El Govern vol renovar la FP per reactivar l'ocupació

Barcelona.Més de la meitat dels aturats catalans (55%) són de baixa qualificació, és a dir, que el seu nivell d'estudis no va més enllà de la secundària obligatòria. Des de l'inici mateix de la crisi va quedar clar que la formació era l'element clau per combatre l'atur. I fa molts més anys encara que un govern rere l'altre es proposa l'objectiu estratègic de prestigiar la formació professional (FP). Però encara avui, quan la taxa d'atur entre els alumnes de FP és només al 15% -davant d'un 50% d'atur juvenil- i Europa insisteix que l'economia demana tècnics mitjans, només el 36% dels alumnes que surten de l'institut opten per la FP.

Per això, el Govern va anunciar ahir, just el dia abans de l'1 de maig, el seu pla per "millorar la qualificació professional i l'ocupabilitat" dels catalans, que passa per integrar definitivament la FP inicial, l'ocupacional i la contínua. La idea no és nova, l'anterior govern d'esquerres també s'ho va proposar i va començar creant una vintena de centres integrats. Ara, l'executiu de CiU imposa el seu propi model, que tindrà dues potes: el III Pla General de FP de Catalunya 2013-2016 i una futura llei de la FP que just ara es comença a redactar. Totes dues eines volen impulsar també els centres integrats, per passar de la vintena actual a la totalitat dels centres que imparteixin FP en el futur. A més, volen flexibilitzar itineraris entre una branca i l'altra, per facilitar als aturats l'acreditació de l'experiència laboral i l'obtenció de titulacions de FP a través dels cursos ocupacionals.

El pla del Govern es proposa també planificar l'oferta de FP (els tres tipus) atenent la demanda dels sectors econòmics, amb especial atenció per a les pimes, "en lloc de la planificació territorial actual", va explicar el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig. Per al III Pla de FP, però, no s'ha consignat una partida econòmica específica, sinó que s'hi destinaran els 300 milions que el pressupost de la conselleria dedica a formació ocupacional i contínua (provinents de la UE i de l'Estat, que ha retallat l'aportació prop d'un 60%) i els 420 que Ensenyament dedica anualment a la FP inicial.

El representant de CCOO al Consell de la FP, Carles Martínez -que va apuntar que el pla estava llest des de la legislatura passada-, creu que cap mesura pot ser efectiva mentre no hi hagi una "governança única" de la FP, en lloc de la divisió actual entre Empresa i Ensenyament.

La futura llei, que encara trigarà un any a aprovar-se al Govern i entrar al Parlament, es proposa també estendre el model dual a totes les modalitats de FP. La primera experiència de model dual català s'ha posat en marxa aquest curs per 534 alumnes de FP inicial, però encara "està lluny del sistema alemany o suís", diu CCOO, que critica sobretot que permeti la beca-salari com a alternativa al contracte de formació.