La gran banca torna a enlairar-se
Les cinc principals entitats de l’Estat guanyen un 27% més malgrat que els marges segueixen baixos
BarcelonaEls cinc grans bancs espanyols van tancar l’any 2014 amb uns resultats conjunts notables. Banco Santander, BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell i Banco Popular van guanyar plegats 9.755 milions, una xifra que suposa un 27% més del que havien guanyat durant l’any 2013.
Tot i les diferències entre aquestes entitats (el Santander, present en deu mercats, acapara gairebé el 60% d’aquests beneficis, mentre que al sector no se li escapen les debilitats del Popular), el cert és que els instituts de crèdit han superat amb bona nota un any especialment difícil per la rebaixa històrica dels tipus d’interès al 0,05%, per la feblesa de la recuperació econòmica a Europa i perquè els excessos comesos en el sector immobiliari encara llasten els resultats de les entitats.
Quatre magnituds (resultats, marge de comissions, provisions efectuades i morositat) expliquen com han evolucionat aquestes cinc entitats -Bankia, tradicionalment inclosa en aquest grup, encara no ha presentat els seus resultats- i obren la porta a un any que segons tots els indicis hauria de ser millor.
Beneficis
El Santander empeny, però totes les entitats guanyen més
El Santander ha anunciat aquesta setmana uns beneficis dignes del primer banc de l’eurozona i que han sigut un autèntic cop d’autoritat d’Ana Botín. El banc d’origen càntabre va guanyar 5.816 milions durant l’any passat, gairebé un 40% més que el 2013. El lideratge del banc vermell en aquest camp és absolut, però totes les entitats han crescut en aquest aspecte.
En termes absoluts, el BBVA, també molt internacionalitzat, figura com a segona entitat, amb 2.618 milions. Completa el podi CaixaBank, líder en banca minorista a Espanya, amb uns beneficis de 620 milions. Ara bé, si es té en compte el creixement de cada entitat respecte als beneficis obtinguts el 2013, el Sabadell queda com a líder destacat: aquest any ha guanyat 371 milions, quan el 2013 va tenir uns beneficis de 247, i això suposa un increment de més del 50%.
Marge
Una lleu millora malgrat les mesures de Draghi
Els tipus d’interès estan en mínims històrics. Aquesta ha sigut una de les mesures estrella del Banc Central Europeu per intentar activar el consum. Mario Draghi, president de l’organisme, va fixar els tipus en el 0,05% i això limita de manera dràstica les possibilitats que tenen els bancs de fer negoci a l’hora de prestar diners.
Als tipus baixos s’hi ha sumat una certa guerra entre entitats pel passiu, i per aquesta raó s’han vist forçades a abaixar els marges als quals presten els seus diners. Un moviment que deriva en una disminució de la rendibilitat. Malgrat aquestes limitacions, durant el 2014 els cinc grans bancs van guanyar 53.409 milions d’euros per aquest concepte, cosa que suposa un 4,3% més del que van ingressar el 2013.
Provisions
El llast del sector immobiliari serà més petit
Les provisions són les pèrdues esperades però que encara no s’han produït. La normativa comptable obliga els bancs a incloure-les en els seus comptes de resultats per una qüestió de prudència empresarial. La majoria de les pèrdues encara fan referència a pèrdues de valor dels immobles en què van invertir les entitats, especialment durant el creixement de la bombolla immobiliària.
En conjunt, les provisions dels cinc grans bancs de l’Estat han caigut un 17%, i han passat de 27.681 milions el 2013 a 22.944 el 2014. Només el Sabadell les va incrementar, en 400 milions, fins als 2.700. De tota manera, els experts assenyalen que una baixada de provisions no és automàticament un bon indici i que en aquest concepte també hi juga un paper clau el nivell de prudència de cada entitat a l’hora de calcular futures pèrdues.
Morositat
Els pitjors moments ja queden enrere
Un altre aspecte clau és el dels crèdits que els bancs donen i que no aconsegueixen recuperar. Els cinc grans reflecteixen la bona tendència del sector i en l’últim any han passat del 10,3% al 9,2%. Entitat per entitat, Santander, BBVA i CaixaBank tenen les millors ràtios, mentre que només el Popular empitjora en aquest concepte, i arriba a una morositat del 13,7%.
