El Govern espera diners de Madrid per privatitzar la recol·locació d'aturats
La Generalitat ignora com l'Estat preveu finançar els convenis que se signin amb les agències
BarcelonaLa promesa d'incorporar empreses privades a la intermediació laboral a través de convenis de col·laboració amb els serveis públics d'ocupació continua encallada un any després que amb la reforma laboral s'aprovés aquesta possibilitat. El departament d'Empresa i Ocupació, però, treballa ja en el disseny d'aquest model de col·laboració publicoprivada amb l'objectiu de guanyar eficiència en la recol·locació dels aturats, que ja superen les 870.000 persones a Catalunya. La manera com podran articular-se els programes perquè els serveis públics d'ocupació puguin derivar per primer cop aturats a empreses privades (algunes dependents de grans grups d'empreses de treball temporal) encara s'ha de concretar. Però el que, sobretot, queda pendent i frena el desplegament d'aquestes mesures és saber com preveu el govern espanyol finançar aquests acords, segons van explicar a l'ARA fonts de Convergència i Unió.
El model en què treballa la Generalitat, van dir les mateixes fonts, assumeix que Madrid haurà de pagar el cost d'aquests programes amb agents privats i que els recursos haurien de sortir d'una caixa que està en mans de l'Estat: la de les prestacions d'atur. Així, s'assumeix que l'estalvi que suposaria treure de l'atur un treballador (que deixaria de rebre la prestació o el subsidi) hauria de derivar-se cap a subvencionar el programa que ha permès que trobés la feina i que, en aquest cas, s'encarregaria a una empresa privada.
Encara s'ha de veure com s'articularà el nou sistema, però Santiago Soler, secretari general d'Adecco (una de les empreses acreditades per exercir d'agència de col·locació), és partidari d'un sistema de concurs públic en què les empreses es presentin complint uns requisits que marqui l'administració a l'hora de dissenyar programes de col·locació d'aturats de col·lectius o sectors concrets. "La concurrència pública seria el més racional i transparent, però no en tenim cap pista per part del govern", afegeix.
La polèmica sobre els riscos o els avantatges d'incorporar l'empresa privada a un camp fins ara reservat al sector públic genera divisions. "El model d'intermediació públic té poc coneixement; és més aviat una estructura preparada per fer tràmits d'oficina", opina la professora de direcció de persones i organització d'Esade, Àngels Valls. El paper del sector privat en un moment d'atur crític, afegeix, és imprescindible: "Les agències tenen l'experiència, la xarxa i parlen l'idioma del mercat laboral". Segons Valls, el retard d'aquesta implantació ha desequilibrat d'alguna manera el mercat de treball, ja que falta un sistema fort i eficient d'acompanyament als aturats que compensi l'increment de la flexibilitat (és a dir, l'acomiadament més fàcil) que va propiciar la llei.
En canvi, els agents socials sospiten que obrir la porta a les empreses amb ànim de lucre a fer una feina que correspon al SOC pot crear dues categories d'aturats: els que els surtin rendibles per recol·locar al mercat i els que no. A més, els sindicats han denunciat últimament una maniobra per aplanar el camí a la privatització aprimant la plantilla de tècnics orientadors als serveis públics. Segons la UGT, ara només hi ha 40 treballadors per atendre tots els aturats després que, a finals de març, el SOC no renovés el contracte de 233 tècnics orientadors. La Generalitat va culpar Madrid d'haver suprimit la partida destinada a pagar a aquests empleats, una maniobra que ja va suposar la pèrdua de més de 300 tècnics l'estiu passat.
Tensió entre grans i petits
La reforma laboral del Partit Popular va permetre que grans grups d'empreses de treball temporal poguessin incorporar-se també, creant una societat independent, al registre d'agències privades de col·locació. Però les entitats més petites temen que el ministeri d'Ocupació acabi dissenyant un marc rígid i uns programes favorables a les grans corporacions que deixin sense prou marge les comunitats autònomes per repartir joc també entre els petits.
"Cal que es tinguin en compte criteris de proximitat i d'especialització a l'hora de triar els col·laboradors més adients per fer la intermediació", va demanar el president de l'Associació Catalana d'Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació (ACACER), Àngel Buxó. L'associació representa el 56% de les 170 agències privades de col·locació que hi ha reconegudes a Catalunya actualment. ACACER ja ha creat una infraestructura per poder treballar en xarxa i creuar ofertes i demanda de llocs de treball a diverses parts del territori, com presumeixen de poder fer els grans grups.
