La gran banca dispara els beneficis només dos anys després de l'inici del covid

MADRIDPrimavera econòmica per als principals bancs espanyols. Mentre que l'economia del país no espera recuperar els nivells previs a la pandèmia fins a l'any 2023, la gran banca sembla que sí que deixa enrere el cop que va suposar el 2020, el de l'esclat de la pandèmia, en els seus comptes, i tanca el 2021 disparant els seus beneficis i anunciant la reactivació dels dividends entre els accionistes. Un escenari que, al mateix temps, s'emmarca en un moment d'acomiadaments massius i tancament d'oficines arreu de l'Estat.

L'últim gran banc a presentar els seus resultats ha estat el BBVA, que aquest dijous ha anunciat que ha guanyat 4.653 milions d'euros el 2021, un 256% més respecte als 1.305 milions d'un any abans. Malgrat l'ensopegada amb l'economia turca –el banc va anunciar la compra de l'entitat otomana Garanti en plena crisi i tres dies abans de la caiguda del valor de la lira–, la millora dels ingressos i les menors provisions han estat els motius que han permès revifar els comptes, segons ha explicat el seu president, Carlos Torres, aquest dijous. De fet, cal tenir en compte que el 2020 la banca es va veure empesa a realitzar provisions extraordinàries –apunts negatius al compte de resultats en previsió de pèrdues futures– per fer front a l'impacte del covid-19. A més, en el cas de l'entitat biscaïna cal tenir en compte la venda per 9.600 milions de la seva filial als Estats Units el 2020. "Volem seguir creixent a Mèxic", ha defensat el conseller delegat de l'entitat, Onur Genç, aquest dijous, que ha sostingut que la compra de Garanti a Turquia "va sobre rodes" i s'espera que es tanqui al llarg del primer trimestre d'aquest 2022.

Amb aquests resultats, els guanys del 2021 dels cinc principals bancs de l'Estat –Banco Santander, BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell i Bankinter– s'enfilen fins als 19.866 milions d'euros. Uns números verds que es contraposen a les pèrdues de fins a 5.535 milions d'euros registrades l'any 2020, i que de fet també milloren en comparació amb l'any 2019, en què la banca va tancar amb un benefici de 13.592 milions d'euros. Així doncs, el sector financer en el seu conjunt no només recupera els nivells prepandèmia, sinó que els supera en més de 6.200 milions.

A més, els resultats d'enguany superarien els del 2018, quan els cinc grans bancs van registrar un benefici de 16.676 milions d'euros. Ara bé, cal tenir en compte que aquest 2021 el sector financer ha vist com els seus beneficis s'inflaven gràcies a extraordinaris: la fusió de CaixaBank i Bankia i la plusvàlua obtinguda per Bankinter per la sortida a borsa de l'asseguradora Línia Directa. Sense aquestes operacions, els guanys del conjunt de les cinc entitats haurien caigut fins als 16.103 milions al llarg de l'any passat.

Qui lidera el rànquing de beneficis el 2021 és el Santander. L'entitat que dirigeix Ana Botín va guanyar 8.124 milions d'euros el 2021, respecte a les pèrdues de 8.771 milions de l'any anterior, quan el banc va fer una actualització del fons de comerç que va impactar en els resultats. A més, el benefici de l'entitat ha augmentat un 25% en comparació amb el 2019. La segueix el BBVA i després CaixaBank. L'entitat catalana amb seu a València va disparar el seu benefici fins als 2.359 milions el 2021, el seu rècord històric. Uns guanys que arriben fins als 5.226 milions si es tenen en compte els efectes comptables de la fusió amb Bankia.

Després, s'hi afegeix Bankinter, el primer banc a presentar els resultats aquest gener, i que ha guanyat 1.333 milions el 2021 per la plusvàlua obtinguda a través de Línia Directa. Els seus beneficis, si no es tinguessin en compte aquests guanys extraordinaris, cauen fins als 437 milions. Finalment, i després de tocar fons, el Banc Sabadell ha aconseguit sortir de l'ínfim benefici del 2020 i ha acabat el 2021 amb uns guanys de 530 milions d'euros.

El retorn dels dividends

Abandonar la zona de perill en la qual van acabar el primer any de pandèmia ha permès a les principals entitats reprendre la política de dividends. Per exemple, el consell d'administració de CaixaBank ha acordat una distribució d'un dividend en efectiu de 0,1463 euros bruts per acció, cosa que suposa un desemborsament de 1.179 milions d'euros. En el cas del Santander, Ana Botín va assegurar el dia de la presentació dels resultats que volien "distribuir el 40% del benefici ordinari aquest any a través de dividends en efectiu i recompra d'accions". Bankinter i el BBVA també han expressat que en repartiran. En el cas de l'entitat biscaïna, amb un dividend addicional de 23 cèntims en efectiu per als seus accionistes. El Sabadell també torna als dividends per primer cop des del 2019 amb tres cèntims per acció.

Cal recordar que les entitats financeres estaven sota la lupa del BCE en matèria de dividends. El Banc Central Europeu no va donar llum verda fins a l'estiu de l'any passat a recuperar la repartició de part dels guanys entre els accionistes i, fins i tot en aquell moment, va demanar "prudència" fruit de les incerteses persistents que marcaven l'economia.

El tancament d'oficines, al punt de mira

Amb tot, les entitats financeres estan al punt de mira del debat públic per haver tirat endavant acomiadaments massius el darrer any i per haver tancat centenars d'oficines bancàries. N'és un exemple l'ERO de CaixaBank, un dels més grans de la història de les empreses catalanes, que va afectar 6.452 treballadors, o el del BBVA, que va suposar l'adeu de més de 2.700 treballadors.

Pel que fa al tancament de sucursals, actualment a Espanya hi ha 20.421 oficines bancàries, la segona xifra més baixa registrada des del 1977, quan n'hi havia 20.387. Un escenari que ha provocat que a Catalunya el Síndic de Greuges hagi decidit investigar, precisament, l'impacte social del seu tancament, en especial entre la població envellida, i que la població, sobretot la més gran, assenyala per provocar "exclusió financera".