BarcelonaQuan miren al futur, tres dels directius més importants de l'Íbex-35 veuen tot de bones notícies. La més important, que tot apunta que l'economia espanyola es recuperarà més ràpid del previst. Així ho ha anticipat aquest dimecres Ana Botín, presidenta del Banc Santander, i ho han subscrit Pablo Isla i José María Álvarez-Pallete, presidents d'Inditex i de Telefónica, respectivament. En la primera ponència empresarial de la trobada anual del Cercle d'Economia, tots tres empresaris han parlat d'aquesta hipotètica recuperació i del que cal perquè es faci efectiva. En resum: aprofitar els fons europeus, canviar el sistema fiscal i regular empreses analògiques i digitals amb els mateixos criteris.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
“Els pròxims trimestres sortirem del mapa”, ha afirmat la presidenta del Santander. La directiva parlava d'Europa, però ha inclòs Espanya dins del sac, mostrant-se convençuda que l'economia del país creixerà per sobre del 6% o 7% que es calcula actualment i “probablement” l'increment arribarà al 8% o al 9%.
I això tenint en compte que les estadístiques internes del banc no deixen en massa bon lloc Europa en termes d'activitat. Als Estats Units, ha dit, s'està fent el doble de crèdits al consum i ha sigut el país número u per a aquesta entitat durant els primers mesos de l'any. Fins i tot a Llatinoamèrica, que està pitjor que Europa en termes sanitaris, s'ha detectat un repunt molt més important de l'activitat econòmica, percebut per exemple en la demanda d'hipoteques. “A l'altre extrem hi ha Europa”, ha confessat la banquera, que ha explicat que pateix sobretot pel risc d'una inflació excessiva.
Amb tot, Isla i Álvarez-Pallete li han donat suport en la teoria d'una recuperació millor de la que es preveu actualment. “La comparació estadística, any contra any, ens començarà a ajudar”, ha argumentat el president de Telefónica. També ho faran els alts nivells d'estalvi acumulats durant la pandèmia i els fons europeus. En aquest sentit, segons el president de Telefónica, la quantia total del paquet provinent de Brussel·les va molt més enllà dels 140.000 milions d'euros, perquè a aquests diners s'hi ha de sumar la rotació pressupostària europea i els diners que encara no s'han executat. És a dir, que l'ajuda que arribarà d'Europa serà d'entre 210.000 i 220.000 euros, que és, d'una banda, “molt més del que va ser el Pla Marshall per a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial” i, de l'altra, “el mateix import que hem tingut disponible en els últims 27 anys”.
"Aquesta és la primera revolució tecnològica que troba al nostre país en situació de lideratge, d'avantguarda", ha insistit el president de l'empresa de telecomunicacions. "És com si la revolució industrial trobés a Espanya amb el 80% del territori cobert per ferrocarrils i una màquina de vapor a cada empresa, perquè això és el que és un router", ha metaforitzat.
Qui s'ha mostrat un pèl més desconfiat ha sigut el president d'Inditex, que ha explicat que el risc que veu ell és que al final no es faci l'economia més competitiva, ni s'abordin les reformes que realment es necessiten o es tractin temes com el de l'educació. "[Els fons] no duraran per sempre, no són il·limitats i perquè la nostra economia sigui competitiva nosaltres hem de fer els deures dins”, ha sintetitzat.
Canvis fiscals i regulatius
Però també s'han posat sobre la taula altres reformes que aquests tres representants de l'Íbex-35 consideren que són essencials i, en aquest cas, alienes a ells. Per a Botín ho és que hi hagi canvis al sistema fiscal (“Estic encantada que pugin impostos a les empreses i als bancs espanyols, però sempre que pagui tothom que hagi de pagar”, ha sentenciat), que la regulació digital s'apliqui a les empreses en funció del que fan (“Si fas pagaments, ets una empresa de pagaments”, s'ha explicat) i que s'abordin les tasques pendents en termes de competència: per exemple, que es combatin els monopolis tecnològics.
“El sistema regulatori s'ha quedat ancorat al segle passat, en una economia analògica, i ara estem en un món digital”, ha opinat Álvarez-Pallete. “L'únic que demanem els que som en aquest costat és: mateixes regles, mateixos serveis, mateixes obligacions, perquè si no, no serem competitius”, ha conclòs.
Colau creu que el “monocultiu” turístic és “temerari”
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha advertit en la seva participació a la reunió del Cercle d’Economia que l’economia competitiva del segle XXI va de bracet amb la sostenibilitat i el benestar social perquè “se n’hi pugui dir progrés”.
L’alcaldessa ha assegurat que, abans de la pandèmia, ja sonaven “alarmes” sobre l’actual model econòmic. “No tan sols volem turisme. El monocultiu era temerari i és imprescindible diversificar”, ha dit. En aquest sentit, Colau creu que la ciutat “ha fet els deures” amb una planificació econòmica a mitjà i llarg termini.