La gran ocasió per esdevenir una potència exportadora

BarcelonaJa no ens surt a compte anar a comprar l’iPad a Nova York. Si viatgem ara als Estats Units, ens donaran un dòlar i cinc centaus per cada euro que vulguem canviar. La moneda única està en caiguda lliure: des de l’abril de l’any passat, el seu valor s’ha devaluat un 20% i s’acosta al dòlar a marxes forçades.

L’última empenta, però, la va donar el Banc Central Europeu (BCE) quan dilluns passat va començar la seva compra massiva de deute públic. L’objectiu de l’entitat presidida per Mario Draghi és clar: injectar diners a la zona euro i devaluar la moneda per aconseguir inversions, exportacions i fer créixer la inflació.

Així doncs, si a nosaltres ja no ens surt a compte anar a buscar productes com un iPad als EUA, ara seran els nord-americans i altres països vinculats al dòlar els que voldran comprar la tecnologia a Europa. Per tant, és l’oportunitat per a les exportacions. Espanya i Alemanya van ser motors del creixement de l’eurozona el 2014, amb repunts del 0,7% de les seves economies. Alemanya és un país eminentment exportador. El comerç significa un 95% del seu PIB i, en concret, les exportacions gairebé en suposen la meitat. Per aprofitar al màxim la situació “cal consolidar una economia productiva”, com explica el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra José-Luis Peydró, “perquè Espanya no és Alemanya”.

Des de mitjans de l’any passat que els analistes internacionals fan les seves prediccions. Primer, Goldman Sachs augurava que la paritat arribaria a finals del 2017, però l’euro ha anat cada vegada més ràpid en la seva cursa per atrapar el dòlar i ara s’espera que s’igualin abans d’acabar l’any, cosa que no passava des del 2003. A hores d’ara, el banc d’inversió nord-americà creu que el valor de l’euro pot arribar a caure fins al 0,80 respecte al bitllet verd. Els experts expliquen que les implicacions d’aquesta situació ja arriben a hores d’ara a diversos àmbits.

Exportacions

El preu del petroli també ajuda a la millora del comerç a l’exterior

El comerç català a l’exterior va tancar el 2014 amb un creixement del 12%. A Espanya el repunt també es va notar, però va ser inferior, del 3%. Aleshores la relació euro-dòlar era d’1,20. Amb la situació actual i afegint-hi el fet que també s’han devaluat altres divises com la lliura i el franc suís, els productes que marquen el seu preu en euros incrementen molt la seva competitivitat. Segons publicava The Wall Street Journal aquesta setmana, amb dades de l’empresa de transport UPB, les exportacions als EUA són ara un 10% superiors a les de fa un any.

Tot i això, els Estats Units van suposar al voltant d’un 3% del comerç exterior català el 2014, i el 60% encara es queda a la UE. El principal beneficiat d’aquesta situació és Alemanya, un país eminentment exportador, que ha vist repuntar les exportacions d’un dels seus motors, el sector de l’automòbil. Per això el professor d’Esade José Ignacio Sanz creu que el sector industrial espanyol no ho podrà aprofitar tant com Alemanya, precisament per la seva escassa competitivitat tecnològica. Coincideix amb les paraules del governador del Banc Central d’Àustria, Exald Nowotny: “Si no tens exportacions que són tecnològicament competitives, la baixada de la moneda no servirà de res”.

Importacions

Les matèries primeres i derivats del petroli es paguen en dòlars

Al mateix temps que la indústria pot veure com augmenten les seves vendes a l’exterior també percebrà com s’encareix el preu de les matèries primeres, com ara els cereals. En aquest cas és clau el preu del petroli. Tal com explica Sanz, Espanya és importadora de tots els derivats del petroli i de metalls, que es compren en dòlars. Si el preu del petroli també puja, el preu de les importacions s’incrementarà significativament.

Inversions

Els capitals troben alta rendibilitat en els actius en euros

Les empreses europees han obtingut bons resultats i així ho reflecteixen els principals índexs borsaris, que segueixen en alça. Els actius nominats en euros són ara garantia de rendibilitat per als inversors estrangers.

= Deute públic dels estats

La moneda única evita que s’encareixi el preu dels bons

Des que l’euro va començar a circular, l’any 2000, el deute públic dels estats s’emet en eurobons i, per tant, l’encariment del dòlar no afecta cap percentatge significatiu del deute.

Sector bancari

Les entitats es financen en part en dòlars però ingressen en euros

José-Luis Peydró explica que la banca pot veure reduïts els seus beneficis, perquè els diners que ingressen procedents dels usuaris -com ara les hipoteques- els reben en euros, però després part de les seves operacions per aconseguir beneficis són a través de la compra de dòlars, que és la moneda “forta”, una divisa global amb la qual busquen revalorització.

Turisme

Creixeran els visitants dels Estats Units i també de la Xina

El turisme és un dels sectors que generen més expectatives. “El turisme pot tenir un impacte molt gran a Espanya”, explica José Ignacio Sanz. Amb el reforçament del dòlar es preveu que es compensi la caiguda del ruble rus, que farà disminuir un tipus de turisme amb gran poder adquisitiu al qual és necessari trobar un substitut.

Els emergents

Part del seu deute està vinculat a la moneda nord-americana

Països com el Brasil, Mèxic i el Perú veuen com les seves monedes es debiliten respecte al dòlar. El real brasiler no havia estat tan baix des del 2004, a un canvi de 3,12. El deute públic d’aquests països va lligat al dòlar i, per tant, s’encareix. A més, fins ara els països emergents eren sinònims de rendibilitat pel que fa a inversions estrangeres. Però la revalorització del dòlar fa preveure una pujada més o menys pròxima dels tipus d’interès als EUA per reconduir les inversions que ara marxen a la recerca d’actius més barats. Quan això passi, les economies menys consolidades, com els països emergents, notaran una fugida de capitals. “Això també pot passar al sud d’Europa, però no d’una manera tan accentuada -diu Peydró-. Quan desaparegui el boom de les inversions estrangeres no ens ha d’agafar desprevinguts”.

‘Les americanes’

Les cotitzades a Europa i als EUA, doble privilegi

Les grans firmes europees amb ingressos procedents dels EUA, com ara la farmacèutica catalana Grifols, veuen com augmenten els seus beneficis en dues direccions. Les seves exportacions a Nord-amèrica creixen encara més, i es multipliquen també gràcies al ritme de creixement de l’economia dels EUA. Per contra, les empreses de l’altra banda de l’Atlàntic amb bona part del negoci a Europa noten la pressió d’una moneda forta.