ALIMENTACIÓ

El gran salt de Cobega

Coca-Cola European Partners, embotelladora controlada per la firma catalana, doblarà el seu mercat potencial amb l’entrada a Indonèsia

Àlex Font Manté
i Àlex Font Manté

BarcelonaL’expresident de Planeta José Manuel Lara Bosch acostumava a lamentar que les empreses catalanes sovint preferien ser “cap d’arengada que cua de lluç”, és a dir, posseir una empresa petita abans que formar part d’una gran corporació encara que n’haguessin de compartir el control. Però hi ha excepcions, i la família Daurella n’és una. En l’última dècada, el grup Cobega (propietat d’aquesta família) haurà passat de ser un mer embotellador espanyol de Coca-Cola al primer accionista de Coca-Cola European Partners (CCEP), el principal embotellador del món d’aquest refresc. Aquesta expansió, a més, viu ara un nou salt endavant amb la més que probable compra d’Amatil, l’empresa que embotella i distribueix Coca-Cola a sis països, entre els quals hi ha Austràlia, Nova Zelanda i, sobretot, un gegant sovint ignorat: Indonèsia.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L’operació permetrà que CCEP dupliqui el seu públic potencial. Actualment, l’empresa té el monopoli de la comercialització del famós refresc en països europeus que sumen uns 300 milions d’habitants (entre els quals Espanya, França, Alemanya o el Regne Unit) i Amatil arriba a una població similar, especialment gràcies a Indonèsia, que, amb 268 milions d’habitants, és el quart país més poblat del món. Ara bé, tot i això, avui dia Amatil factura una quarta part que CCEP.

Cargando
No hay anuncios

“Indonèsia és la clau”, repeteixen a dins de la companyia quan se’ls pregunta per l’operació. Tot i la seva enorme dimensió, el cert és que actualment aquest país només aporta un 23% de la facturació d’Amatil i tan sols un 15% del benefici. El grup fins i tot guanya més diners a Nova Zelanda, malgrat que al país dels kiwis hi viuen menys persones que a Catalunya.

“Indonèsia és molt gran i té un recorregut extraordinari”, insisteixen fonts de CCEP que demanen no ser identificades. Aquest potencial de creixement permetrà compensar la lentitud que es comença a percebre a Europa, on hi ha països “molt madurs” i on difícilment el negoci podrà créixer molt. En part, quan fa cinc anys es va crear CCEP fusionant diferents embotelladors europeus el motiu ja era aquest: combatre l’estancament del continent guanyant dimensió i estalviant costos.

Cargando
No hay anuncios

L’alcohol, clau en l’operació

A més de refrescos, Amatil també distribueix cafè i productes alcohòlics (com la cervesa americana Coors o el bourbon Jim Beam), un detall que des de Cobega consideren molt important. “Per primer cop toquem alcohol de veritat”, asseguren. Des de la creació de CCEP, la companyia té una part de negoci cerveser a Bèlgica, “però és una cosa molt petita”. A CCEP consideren que, un cop aprenguin a fer la distribució d’aquest producte amb Amatil (on l’alcohol i el cafè aporten una desena part del benefici), potser podran començar a fer el mateix a Europa. “Que ens quedem amb Amatil no és una bona notícia per a Heineken, i per a Damm tampoc... podem ser un potencial competidor per a ells en el futur”, asseguren les fonts consultades.

Cargando
No hay anuncios

Quan es faci efectiva la compra, el nou gegant serà amb molta diferència el comercialitzador de Coca-Cola més important del món, i el seu primer accionista -amb un 35% de les accions- és Olive Partners, una societat que agrupa els antics embotelladors espanyols i que controla directament Cobega amb un 56%.

Aquest és el segon intent per comprar la companyia: el primer va ser fa un any i mig, però no va fructificar perquè l’envergadura de la compra “és molt bèstia”, expliquen les veus amb qui ha parlat aquest diari. CCEP ha ofert 5.200 milions d’euros per Amatil, fet que suposa valorar la companyia en 11 vegades el seu ebitda (beneficis abans d’impostos i altres conceptes).

Cargando
No hay anuncios

Tot i la magnitud, des de CCEP estan convençuts que la digestió de la compra serà assumible: “El deute passarà d’equivaler quatre cops l’ebitda de la companyia a gairebé sis cops: es pot suportar perfectament”, sostenen. No obstant, Moody’s ha anunciat que podria rebaixar la qualificació del deute CCEP a causa d’aquesta compra.

En mans de la tercera generació

Els orígens de Cobega es remunten al 1900, quan Santiago Daurella va fundar una fàbrica de refrescos i gasoses, però el seu naixement oficial va ser el 1951, moment en què Daurella va arribar a un acord amb The Coca-Cola Company per embotellar el refresc i distribuir-lo per Espanya. Avui dia Cobega està en mans de la tercera generació, i particularment de Sol Daurella, que és qui lidera l’empresa i al mateix temps és qui presideix CCEP.

Cargando
No hay anuncios

The Coca-Cola Company, amb seu a Atlanta, fa molts anys que va decidir que es desentendria de l’embotellament i la distribució del refresc: ells només es dediquen a vendre el xarop a les embotelladores i a gestionar la marca per tot el món. Tot i així, conserva un percentatge d’accions a totes les embotelladores i utilitza aquest poder per propiciar fusions entre elles. Aquest cop no ha sigut diferent. “Ells et posen el caramel a la boca, però tu l’has de voler, perquè és una moguda”, expliquen des de CCEP. “Per a ells és una ganga!”, afegeixen, ja que qui assumeix els riscos és l’embotellador. Ara bé, a la companyia conserven un orgull: “Si Coca-Cola li diu a CCEP que compri Amatil és perquè som l’embotellador que té millors ràtios”.

A més d’aquestes empreses, Cobega també controla Coca-Cola Equatorial, que ven el refresc a una dotzena de països del nord d’Àfrica. Aquesta divisió, però, és més una font de maldecaps per al grup que no pas d’èxits. “La presència a l’Àfrica s’explica per un joc polític [amb Coca-Cola]”, expliquen les fonts consultades. Aquestes veus recorden que a “l’Àfrica rica”, amb països com Sud-àfrica o Nigèria, el negoci està en mans d’altres distribuïdors. Hi ha països com ara el Marroc o Algèria que són bons per al negoci, però d’altres com ara Sierra Leone o Gàmbia que són molt més problemàtics. Però no tot podia ser perfecte a l’imperi de la Coca-Cola.