El Govern redueix el dèficit en més de 450 milions
Els ingressos de la Generalitat milloren un 6% fins al juny, mentre que la despesa només creix un 1,3%
BarcelonaLa millora de la situació econòmica és clau per al reequilibri dels comptes públics. Però a més hi ha altres factors que també hi ajuden. En el cas de Catalunya, funcionar amb uns pressupostos prorrogats permet millorar l’equilibri entre ingressos i despeses. El resultat és clar: el primer semestre de l’any la Generalitat ha aconseguit reduir el seu dèficit en 455 milions d’euros, segons es desprèn de l’últim informe mensual d’execució pressupostària del departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda.
Els dos factors més rellevants per millorar l’equilibri són un augment dels ingressos, sobretot perquè l’economia millora, i una contenció de la despesa, que creix molt poc perquè els pressupostos són una pròrroga dels del 2017.
Així, l’informe indica que durant els primers sis mesos de l’any els ingressos no financers acumulats són de 10.971,1 milions d’euros, un import un 5,9% superior al del mateix període de l’any anterior. La raó principal del creixement dels ingressos, segons el Govern, són les bestretes del model de finançament. En canvi, les despeses no financeres van ser de 12.326,2 milions d’euros, només un 1,3% més que en el primer semestre del 2017. En aquest augment limitat de la despesa hi tenen un pes important els increments en remuneracions del personal per la contractació de docents i de personal sanitari i també la recurrència de l’augment de l’1% de les retribucions de l’any passat.
Amb aquests números, el saldo d’operacions corrents del sector públic administratiu (que inclou l’administració de la Generalitat, el Servei Català de la Salut i l’ICS i les entitats autònomes administratives) a 30 de juny va ser de -1.048,6 milions d’euros. A això s’hi ha de sumar un dèficit de -306,4 milions d’operacions de capital. En conjunt, doncs, 1.355 milions d’euros de saldo negatiu d’operacions no financeres.
Però si s’exclouen els interessos del deute, el saldo primari d’operacions corrents és de -554,1 milions d’euros, fet que indica un dèficit corrent primari al tancament del primer semestre. El dèficit no financer pressupostari, però, disminueix en 455,5 milions d’euros respecte al mateix període de l’exercici anterior perquè “els ingressos corrents han augmentat més que les despeses corrents i els ingressos de capital han augmentat, mentre que les despeses de capital han disminuït”, segons el departament d’Economia.
Marge en la despesa
La pròrroga pressupostària ajuda a contenir la despesa, malgrat que al Govern sempre li queda un marge per poder augmentar-la, ja que la llei permet realitzar modificacions i transferències internes per, si calgués, reassignar crèdits i fer front a eventualitats. A més, segons fonts del departament d’Economia, el fons de contingència, dotat amb 330 milions d’euros en el pressupost del 2017, també dona cert marge.
De fet, a 30 de juny el pressupost inicial ja s’ha modificat en gairebé 1.573 milions d’euros. Entre d’altres, s’han aprovat 393 milions d’incorporacions de romanents de crèdit i 1.213 milions de generacions de crèdit. La contenció de la despesa, però, no assegura el compliment de l’objectiu de dèficit per a aquest any, malgrat que l’any passat sí que es va aconseguir per primer cop, quan el Govern va tancar l’exercici amb uns números vermells de 1.297 milions d’euros, un 0,58% del PIB català. L’objectiu fixat durant l’any passat per a les comunitats autònomes era un dèficit del 0,6% del PIB.
No obstant això, amb les dades del primer semestre del 2018, Catalunya continuaria pel camí de la reducció del dèficit. El 2016 la Generalitat va tancar l’exercici amb un dèficit del 0,92% del PIB (1.974 milions), i el 2017 el va reduir en 677 milions, fins als 1.297 milions. El màxim històric es va produir el 2010, amb un dèficit del 4,48% del PIB (9.100 milions d’euros). Des d’aleshores i fins al tancament del 2017 el dèficit es va reduir en un 85%, cosa que, traduïda en nombres absoluts, equival a 7.803 milions d’euros.
El pla d’Aragonès per prendre al PP la clau del sostre de despesa
La llei d’estabilitat de l’exministre Cristóbal Montoro dona la clau del sostre de despesa i de l’objectiu de dèficit al PP, ja que el partit que ara lidera Pablo Casado té majoria a la cambra alta i aquesta norma dona al Senat l’última paraula sobre aspectes claus per a l’elaboració dels pressupostos, a diferència de la majoria de legislacions, sobre les quals té l’última paraula el Congrés. Ahir el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en declaracions a Efe, va fer la seva proposta per prendre al PP la clau dels comptes públics. Aragonès va proposar al PSOE impulsar una reforma de la llei d’estabilitat pressupostària. “El que ha de fer el govern del PSOE és prendre-li la clau de pas al PP al Senat”, va indicar Aragonès, que va afegir que una proposta de reforma en aquest sentit “tindria els suports” necessaris per tirar endavant. Aragonès va assegurar que el límit de dèficit fixat per al 2019, que és del 0,1% del PIB, resulta “insuficient”, i que, com a mínim, Catalunya hauria de disposar d’un 0,3%. “El que no pot fer el PSOE és plantejar una política econòmica diferent de la del PP i mantenir en mans d’aquest partit la clau de pas d’un canvi en la flexibilització del dèficit”, va argumentar el vicepresident del Govern.