Economia17/07/2018

El Govern preveu que ATLL torni a ser pública l'1 de gener

Una comissió liquidadora establirà la indemnització, que s'haurà de pactar amb Acciona

Dani Cordero
i Dani Cordero

BarcelonaEl consell executiu ha aprovat en la reunió d'avui el nou ens a través del qual la Generalitat assumirà la gestió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), després que el Tribunal Suprem anul·lés la privatització aprovada el 2012 per prop de 1.000 milions d'euros. El nou organisme rep el nom d'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat i Damià Calvet, conseller de Territori –departament al qual quedarà adscrit–, ha assenyalat que preveu que la nova companyia estigui operativa abans de l'1 de gener del 2019.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Calvet ha anunciat que, una vegada format el Govern, el departament de Territori va anunciar al consorci que ara gestiona l'empresa pública, liderat per Acciona, la intenció de resoldre el contracte d'explotació. La fi de la gestió privatitzada d'ATLL és un acord parlamentari al qual en l'anterior mandat Junts per Catalunya va arribar amb la CUP. La resolució definitiva, no obstant això, queda pendent d'un acord sobre les indemnitzacions que haurà de rebre la concessionària. ATLL, al febrer, va anunciar que en aquell període preveia ingressar 308 milions d'euros per la inversió feta fins aleshores, més enllà de les indemnitzacions per pèrdua de negoci que pogués acabar determinant.

Cargando
No hay anuncios

Juntament amb la constitució de l'ens, el Govern ha aprovat avui la creació de la comissió assessora liquidadora de la concessió. Hi intervindran membres dels departaments de Presidència, Economia i Territori i serà la que calcularà quins són els diners que la Generalitat ha de pagar a Acciona. "La xifra la determinarà la comissió liquidadora", ha afirmat Calvet, que ha reconegut, amb tot, que després el Govern haurà de negociar amb ATLL la xifra definitiva.

ATLL és l'empresa que s'encarrega de la potabilització de l'aigua que consumeixen 4,5 milions de catalans, la major part de la província de Barcelona. La privatització es va dur a terme en plena crisi econòmica, amb la necessitat de la Generalitat d'aproximar-se als objectius de dèficit i de buscar recursos per mantenir la inversió en manteniment i noves infraestructures hidràuliques.