El Govern declara l’activitat d’Iberpotash d’interès públic
Dóna suport a l’empresa tot i que està en el punt de mira de la UE
BarcelonaLa Generalitat va avalar ahir l’activitat minera d’Iberpotash, filial d’ICL Iberia, al Bages. El Govern i els representants de la companyia van firmar ahir un conveni per posar negre sobre blanc diversos compromisos de totes dues parts, segons va informar en un comunicat el departament de Territori.
El suport del Govern a la companyia es produeix pocs dies després que se sabés que la Comissió Europea ha obert un expedient a Espanya per la contaminació d’Iberpotash.
Brussel·les ha demanat explicacions als governs català i espanyol, ja que considera que amb l’actual activitat minera s’estan vulnerant les directives d’extracció de residus i de l’aigua i, fins i tot, es pot posar en perill la salut pública, ja que el riu Llobregat abasta d’aigua de boca l’àrea metropolitana de Barcelona.
El Govern declara l’activitat minera a la comarca “d’interès públic i estratègic”, ja que considera que té efectes multiplicadors sobre l’economia del país. A més, l’executiu es compromet també a tenir aprovat i publicat el pla director urbanístic (PDU) dels municipis de la mineria potàssica del Bages abans del 31 de desembre del 2016. Aquest pla urbanístic delimitarà les zones on es podran desenvolupar les activitats d’ICL, que té plans per invertir més de 350 milions d’euros a la zona.
En el conveni firmat ahir -sense convocatòria prèvia i, per tant, sense la presència de la premsa-, la companyia es compromet a mantenir els compromisos d’inversió i ocupació i al tancament progressiu de l’activitat minera a Sallent i Balsareny, que haurà d’acabar totalment el 30 de juny del 2017, termini previst perquè es posi fi als abocaments de residus salins al runam del Cogulló, és a dir, la muntanya de sal que hi ha ara mateix. Així, a mitjans del 2017 tota l’activitat minera quedaria centrada a Súria, i l’empresa i la Generalitat es comprometen a impulsar una àrea industrial estratègica a la zona de Balsareny i Sallent. El que es vol, segons fonts coneixedores del conveni, es buscar que s’instal·lin noves indústries a la zona aprofitant com a atractiu d’inversions els serveis de comunicació -per exemple els Ferrocarrils de la Generalitat- i altres infraestructures com el col·lector o l’aigua.
50 anys per deixar net el Cogulló
Segons va informar ahir el departament de Territori, el conveni també estableix “posar fi als passius històrics ambientals”. En aquest sentit, destaca la necessitat de desfer la muntanya de sal a Sallent en la qual s’han anat acumulant els residus durant anys, i que ha comportat diversos processos judicials i el mencionat expedient de Brussel·les.
El conveni preveu restaurar la zona d’aquest runam en un màxim de 50 anys. És a dir, el 2065, com a molt tard, haurà d’estar tot net. Per fer-ho es planteja com una de les solucions que es dissolgui la sal i que s’aboqui al mar a través d’un conducte. L’altra forma de treure sal del runam és vendre-la. Iberpotash ja ven sal a les empreses químiques i per a altres usos, com el desgel de carreteres. Però ara està posant en marxa una primera planta -en té dues de previstes- per fabricar sal vacuum (sal d’alta qualitat) i ja té un contracte firmat amb la multinacional Akzo. L’acord preveu que ICL s’encarregui de la producció i Akzo Nobel de la comercialització d’1,5 milions de tones anuals de sal vacuum, més 50.000 tones de potassa blanca que comercialitzarà ICL.
Necessitat d’aigua i de millorar l’evacuació de sal al mar
Un dels elements clau per restaurar la zona del runam del Cogulló és treure la sal acumulada. Es fixa un termini màxim de 50 anys, però per poder fer-ho cal disposar d’aigua i millorar l’actual col·lector de salmorres, que és el tub que transporta la sal fins al mar. El sistema consisteix a dissoldre la sal en aigua i evacuar-la pel col·lector, un tub que va des de Sallent fins al Mediterrani, on l’abocament d’aigua salada no té conseqüències per al medi ambient. Així s’evita salinitzar el riu Llobregat. El conveni preveu crear un grup de treball entre ICL i el Govern per proposar les condicions tècniques i econòmiques per a la disponibilitat d’aigua, i utilitzar l’actual col·lector un cop millorat. El conveni no estableix qui pagarà la inversió per millorar aquest col·lector, tot i que s’especifica que la contribució de les quantitats proporcionals que corresponguin anirà a càrrec de l’empresa.