El Govern exigirà a l'Estat 866 milions per compensar l'impost als dipòsits

BarcelonaEl front de la batalla política per obtenir nous recursos que plantejarà el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, al govern espanyol ja ha començat. Serà un embat clau per quadrar els pressupostos del 2014 sense haver de fer cap més retallada i inclou diverses reivindicacions: el pagament de la disposició addicional tercera -pendent des del 2011-, recalcular les transferències corrents per a l'any vinent i aprovar un nou sistema de finançament abans del desembre del 2014 que s'apliqui amb caràcter retroactiu a 1 de gener.

Tot i això, la principal partida que anhela Mas-Colell és la compensació de l'impost a la banca, que el Govern va aprovar a finals del 2012 i que no ha entrat en vigor perquè poc després el govern espanyol en va crear un altre d'igual per a tot l'Estat a tipus zero. A causa d'això, ha hagut de compensar les comunitats autònomes que ja el tenien vigent -Extremadura, Andalusia i les Canàries-. La Generalitat no va poder aplicar l'impost perquè l'Estat el va impugnar, però el Tribunal Constitucional (TC) provisionalment ha donat la raó a l'executiu català, que ara reclama una compensació com la que han rebut les altres comunitats que tenen aquest impost.

Ara bé, com se sap amb quina quantitat s'ha de compensar la Generalitat si aquest impost no s'ha recaptat mai? L'executiu català inicialment va calcular en 500 milions d'euros la recaptació anual prevista per aquest tribut. Però finalment s'ha exigit al govern espanyol el pagament de 866 milions, segons van confirmar a l'ARA fonts del departament d'Economia.

Aquesta xifra, un 58% superior als càlculs inicials, respon a la previsió que en va fer l'advocat de l'Estat, i que va incloure en el seu recurs al TC contra l'impost per justificar que si s'apliqués tindria un impacte negatiu en l'economia. I, esclar, Economia se l'ha fet seu i s'ha agafat als 866 milions que ja acceptava el govern espanyol que recaptaria l'impost per reclamar una compensació per aquesta quantitat tan aviat com l'alt tribunal n'ha aixecat la suspensió. Una xifra, de fet, que l'advocat de l'Estat va treure de la web de l'Associació Espanyola de Banca, que al seu torn va calcular-la basant-se en dades del Banc d'Espanya.

A partir del moment en què, al maig, el TC va obrir la porta a la Generalitat perquè comencés a recaptar l'impost a l'espera d'una decisió definitiva sobre la seva constitucionalitat, l'executiu va dubtar si exigir-lo a les entitats financeres o demanar-ne directament una compensació a l'Estat. El 27 d'agost, però, va optar per reclamar la quantitat al govern espanyol, que en fer efectiva la demanda va concretar en 866 milions. La demanda exigeix la compensació ja per al 2013 i també que prevegi fons per a la del 2014.

Tanmateix, tot apunta que l'Estat no cedirà fàcilment i intentarà allargar la batalla legal. Acceptar el requeriment de la Generalitat no només li costarà els 866 milions, sinó que obre la porta a hipotecar aquesta mateixa quantitat, gens menyspreable, per a cada any. Per això, el govern espanyol segurament optarà per plantar cara.

Artur Mas ja va avançar dijous passat que si l'Estat compensa la Generalitat per l'impost a la banca, tornarà a abonar totes les pagues als empleats públics el 2014.