Obres públiques
Economia 22/07/2022

La licitació d'obra pública de l'Estat creix un 97% a Catalunya, però per una única infraestructura

Les administracions locals empenyen a l'alça la contractació

3 min
El soterrament de la via de rodalies a Montcada i Reixac és la principal licitació d'Adif a Catalunya aquest 2022.

BarcelonaLa licitació d'obres públiques va augmentar a Catalunya el primer semestre d'aquest any gràcies a l'empenta de les administracions locals i del govern espanyol, tot i que l'increment de contractació per part de l'Estat es deu sobretot a única obra: el soterrament de la línia fèrria de rodalies a Montcada i Reixac, al Vallès Occidental, segons l'informe de licitació presentat aquest dijous pel Col·legi de Contractistes d'Obra de Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

D'acord amb l'estudi, els ens locals van registrar gairebé la meitat de l'obra pública licitada (un 49%) la primera meitat del 2022, amb un valor agregat de 963,4 milions d'euros, un 20% més que el primer semestre del 2021. L'Ajuntament de Barcelona és el consistori que va treure la licitació més gran, amb sis lots corresponents a les obres de millora i rehabilitació de tots els espais gestionats per l'empresa pública Barcelona Serveis Municipals per un import de 49,1 milions d'euros i una execució de dos anys.

No obstant, la licitació més gran, de 78,5 milions, entre tot el conjunt d'ens locals correspon a l'acord marc d'obres d'asfaltatge per a diverses administracions que va treure el Consorci Català pel Desenvolupament Local.

Pel que fa al govern espanyol, el primer semestre va licitar 559,5 milions d'euros per a treballs en territori català, la qual cosa representa un augment del 97% en comparació amb el mateix període del 2021. Segons Moreno Lasalle, el 64% d'aquesta licitació, uns 384,7 milions, corresponen a una única obra encarregada per la gestora estatal d'infraestructures Adif, que és el soterrament de la línia R2 de Rodalies al seu pas per Montcada i Reixac, la qual, a més, es troba en suspensió per presentació d'ofertes.

Per la seva banda, la Generalitat va reduir la licitació un 3% respecte als primers sis mesos de l'any passat, amb un import de 404,8 milions d'euros, que representen un 20,5% del total licitat. L'estudi destaca que entre abril i juny es va licitar "el sistema dinàmic d'obres de desplegament de la xarxa pública de fibra òptica", amb un valor de 115 milions i una durada de dos anys.

Ara bé, cal tenir en compte que una part significativa de les licitacions publicades estan englobades dins dels anomenats acords marc, que permeten a les administracions contractar per avançat una empresa per a un seguit d'obres, per exemple manteniments, al llarg de diversos anys. "Els acords marc inflen el volum" de diners licitat, però estan dissenyats "per molts anys" i "es poden acabar no complint", ha explicat el president del Col·legi de Contractistes, Lluís Moreno Lasalle, en la roda de premsa de presentació de l'informe.

L'arribada de projectes finançats pels fons europeus Next Generation va augmentar, però encara representa només un 14% del total licitat entre gener i juny, amb un valor de 279,2 milions d'euros. L'informe destaca, tanmateix, que "la licitació vinculada a aquest fons s’ha incrementat molt notablement entre el primer i el segon trimestre, i el Col·legi espera que continuï creixent els mesos vinents fins a arribar a un 30% de la contractació total en un futur pròxim, segons Moreno Lasalle.

Increments de preus

Entre gener i juny, van quedar desertes un total de 107 obres licitades per totes les administracions, amb un valor total de 27,7 milions d'euros. "Hi ha obres que han quedat desertes dues vegades", ha explicat Moreno Lasalle. "S'incrementaven un 20% els preus i tornaven a quedar desertes", ha afegit.

La inflació, doncs, està afectant directament tot el sector de la construcció. Segons Moreno Lasalle, "el desfasament de preus" entre una obra del 2019 i aquesta mateixa obra duta a terme enguany seria aproximadament del 20% de mitjana, però podria superar el 30% o el 40% en projectes amb un consum elevat de matèries primeres com el ferro o l'alumini, que s'han encarit molt més als mercats.

stats