AEROLÍNIES
Economia09/07/2014

El Govern dóna la raó a la cúpula de Spanair en el judici

Mas-Colell rebat els arguments de la fiscalia i diu que el projecte era viable fins dies abans de fer fallida

Dani Sánchez Ugart / Laura Díaz-roig
i Dani Sánchez Ugart / Laura Díaz-roig

BarcelonaLa Generalitat i els directius de la desapareguda Spanair van fer front comú ahir davant les acusacions de la fiscalia, que assenyala la cúpula de l’aerolínia per haver endarrerit deliberadament el concurs de creditors i haver generat un perjudici addicional de 72 milions d’euros a l’empresa. Ferran Soriano, president de Spanair fins al moment de la seva desaparició, va defensar ahir la seva gestió durant la primera sessió de judici per la fallida de l’aerolínia. Soriano va assegurar que la Generalitat havia promès seguir finançant Spanair fins que es tanqués la venda a Qatar Airways, i que va ser el fracàs d’aquella operació, i la posterior retirada de l’oxigen financer que li facilitava el Govern, el que va precipitar el tancament.

Inscriu-te a la newsletter El pànic a TrumpInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Fins a aquell moment, segons la versió de Soriano, la companyia era viable i, per tant, el consell no tenia cap necessitat de sol·licitar el concurs, com creu la fiscalia. I tant el conseller d’Economia, Andreu-Mas-Colell, com el d’Empresa i Ocupació, Felip Puig -que van declarar per escrit, el primer com a testimoni i el segon com a representant d’Avançsa, l’empresa de participacions industrials de la Generalitat-, van corroborar aquesta versió, cosa que va deixar les acusacions sense aliats entre els testimonis.

Cargando
No hay anuncios

Tot i això, Soriano va admetre, a preguntes de la fiscal, que el consell s’havia plantejat la possibilitat de presentar el concurs el maig del 2011, un mes abans de la data en què, segons les acusacions, hauria d’haver arribat la declaració. En la mateixa reunió en què es va discutir aquella possibilitat, però, la Generalitat es va comprometre a injectar 56 milions d’euros més a la companyia, suficients per seguir operant fins a final d’any, segons un informe elaborat per la consultora Deloitte. Aquell crèdit va arribar l’1 de juny, i per tant el dia 30 d’aquell mateix mes, que és quan la fiscal diu que caldria haver suspès pagaments, Spanair estava al corrent de la majoria de pagaments i fins i tot tenia 18 milions d’euros a la caixa, segons va declarar Soriano i també Tatxo Benet, directiu de la companyia per part de Volcat.

“Els préstecs fets per Avançsa a Spanair eren suficients per mantenir la companyia fins que les negociacions de Spanair amb Qatar Airways finalitzessin; unes negociacions que, cal recordar, eren fermes, reals i que les dues parts volien finalitzar satisfactòriament”, va declarar Mas-Colell, en la mateixa línia que els directius. Puig, tot i que en aquell moment era conseller d’Interior i per tant no va tenir cap relació amb el procés, va afirmar que “no hi havia crèdit públic il·limitat”, però sí “el suport de la Generalitat perquè les negociacions amb Qatar poguessin acabar amb èxit”.

Cargando
No hay anuncios

Davant d’aquest front comú, la fiscalia -que demana la inhabilitació per dos anys dels directius i que paguin 72 milions- va aferrar-se a l’endarreriment en el pagament de 12,4 milions d’euros en taxes a Aena que va fer Spanair a mitjans del 2011 i que, segons el seu parer, demostren la delicada situació de tresoreria mesos abans de demanar la fallida. Soriano va defensar que “Spanair pagava a l’hora i adequadament als seus proveïdors” i que “la negociació amb Aena” d’aquests ajornaments de les taxes era “constant”. Dels 749 milions que es van pagar el 2011, només 44, el 6%, es van pagar fora de termini, va dir.

“Raonable i assolible”

Cargando
No hay anuncios

Tot i que al judici no es qüestiona la legalitat de les injeccions de capital de la Generalitat, que van ascendir a 135 milions d’euros en total, Soriano va afirmar que fer del Prat un aeroport de connexions internacionals, que era l’objectiu últim del projecte, era d’“interès estratègic” per al Govern i per al país, perquè hauria incrementat el PIB català en un 3%. Mas-Colell hi va coincidir: va argumentar que era un projecte “raonable i assolible” però que la Generalitat va haver de deixar de posar-hi diners quan Qatar Airways va despenjar-se de la negociació per l’amenaça de sancions de la UE a causa de les ajudes públiques a l’aerolínia. Aleshores hi havia una altra opció per vendre l’empresa, la xinesa HNA, però era menys madura, i la Generalitat no estava disposada a seguir arriscant fons públics.

Mas-Colell no es refiava de HNA, l’últim candidat

Cargando
No hay anuncios

L’última opció sobre la taula de la Generalitat i la resta d’accionistes de Spanair -entre els quals hi havia l’Ajuntament de Barcelona, la Fira de Barcelona i un grup d’empresaris lligats a FemCat- per salvar la companyia no va ser Qatar Airways. L’aerolínia es va retirar de la cursa a finals d’any, però abans que tiressin la tovallola l’empresa xinesa HNA -que ja havia estat interessada en Spanair- els va informar que recuperava el seu interès. Aleshores Spanair no hi podia negociar, perquè tenia un acord d’exclusivitat amb Qatar fins al 31 de desembre, però a partir de Cap d’Any les dues companyies van reprendre les converses. Els xinesos van demanar un mes per pensar-s’ho, i la Generalitat, que va haver d’abocar 10 milions més a Spanair aquell gener, ja no estava disposada a esperar més. Per això, segons van explicar ahir els declarants al judici -tant el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, com l’expresident de Spanair Ferran Soriano- en aquell moment la Generalitat va demanar a HNA que posés els 15 milions que costava seguir operant el mes extra que demanaven. Els xinesos s’hi van negar, Mas-Colell va perdre-hi la confiança i va decidir deixar-hi de negociar el 20 de gener, una setmana abans de la fi de Spanair.