El Govern perd 680 milions pel bloqueig a l’impost dels dipòsits de la banca

BarcelonaEl Govern ja sap quant li ha costat el bloqueig estatal a l’impost sobre els dipòsits bancaris: 683,2 milions d’euros. Aquesta és la diferència entre el que potencialment hagués pogut ingressar per aquesta taxa, 685,8 milions d’euros, i els 2,6 milions que finalment han entrat a les arques de la Generalitat, tal com va admetre ahir el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, al Parlament. Això vol dir que el percentatge d’èxit recaptatori va ser d’un minso 0,38%.

En resposta a una interpel·lació d’ERC, Mas-Colell va criticar l’“escaramussa” legal que va fer servir el govern espanyol per deixar sense efecte l’impost català, i va lamentar que això hagi servit perquè “pràcticament totes les entitats” hagin impugnat el pagament de l’impost, i s’hagin limitat a presentar avals (perquè en cas que el Tribunal Constitucional li doni la raó a la Generalitat en la batalla legal contra l’Estat, podrien acabar pagant-lo, amb efectes retroactius). El cobrament d’aquesta taxa era la condició sine qua non del Govern per recuperar la paga extra als funcionaris aquest mateix 2014. Perquè això passés calia o bé que les entitats ho paguessin directament, o que l’Estat en compensés el pagament, tal com marca la llei de finançament de les comunitats autònomes, segons va dir Mas-Colell. No ha passat ni una cosa ni l’altra, i, per tant, la paga extra no es pagarà aquest any, com ja suposava el Govern.

L’“escaramussa” de l’Estat a què es va referir Mas-Colell va consistir a aprovar el seu propi impost als dipòsits després que la Generalitat l’anunciés el 2012, i explicitant que no es compensaria les comunitats que l’haguessin aprovat abans de l’1 de desembre del 2012, escassos dies abans que la Generalitat l’aprovés. Altres comunitats, com Andalusia i Extremadura, sí que seran compensades. Tot plegat, malgrat que el Tribunal Constitucional va aixecar la suspensió a la llei catalana -després d’anul·lar-la automàticament per un recurs del govern espanyol.

Després d’això, el govern espanyol va fixar per decret el tipus impositiu del seu tribut en un 0,03%, una desena part del que va marcar la Generalitat, amb aplicació des de l’1 de gener del 2014. També va catalogar-lo com a impost cedit a les comunitats però, amb la dràstica rebaixa del tipus que va fer, els ingressos estimats per a la Generalitat es quedarien en 58 milions d’euros, molt per sota dels gairebé 700 previstos, i insuficients, de molt, per retornar la paga extra als funcionaris.

“Ens toca constantment combatre aquesta actitud”, va lamentar Mas-Colell, que va aprofitar també el tema per enviar un missatge polític: “Hi ha qui diu constantment que el Govern és monotemàtic. ¿Que es pensen que això no té res a veure amb la paga doble? Hi té molt a veure, perquè és un moviment per desfer-se de l’asfíxia financera a què ens té sotmesos el govern espanyol”. Respecte a la mensualitat extra per als funcionaris, Mas-Colell va rebre ahir una proposta d’ERC: prorrogar els pressupostos d’aquest any modificant el decret per afegir-hi la paga extra.

Més dificultats per al dèficit

El forat de 680 milions no fa més que complicar la ja pràcticament impossible missió que té al davant el Govern si vol complir -o acostar-se- a l’objectiu de dèficit per a aquest any, que se situava a l’1% per a tot l’any, i que al setembre ja era de l’1,53%. Els pressupostos del 2014 incloïen ingressos addicionals per privatitzacions i vendes de patrimoni de 2.300 milions d’euros, i de moment només se n’han ingressat poc més de 300 per la venda d’edificis. També hi ha dubtes sobre si serà possible cobrar els 800 milions de la venda de les depuradores, un procés encallat a l’Àrea Metropolitana, que és el potencial comprador.