La Gran Dimissió porta l'empresa americana al divan

WashingtonDe sempre, el mercat laboral nord-americà s'ha marcat per una gran mobilitat, però les xifres recents de renúncies i dimissions, a un ritme sense precedents, obliguen a una reflexió sobre les raons per les quals en aquest moment, i des de fa més d'un trimestre, cada mes hi ha quatre milions de nord-americans que diuen prou i deixen els seus llocs de treball.

Anthony Klotz, psicòleg de la Universitat de Texas A&M, s'ha convertit en el guru del fenomen per haver ideat el concepte Gran Dimissió o Gran Renúncia el maig d'aquest any, quan la situació actual era un miratge sense les proporcions actuals. Fa temps que és el punt inicial per a l'anàlisi, amb els seus quatre punts per explicar què està passant.

Que la Gran Dimissió hagi coincidit amb els inicis primigenis de recuperació de la normalitat després del pic més crític del context pandèmic, ni que sigui en l'activitat econòmica, no és casualitat. Per a Koltz, molts treballadors van aguantar més temps als llocs de treball durant la incertesa coronavírica: segons un estudi de Glassdoor, a l'agost es calculava que s'arrossegaven des de l'inici de la pandèmia uns 3,7 milions de dimissions que estaven en standby esperant el moment oportú per fer el pas. Una vegada es veuen els brots verds de la recuperació, els qui tenien al cap deixar feines ho han fet tots alhora: s'han amuntegat i han deixat aquestes xifres tan espectaculars.

Si d'alguna cosa ha servit la pandèmia, a escala laboral, ha sigut de "toc d'atenció", com apunta Kate Bronfenbrenner, directora del centre de recerca d'educació laboral de Cornell. Les "epifanies pandèmiques", com les defineix Koltz, han posat sobre la taula la fatiga i insatisfacció i les han dut a nivells extrems, i els treballadors, de tota classe i de tots els nivells, han dit prou.

El burnout que tant s'ha popularitzat recentment és fonamental per entendre la Gran Dimissió. Per a molts, les renúncies no són el final del trajecte en aquest camí: són l'inici d'un possible canvi de paradigma, només un símptoma de què ha de venir.

Segons una enquesta d'Edelman, el 76% dels treballadors asseguren que ara són més exigents amb les empreses a l'hora de buscar feina i acceptar condicions, cinc punts més que abans de la pandèmia. "Estan fent introspecció i analitzant profundament què prioritzen a les seves vides i a la seva feina", conclouen des d'aquesta empresa consultora.

Aquest empoderament del treballador, que sorgeix més aviat d'un afartament que, el mes passat, es va traduir en una onada de vagues i ressorgiment del moviment sindical als Estats Units. L'octubre es va batejar com a striketober, un joc de paraules entre la paraula strike (vaga) i el mes d'octubre. Desenes de milers de treballadors de grans empreses van decidir que havia arribat el moment de dir prou, de deixar clar que la recuperació de l'economia no havia de suposar en conseqüència tornar a la situació laboral anterior.

Després de passar una pandèmia, entenien que calia una recompensa en forma de millores. "Cap treballador vol anar a la vaga. Aquestes vagues sorgeixen de la necessitat, de negar-se a assumir-ho tot", diuen des de l'AFL-CIO, la federació sindical més important dels Estats Units.

És probable que tot aquest moviment provoqui un canvi estructural. En certa manera, la pandèmia ha significat també una crisi existencial del model empresarial i del mercat laboral als Estats Units. És inaudit que, segons dades oficials referents a la situació de finals de setembre (les últimes disponibles), hi hagi 10,4 milions de llocs de feina disponibles i les empreses tinguin problemes per omplir tota aquesta oferta.

Una manca de mà d'obra que s'acumula en els problemes de subministrament i que està obligant les empreses a millorar condicions per atraure treballadors, en forma de millors salaris, més beneficis i millors condicions. Les vivències de la pandèmia han provocat que ja no s'acceptin salaris que feia mig segle que queien. Els anuncis de llocs de treball en grans empreses com Amazon últimament només destaquen els salaris competitius i assegurances mèdiques molt completes, incentius per cobrir les vacants.

El mercat laboral dels EUA ha perdut durant la pandèmia tres milions de treballadors. Les anàlisis que deien que tot tornaria a la normalitat quan acabessin els subsidis, els ajuts i els xecs governamentals, o quan tornessin a obrir les escoles i permetessin als pares tornar a dedicar-se a ple rendiment a la feina, no han acabat d'encertar.

"Per primera vegada en la memòria recent, els treballadors estan recuperant part del seu poder mentre els empresaris lluiten per cobrir les vacants i idear nous mètodes per atraure la gent a tornar a la feina. ¿Podria ser aquest el final de l'explotació corporativa, els mals caps, les llargues i ingrates hores i el començament d'alguna cosa nova? Una nova forma de llibertat?", es pregunta Mishal Khan, sociòleg de la Universitat de Chicago especialista en moviments laborals.

Koltz, animat per l'èxit de la seva predicció i la seva definició de la Gran Dimissió, no s'ha pogut estar de fer un nou auguri del camí dels pròxims mesos. "Hi haurà un període de temps en què els empleats intentaran trobar l'organització que realment s'adapti a com se senten després de la pandèmia, mentre les empreses canvien per esbrinar com seguir endavant", explica, un termini que situa entre els dos i cinc anys.

De la combinació de tots els aspectes, i predominantment per l'empoderament del treballador, s'espera que d'aquesta realitat en surti "com a mínim un factor postpandèmic positiu: una millora del món laboral respecte a com era l'any 2019. I hi havia moltes coses que es podien millorar en aquest aspecte", conclou Koltz.