El govern del PP ultima la llei d'unitat de mercat
MADRIDEl govern espanyol vol que els tràmits que una comunitat autònoma requereix a una empresa perquè pugui oferir un servei o vendre un producte siguin vàlids a tot Espanya. Aquest és el principal objectiu de la llei d'unitat de mercat que l'executiu espanyol té previst aprovar al consell de ministres durant el gener. La normativa -que no entraria en vigor fins a finals de la primavera o l'estiu, després de la tramitació al Congrés de Diputats- es basa en el principi d'una llicència única per a la "lliure circulació de béns i serveis", segons expliquen a l'ARA fonts del ministeri d'Economia, que capitaneja la reforma. L'homogeneïtzació normativa a Espanya -una petició repetida amb insistència per la patronal CEOE- pot suposar un nou focus de tensió política entre la Moncloa i la Generalitat.
L'executiu de Mariano Rajoy insisteix que l'avantprojecte de llei "no envaeix competències sinó que les potencia" però no hi ha dubte que suposarà una pèrdua de sobirania per al govern d'Artur Mas. Amb el sistema de llicència única, la Generalitat seguirà sent qui establirà els requisits per a la instal·lació d'una empresa o per a la venda de determinats productes a Catalunya -és a dir, que, en teoria, mantindrà intactes les seves competències-, però alhora els requisits de les altres comunitats "serviran per a tot el territori nacional" sense que sigui necessari cap altre canvi o tràmit addicional, o sigui que també seran vàlids a Catalunya. Per exemple, si una autonomia és més laxa que una altra en les condicions que s'han de complir per comercialitzar un producte envasat s'imposarà el criteri més permissiu de la primera. Una certa homologació i pèrdua de part de l'autogovern semblen, per tant, evidents.
Criteris diferents
Des d'algunes comunitats com Catalunya s'argumenta, però, que les divergències de criteri en els tràmits tenen com a objectiu protegir el model productiu propi i les competències. Un exemple és l'impost establert a Catalunya per l'impacte mediambiental que provoquen les grans superfícies comercials.
Els responsables del ministeri d'Economia, que aposten per veure els efectes a llarg termini, argumenten que amb la futura llei "tothom hi sortirà guanyant" i que, de fet, Catalunya serà la comunitat "més beneficiada", ja que és la que té més teixit productiu i industrial, seguida de Madrid i el País Basc. Segons les dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) del 2011, Catalunya suposa el 23,5% del PIB de la indústria espanyola, el 20% del comerç, el transport i l'hostaleria, i el 18,7% del PIB total a preus bàsics. A més, les mateixes fonts subratllen que la reforma no busca "homologar", i que té una finalitat econòmica i en cap cas ideològica. Així, per exemple, asseguren que no suposarà cap canvi en els horaris comercials -tot i que ja hi ha una norma estatal que els regula i que el Govern no està aplicant- ni en els requeriments lingüístics de català que la Generalitat exigeix a les empreses instal·lades a Catalunya.
L'objectiu de fons de la llei d'unitat de mercat és acabar amb la "inflació normativa", en paraules del secretari d'estat de Comerç, Jaime García-Legaz, que és qui lidera el projecte i que fins al 2011 va ser secretari general de la FAES, la fundació impulsada per l'expresident espanyol José María Aznar. Fa unes setmanes, García-Legaz va dir que entre el 1978 i el 2011 l'Estat i les comunitats van publicar més de 100.000 disposicions legals, i que aquest "elevat nombre" fa que les empreses "operin en un desgavell normatiu que entorpeix la seva activitat i redueix la seva competitivitat". Un dels exemples actuals més utilitzats al ministeri i als cercles empresarials per denunciar les anomenades "disrupcions en la unitat de mercat" és el de les màquines escurabutxaques: un empresari que es dedica a fabricar-les per vendre-les a establiments de tot Espanya ha de fer 17 màquines diferents perquè cada autonomia ha fixat que la palanca que acciona el joc tingui uns determinats centímetres de longitud.
Un altre cas paradigmàtic és el d'uns grans magatzems que necessiten una llicència diferent per a cada comunitat on vulguin publicar un anunci sobre els seus productes. O el d'un lampista que ha d'inscriure's al registre de cada autonomia.
Anàlisi jurídica complexa
De fet, el principal motiu del retard en l'aprovació de la norma -que va ser una de les promeses de Rajoy durant la campanya electoral- és la seva "complexitat" jurídica i el seu encaix en el marc autonòmic, segons admeten les fonts. La llei es basarà en el principi d'unitat de mercat que s'estableix a la Constitució i a la directiva de serveis de la UE. A més, cada ministeri està analitzant les possibles vulneracions d'aquest principi en el seu sector i es fixaran mecanismes per garantir el compliment del nou sistema de llicència única. Els detalls se sabran en les pròximes setmanes però els antecedents fan preveure que el projecte toparà amb un rebuig frontal de la Generalitat.
