La gran banca es frega les mans amb els tipus d'interès

MADRIDFa exactament deu anys en una trobada del sector bancari l'únic que s'hi albirava era l'abisme. Mariano Rajoy demanaria un rescat a la Unió Europea per tapar el forat del sistema financer espanyol –i, en particular, de Bankia– amb l'objectiu de sobreviure al desastre. Deu anys després, malgrat encadenar dues crisis econòmiques importants en poc temps –una provocada per la pandèmia del covid-19 i l'altra per l'increment sense precedents dels preus energètics–, al sector financer regna l'optimisme.

"[La guerra a Ucraïna] agafa el sector bancari en un bon moment. Amb una resistència elevada i una capacitat de recuperació de la seva rendibilitat [després de la crisi del covid-19] ràpida", ha sostingut el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, aquest dimarts en un acte organitzat per l'IESE. De fet, la gran banca ha disparat els beneficis només dos anys després de l'inici del covid. Ara a aquesta sensació d'un horitzó plàcid s'hi afegeix la més que probable pujada dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu aquest mateix any davant l'increment dels preus.

"El nostre mandat és l'estabilitat dels preus", ha dit aquest dimarts el vicepresident del BCE, Luis de Guindos, que ha afegit que tot i la guerra "la resposta no pot ser idèntica a la pandèmia, on hi va haver una expansió fiscal molt notable". La decisió de pujar els tipus serà un baló d'oxigen per a les entitats bancàries d'Espanya, que els últims anys han conviscut amb els tipus d'interès més baixos de la història (estan al 0% des del 2016). Això ha limitat la seva capacitat de guanyar diners amb el negoci bancari (que sorgeix de la diferència entre el que cobra l'entitat financera per obtenir diners i el que cobra per deixar-los a empreses o famílies). Amb els tipus més alts, això canvia.

Un cop el BCE prengui la decisió d'augmentar els tipus, el sector estima que automàticament creixeran els seus marges comercials. El motiu principal és el negoci que acaparen les principals entitats financeres a Espanya: hipoteques, crèdits a les empreses o préstecs al consum. L'augment dels tipus per part del BCE portarà les entitats a apujar els seus propis tipus sobre aquests productes, un fet que es traduirà en la millora del seu marge. En concret, la gran banca estima que això es traduirà en més de 3.100 milions d'euros, segons ha avançat CincoDías.

Ara bé, aquest escenari no només té un impacte sobre la banca. També el té sobre empreses i famílies. En el primer dels casos, un augment dels tipus d'interès elevarà la pressió financera a les empreses endeutades. La majoria de préstecs o crèdits que els bancs concedeixen a les empreses tenen un venciment curt o de tipus variable i, per tant, l'impacte seria "ràpid" i directe, apunta el Banc d'Espanya en el seu últim informe financer.

A més, l'increment dels tipus també pot contribuir a un cert deteriorament de la capacitat d'empreses i llars per fer front als deutes, malgrat que "si l'augment dels tipus és moderat, això no seria gaire significatiu", sosté el Banc d'Espanya. En la mateixa línia s'expressa el professor d'economia de la UPF, Xavier Brun: "Que pugin els tipus és un benefici per als bancs", apunta el professor, que matisa, precisament, que hi ha variables que poden determinar si l'impacte és "positiu". "Als bancs els beneficia sempre que l'economia vagi bé. Si [l'augment dels tipus] no respon a una bona economia, pot comportar un percentatge més alt [de préstecs] d'impagats", explica.

Pel que fa a les famílies, on més ho notaran és en la hipoteca de tipus variable, que s'encarirà en les hipoteques ja existents. Però totes les noves hipoteques (variables i fixes) pujaran i, de fet, ja ho han començat a fer. L’Euríbor (l’índex de referència per a la majoria d’hipoteques) ha pujat davant l'expectativa que els tipus s'elevin i, de fet, va tancar l’abril en positiu per primer cop després de sis anys.

Malgrat aquestes previsions, la gran banca sosté que l'impacte de l'augment de l'Euríbor sobre les hipoteques serà "limitat". El BBVA, CaixaBank, ING i Abanca, amb un pes important del sector immobiliari als seus comptes, també han apuntat que l'increment dels tipus d'interès als crèdits o préstecs serà "gradual", segons han sostingut en el marc d'una taula rodona organitzada per Fotocasa aquest dimarts.

Amb tot, qui també mira de reüll l'augment dels tipus d'interès és el govern espanyol, així com la decisió de deixar de comprar deute públic i privat al tercer trimestre d'aquest any. "Segurament serà més abans que després del tercer trimestre", ha anticipat De Guindos aquest dimarts.

No repetir errors

Amb tot, el fantasma de les nacionalitzacions de fa deu anys encara recorre l'ambient i l'encarregat de deixar-ne constància és el governador del Banc d'Espanya. "Tenint en compte l'envergadura dels potencials riscos, segueix sent particularment necessària una vigilància estreta dels riscos i un comportament prudent per part de les entitats", ha dit De Cos. De fet, aquesta supervisió sobre les entitats –que té part del seu embrió en la crisi financera del 2008– es va poder veure amb l'esclat de la pandèmia, quan el BCE els va exigir que ampliessin el seu capital o aparquessin durant un temps els dividends, entre altres mesures.

Una pujada dels tipus d'interès és una mesura habitual quan els preus es disparen –com està passant els últims mesos–, ja que incrementar-los suposa encarir el crèdit i, per tant, reduir el consum familiar i la inversió empresarial. Aquesta lògica és la que han seguit als EUA i al Regne Unit els seus respectius bancs centrals, la Reserva Federal i el Banc d'Anglaterra, que ja han augmentat els tipus.

Per què al BCE, per ara, no ha fet res? Sembla que entre les lliçons apreses després de la crisi financera no només hi ha la necessitat de controlar molt més el sector financer, sinó també la de no donar per resolta una crisi, com va passar el 2011: el BCE va considerar que la crisi financera havia quedat enrere i va començar a apujar tipus, fet que va provocar una recaiguda d'Europa en la recessió.