El gran desabastiment: així s’estan quedant les fàbriques sense els productes que vols comprar
L’espectacular pujada dels preus de les primeres matèries i el transport ha provocat una crisi inèdita a la indústria, amb un boom de clients als quals no pot servir
Si esteu mirant de comprar-vos un cotxe, o fins i tot productes més bàsics com unes ulleres, ho haureu notat. També si heu fet una reforma a casa o heu hagut d’arreglar-vos el mòbil. Els temps d’espera s’han disparat i, en la majoria dels casos, també els preus. Fins i tot si no heu necessitat res d’això, segurament esteu pagant més quan aneu a comprar, o aviat ho fareu. La indústria de tot el món viu una crisi inèdita. La demanda per comprar s’ha disparat després que la pitjor etapa de la pandèmia hagi quedat enrere, però les fàbriques no són capaces de produir prou per satisfer tota aquesta demanda. El Banc Central Europeu va avisar dimecres que aquesta és “la principal incertesa” d’una recuperació postcovid que, tot i ser “notable”, encara és “incerta”.
“És estrany perquè no falten clients o finançament", dos dels problemes habituals per a les empreses, segons Joan Tristany, director general d’Amec, agrupació d’empreses exportadores.
La reactivació postpandèmia ha sigut tan forta que el preu de les primeres matèries s’ha disparat amb molta força. “Les fàbriques van parar durant el confinament i els estocs estaven baixos, i quan de sobte a tothom li ha augmentat l’activitat, els preus han patit una estrebada molt forta”, explica un industrial català, que veu pujades a tots els metalls (acer, coure, alumini...) però també a microxips, productes químics, plàstics o la fusta, entre d’altres. “Molts metalls han duplicat el preu des del gener passat. L’acer comú, que s’utilitza per fer bigues dels edificis o xapes dels cotxes, gairebé s’ha triplicat”, explica. De fet, la gran fàbrica de Catalunya, Seat, s’ha vist obligada a tancar torns de producció. Alguns fabricants de cotxe no saben donar una data d’entrega per als nous compradors.
I per descomptat, aquestes pujades també s’estan veient en les primeres matèries vinculades a l’energia, especialment el gas natural, cosa que, al seu torn, ha provocat un increment espectacular del rebut de la llum a tot Europa i amb especial força a Espanya.
Les empreses, molt majoritàriament, estan traslladant aquests costos als seus clients, de manera que, en últim terme, el ciutadà corrent ho acabarà notant inevitablement, si és que no ho ha notat ja. Són empreses molt diverses, des d’indústria metal·lúrgica fins a fabricants de productes alimentaris, i això es reflecteix en una inflació que al setembre va ser del 4%, la més alta en tretze anys.
El consol que els queda a les empreses és que a tot el món estan igual. Amb un matís: en el cas de l’electricitat, Espanya està pitjor que la majoria d’Europa, de manera que les empreses d’aquí estan més penalitzades. Aquest divendres, Espanya i Portugal tenien els preus més cars de l’Europa continental, amb 216 euros/MWh. França estava un 35% per sota i Alemanya a menys de la meitat.
El problema del transport
Per complicar-ho encara més, també s’ha disparat el preu del transport de mercaderies. Segons un informe de Drewry recollit per la patronal Pimec, enviar un contenidor per vaixell val ara cinc cops més que al principi de la pandèmia, fins a superar els 10.000 dòlars. “Quan va arribar el covid els contenidors es van quedar repartits pel món, i el procés de reajustament no és gens fàcil”, diu Tristany.
Davant d’aquest increïble desabastiment global, la gran pregunta és si el desacoblament entre oferta i demanda durarà gaire. “Alguns diuen que això canviarà amb el canvi d’any, però d’altres ho allarguen a l’estiu i uns altres van més enllà i creuen que durarà fins al 2023”, explica l’industrial. Aquesta tercera opció, que es denomina supercicle, seria evidentment el pitjor escenari. L’empresari opina, fins i tot, que l’arribada dels fons europeus en els pròxims mesos encara agreujarà més el problema, perquè la demanda creixerà encara més.
Europa no té fàbriques de xips i semiconductors, un dels components en els quals més s’ha trencat la cadena de subministrament. Això ha impactat en la indústria de l’automòbil, malgrat que només un 25% dels xips van a aquest sector. Els fabricants espanyols han hagut de posar en marxa ERTOs perquè no poden produir el que voldrien. El president de Seat, Wayne Griffiths, ha explicat que aquesta crisi arriba en mal moment: la demanda creix, però la fabricació cau per una causa externa.
Aquest fenomen té dues conseqüències per al sector: les vendes cauen i, a més, els temps d'entrega dels cotxes nous als compradors s’allarguen mesos. La patronal del sector, Anfac, ja ha revisat a la baixa les previsions de venda de cotxes a Espanya per a aquest any, fins a les 900.000 unitats, un 25% menys del que es va vendre el 2019. I la recuperació es va ajornant. Ara es preveu per al 2023, segons ha explicat a l’ARA el director general d’Anfac, José López-Tafall.
L’abril del 2020 va passar una cosa mai vista. Als Estats Units qui s’enduia un barril de petroli no l’havia de pagar, sinó que cobrava. La situació ara és la contrària. El barril de petroli supera de llarg el preu prepandèmia, els carburants estan en màxims des del 2014, la llum bat un rècord històric gairebé cada dia i el preu del gas natural s'ha multiplicat per cinc.
Les famílies ho estan patint. La inflació al setembre s’ha disparat fins al 4%, el nivell més alt en tretze anys, però la inflació subjacent –sense energia i alimentació– va ser només d’un 1%. Tres punts de diferència, cosa que mai havia passat. Les empreses creuen que a la llarga hauran de repercutir l’augment del cost energètic en els seus preus.
Els metalls són de les primeres matèries que més s’han encarit per l’estirada de la demanda postpandèmia, un 57% des de l’abril del 2020, segons el Fons Monetari Internacional. En una jornada a Pimec, Antoni Puigmal, plant manager de Funderia Condals, va dir que els problemes d’abastiment continuaran o s’agreujaran els pròxims mesos. Oriol Guixà, president de La Farga, empresa líder del sector del coure, va destacar dos aspectes: s’han buidat els estocs i la gran injecció monetària ha portat els inversors a especular amb les primeres matèries.
El sector de la construcció està patint un increment de costos accelerat, en gran part perquè algunes primeres matèries com l’acer i la fusta han vist com el seu preu s’ha doblat, i fins i tot triplicat, en pocs mesos. Això porta a la impossibilitat de complir els contractes en curs. A més, l’escassetat d’alguns materials està allargant els terminis de les obres, cosa que també comporta de retruc un nou augment de costos.
Segons va dir a Pimec Ramon Garcia, vicepresident de l’Associació Catalana d’Empreses Constructores d’Obra Pública (COSNCAT), en el cas de les obres privades s’imposa la negociació. En l’obra pública ja hi ha renúncies als contractes, cosa que obliga a una nova licitació i comporta un retard mínim de sis mesos. A més, la fusta s’havia convertit en un material bàsic per a la construcció sostenible, però l’escalada del seu preu fa impossible utilitzar-ne. Garcia reclama fórmules de revisió de preus, ara restringides només a les obres de més de dos anys de durada.
En les empreses de moda, aquesta falta de subministraments s’està materialitzant sobretot en un augment del preu del cotó, a part dels carburants i l’energia elèctrica. Fonts del sector asseguren que no s’està fabricant al ritme que el client reclama i que això està provocant que hi hagi mancances d’algunes talles o menys peces de cada producte Mango, la companyia de moda més important a Catalunya, confirma aquest increment del preu del cotó. Tot i així, la multinacional també apunta que està acostumada a conviure amb situacions adverses d’aquest tipus. A diferència d’altres indústries, portaveus de l’empresa puntualitzen que aquesta pujada no es repercutirà en cap cas en el preu final de les seves col·leccions.
Fonts del sector de l’alimentació asseguren que l’increment de preus de les primeres matèries està tensionant la competitivitat de les empreses d’aquest àmbit, sobretot de les grans cadenes de supermercats. A part de l’electricitat i dels carburants –que acaben esquitxant tots els actors que subministren aquestes companyies–, les mateixes fonts alerten que un dels preus que més s’han disparat en els últims mesos per la falta d’abastiment és el dels materials que s’utilitzen per empaquetar, com són el metall, el paper, la fusta, el plàstic i, sobretot, el cartró. El sector, però, també està patint preus de rècord en cereals, carn de porc i aviram a causa l’increment continuat del preu del pinso. El blat, el blat de moro, la soja i els olis vegetals, entre altres productes, també s’han disparat. Altres fonts reconeixen que gran part d’aquest increment de preus acaba repercutint-se en els clients, ja sigui augmentant el cost dels productes o eliminant directament les ofertes.