindrà segons el previst, mentre que el govern haurà de decidir què fa amb les primeres concessions de centrals hidroelèctriques que decauen.