El Govern demora l’aprovació del pla de contingència

BarcelonaEl Govern ha decidit ajornar la presentació definitiva del pla de contingència, en principi previst per al consell de govern que se celebra aquest dimarts.

Segons fonts del departament de Vicepresidència i Economia l’executiu farà “un pas més” en l’elaboració d’aquest pla però no quedarà tancat. La setmana passada, en una entrevista a Catalunya Ràdio i en la roda de premsa posterior al consell de govern, el vicepresident, Pere Aragonès, va informar que el pla ja es presentaria a la reunió del consell executiu d’avui.

Aquest any, davant la falta de suports parlamentaris, el Govern ha renunciat a presentar els comptes anuals de l’administració, per la qual cosa treballa amb el pressupost del 2017 prorrogat, perquè el 2018 tampoc es van tancar pressupostos. D’aquesta manera, doncs, ha de fer front a un increment de la despesa, causat per compromisos previs i per una més gran demanda dels serveis socials inclosos en els comptes de fa dos anys, però que ara han augmentat. És per això que Aragonès vol aprovar un pla de contingència, perquè el Govern no vol deixar desateses aquestes necessitats socials.

Dimarts passat el Govern va aprovar un decret llei amb una ampliació de crèdit de 814 milions d’euros que es destinaran al pagament de salaris de funcionaris. Aquesta ampliació de crèdit s’obtindrà dels diners procedents de la bestreta del model de finançament i de l’objectiu de dèficit. Però aquesta xifra no és suficient per cobrir el total de despesa extra que té la Generalitat en l’exercici actual, de 1.265 milions. El pla de contingència ha de servir per trobar els fons que faltin dels diversos departaments.

Segons fonts d’Economia, el pla de contingència “requereix cirurgia fina” i, per tant, la seva aprovació “va per llarg”. De fet, les mateixes fonts descarten que avui se sàpiguen xifres concretes de l’abast definitiu del pla ni de com afectarà cada branca del Govern.

Situació anòmala

Des de fa setmanes, els departaments han anat presentant les seves “necessitats” de despesa. Al llarg de la setmana passada es va acabar de tancar una “primera ronda” de contactes de caràcter “informatiu” entre departaments per tenir un retrat de les reclamacions de cada conselleria. Aquesta manera de procedir no és habitual. “És una situació nova”, asseguren des del departament d’Economia, perquè el fet de tenir un pressupost prorrogat durant dos anys consecutius fa que el decalatge entre el que diuen els comptes i les necessitats reals de despesa siguin més grans que habitualment.

Des del departament d’Economia s’assegura que, en comparació amb l’any passat, aquest any tots els departaments tindran un increment de la despesa, és a dir, podran gastar més. La raó és que, igual que hi ha una necessitat de gastar més, la bona marxa de l’economia permet al Govern ingressar més diners. No obstant això, en relació amb l’avantprojecte de pressupostos que l’executiu tenia previst aprovar -i que finalment no s’ha dut al Parlament-, alguns departaments hauran de rebaixar la despesa prevista en l’esborrany de comptes.

A diferència del decret de la setmana passada, el pla no necessita el vistiplau del Parlament per dur-se a terme, perquè consistirà en un conjunt de mesures destinades a moure diners de partides pressupostàries internes als departaments.

Les donacions dels catalans es tripliquen en una dècada

Les donacions de particulars i empreses a fundacions sense ànim de lucre s’han triplicat en una dècada a Catalunya, segons un informe de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), que atribueix aquest creixement en gran part a la reforma fiscal del 2014, que va fer el ministeri d’Hisenda, i a canvis en les tendències de donacions. L’informe La filantropia a Catalunya estableix que les donacions totals el 2006 van ser de 33,8 milions d’euros, i el 2016, deu anys després, arribaven a 95,6 milions d’euros. El creixement més marcat va ser el 2015, quan es van disparar un 54%, i el 2016, quan van créixer un 41%. Entre els anys 2003 i 2016 les donacions van augmentar un 194%, mentre que la taxa de creixement de l’economia catalana va ser del 41% en el mateix període. La reforma fiscal del 2014 va establir que la desgravació en els primers 150 euros d’una donació arribés al 75%.