El Govern obligarà a tancar 28.000 habitatges d'ús turístic

BarcelonaEl Govern ha aprovat aquest dimarts un decret llei per regular els habitatges d'ús turístic que obligarà a tancar-ne almenys 28.000 a tot Catalunya. Aquesta modalitat d'habitatge requerirà a partir d'ara l'obtenció d'una llicència urbanística prèvia de cinc anys en 262 municipis, els quals acumulen el 93% d'habitatges d'aquesta modalitat registrats a Catalunya. L'objectiu és frenar i reduir aquesta tipologia per garantir que hi hagi un ús residencial suficient.

A partir d'ara, tots els habitatges que vulguin operar sota aquest règim d'ús hauran de sol·licitar una llicència urbanística a l'Ajuntament del municipi. Però el consistori tindrà una feina prèvia: modificar el seu planejament urbanístic per recollir expressament que hi ha sòl suficient per a l'existència d'habitatges d'ús turístic. I això només serà possible si abans s'ha acreditat que al municipi es garanteix la demanda residencial. En cas de ser així, es podrà donar cabuda als habitatges d'ús turístic.

10 pisos turístics per cada 100 habitants

Aquests 262 municipis són indrets que presenten problemes d'accés a un habitatge permanent (140 municipis) o que ja tenen més de cinc pisos turístics per cada 100 habitants (134 municipis), o totes dues coses. Tots ells no podran atorgar llicències de nous pisos turístics fins que adaptin el seu planejament urbanístic al nou decret llei. A més, hauran de justificar en el seu planejament urbanístic si volen acollir-ne més, però fins a un màxim de 10 habitatges d'ús turístic per cada 100 habitants. Aquesta llista inicial es revisarà al cap de cinc anys.

La mesura s'emmarca en la voluntat de la Generalitat d'efectuar canvis estructurals per treure l'habitatge de les lògiques de mercat i així garantir el dret a l'habitatge. La consellera de Territori, Ester Capella, va avançar fa uns mesos al Parlament la intenció d'adoptar una regulació específica per als habitatges d'ús turístic per evitar la seva incidència negativa en el mercat de l'habitatge.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també ho va mencionar al debat de política general, després també d'haver promès 10.000 nous pisos de lloguer social en tres anys. Paral·lelament, el Govern està treballant en regular el lloguer de temporada. "Fem i farem tot el que estigui a les nostres mans per garantir un habitatge digne per a tothom", ha dit Capella aquest dimarts en la roda de premsa posterior al consell executiu.

Llicències de cinc anys

Catalunya té competències exclusives en habitatge i urbanisme i aquest decret es fonamenta, ha explicat la consellera, en directives europees, l'Estatut i també en la llei del sòl, que determina entre altres coses que l'ús del sòl ha de prioritzar generar habitatge per a les persones que hi viuen de forma habitual. "Actuem per facilitar l'accés a l'habitatge utilitzant totes les eines al nostre abast", ha afegit. La consellera considera que la proliferació d'aquests habitatges és una de les causes de la disminució de l'habitatge residencial perquè no són de nova construcció, sinó que comporten un desplaçament de l'ús.

Les llicències urbanístiques que hauran de sol·licitar els habitatges d'ús turístic tindran una vigència de cinc anys i seran renovables, i aquells que ja existeixen tindran un marge també de cinc anys per demanar la nova llicència urbanística. En cas de no fer-ho, hauran de cessar l'activitat. Ara bé, si els propietaris dels actuals pisos turístics poden acreditar inversions que no s'han pogut amortitzar rebran una pròrroga addicional de cinc anys, que operaria com a temps d'extinció de qualsevol dret adquirit. Aquesta obligació, que s'atorgarà en règim de concurrència, afectarà més de 95.000 pisos existents en aquests 262 municipis.

La Generalitat ha constatat fins al moment una proliferació de solucions d'àmbit municipal, en un 20% dels 262 ajuntaments, per fer front a aquesta tendència del mercat de l'habitatge, ja que no hi havia empara amb rang de llei. Fins a 85 municipis havien tramitat algun tipus d'iniciativa urbanística per regular el descontrol d'habitatges d'ús turístic: 54 municipis havien tramitat modificacions de planejament urbanístic i 31 en format d'ordenances municipals.

Fins ara, per obtenir la llicència d'habitatge d'ús turístic s'havia de fer una declaració responsable davant el consistori, que l'elevava a la direcció general de Turisme per inscriure l'habitatge en aquesta modalitat. Aquesta flexibilitat és la que ha provocat l'augment d'aquest ús. La norma entrarà en vigor de forma immediata per evitar un eventual efecte crida.

47 municipis superen el topall

A Catalunya hi ha 47 municipis que superen el topall estipulat en el nou decret llei de 10 habitatges d'ús turístic per cada 100 habitants, els quals tenen un sobrant total de fins a 28.000 habitatges d'ús turístic. Aquestes localitats es troben sobretot a la zona costanera i al Pirineu, especialment en comarques com l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pallars Sobirà i la Cerdanya. Hi ha municipis molt turístics, com Cadaqués, Port de la Selva, Pals i Calonge i Sant Antoni, mentre que a les muntanyes hi figuren localitats com Espot, Rialp, Alp i Alt Aran.

Això no obstant, Barcelona no és un d'aquests municipis. Tot i ser considerat un indret amb problemes d'accés a un habitatge permanent, la proporció d'aquesta tipologia d'habitatges a la capital catalana és molt inferior al màxim: la ciutat té 1,6 milions d'habitants, de manera que, com que és una zona tensada, podria tenir fins a 80.000 habitatges –és a dir, cinc per cada 100 habitants–. Actualment disposa 9.830 habitatges d'ús turístic.

La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Laia Bonet, ha valorat molt positivament el decret aprovat, pel qual ja havien estat consultats, perquè considera que l'impacte d'aquesta modalitat a la ciutat de Barcelona és obvi. "Barcelona no es pot permetre tenir 10.000 habitatges que no serveixen per a aquest ús [residencial]", ha dit.

En canvi, per a la Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur) i l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) es tracta d'una mesura populista i irresponsable, al mateix temps que consideren que no resoldrà el problema dels preus dels habitatges. També han criticat la manca de diàleg. Paral·lelament, el Sindicat de Llogateres veu la regulació una bona notícia, però critica que només aborda una part del problema.