La gran estafa d'Elizabeth Holmes: d'estrella de Silicon Valley a una presó federal de Texas
L'empresària va fundar Theranos amb 19 anys i la va portar fins als 11.000 milions de valorització en deu anys
WashingtonQuan ni tan sols havia complert els 30 anys, la premsa nord-americana ja la comparava amb els genis tecnològics dels nostres temps, del nivell de Steve Jobs, Mark Zuckerberg o Jeff Bezos. Empresària multimilionària d'èxit, Elizabeth Holmes s'havia guanyat el respecte de Silicon Valley després de portar el valor de mercat de la seva empresa, Theranos, fins als 11.000 milions de dòlars en tan sols deu anys. Les revistes Time, Forbes i l'agència Bloomberg l'havien reconegut en les respectives llistes de persones més influents del món.
La joveníssima Holmes havia aconseguit destacar en un sector monopolitzat per homes i prometia revolucionar el mercat de la salut amb una innovadora màquina d'anàlisi de sang, capaç d'operar amb tan sols unes gotes i de tenir resultats en pocs minuts. Això suposava un important abaratiment de costos, ja que s'eliminava la necessitat de xeringues i tubs per fer analítiques de sang. El seu anunci va entusiasmar els inversors, que van catapultar la valorització de l'empresa. Magnats com Rupert Murdoch i Carlos Slim, o l'expresident Bill Clinton, són algunes de les fortunes que van invertir en Theranos, com també la important cadena farmacèutica Walgreens, que va arribar a instal·lar els seus aparells en desenes d'establiments als Estats Units.
Però el seu imperi s'havia construït sobre una gran mentida: una sèrie de reportatges del Wall Street Journal van destapar l'any 2015 que la màquina d'anàlisi de sang que havia presentat Theranos no només no funcionava, sinó que, a més, posava en risc la vida dels pacients. De fet, la tecnologia que havia repartit a farmacèutiques com Walgreens provenia de l'empresa rival, Siemens. Theranos va negar en tot moment l'acusació, mentre s'afanyava a fer desaparèixer les proves i a arribar a un acord amb els inversors i els reguladors federals. Però Holmes no va poder evitar ser encausada, juntament amb el seu soci i exparella, Sunny Balwani, l'any 2018, per nou càrrecs penals i dos de conspiració.
El procés judicial, que s'ha allargat cinc anys a causa dels dos embarassos de Holmes i la interrupció de la pandèmia, va arribar el gener de l'any passat a la seva fi amb una condemna per quatre delictes de frau i associació il·lícita. Una dècada després del seu apogeu, Holmes va ingressar la setmana passada a una presó federal de Texas, on complirà 11 anys per haver defraudat els inversors de la seva empresa, i haurà de pagar fins a 452 milions a les seves víctimes, com Murdoch (125 milions) o Walgreens (40 milions).
L'empresària que va enganyar el món
Fins que es va destapar la seva gran farsa, el nom d'Elizabeth Holmes només apareixia a la premsa internacional acompanyada d'afirmacions lloables. S'havia construït meticulosament una imatge de dona feta a si mateixa, freda, distant, sempre vestida amb colls alts negres, amb els llavis pintats de vermell carmí. Una imatge en consonància amb els resultats de la seva empresa, que havia creat amb tan sols 19 anys, i que la va catapultar a la fama internacional.
Aquest és "el personatge que vaig crear", va dir Holmes el mes passat a The New York Times, en la seva primera aparició en premsa des del 2016, quan els seus assessors li van recomanar que estigués callada. "Pensava que era la millor manera de ser bona en el negoci i que em prenguessin seriosament, no com una nena petita sense idees tècniques", va afirmar. Holmes va ser reconeguda a escala mundial com una de les CEO més exitoses, i va arribar a acumular 4.500 milions de dòlars en accions de Theranos, però la seva fama i els diners van caure en picat quan la premsa va descobrir el seu engany.
"Vaig cometre massa errors i hi havia moltes coses que no entenia", es va sincerar Holmes dues setmanes abans d'ingressar a la presó per un dels escàndols més grans del segle a Silicon Valley. Durant el judici, el seu advocat va defensar que la clienta havia "comès errors, però els errors no són delictes". Un dels fiscals, Robert Leach, li va contestar que aquest cas no anava dels errors comesos, sinó "sobre el frau, la mentida i l'engany" de Theranos a desenes de multimilionaris.
Entre ells, Rupert Murdoch, de 92 anys, propietari del grup empresarial News Corp, que controla importants mitjans arreu del món, com Fox News, Wall Street Journal, New York Post o The Sun. En un correu electrònic enviat al Wall Street Journal, el mateix diari que va descobrir la farsa de Holmes, es va definir a ell mateix com "un dels molts homes vells enganyats per una jove que semblava genial" i va afirmar que sentia una "vergonya absoluta".
L'acusació va afirmar durant el judici l'existència de 30 víctimes –de perfil similar al de Murdoch: homes grans i multimilionaris–, però, finalment, el jutge només en va citar 10 a declarar, per facilitar el procés de sentència. Tots ells van ser víctimes de l'engany d'una empresària que va aconseguir captivar el món amb vint anys. Entre els testimonis, va declarar Tyler Shultz, exempleat de Theranos i net d'un directiu, que va denunciar públicament l'empresa, i va acabar de desmuntar la fama construïda per Holmes.