El Govern impulsarà la creació de zones comercials público-privades

BarcelonaLa Generalitat presentarà aquesta setmana una normativa per crear Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) -o BIDs, en anglès-, amb l’objectiu que els negocis mantinguin una relació més directa amb l’administració local. El departament d’Empresa vol que aquestes àrees, que es finançaran amb quotes obligatòries pagades per les empreses, serveixin per dotar de més competències les associacions de comerciants ja existents, tot i que també es podran utilitzar en altres àmbits, com ara els polígons industrials.

La implantació dels APEU, una petició que fa anys que plantejaven organitzacions de comerciants com ara RetailCat, permetrà als negocis que s’hi ubiquin pactar amb els ajuntaments la contractació o ampliació de serveis que ja proporcionen els governs locals, com ara millorar l’enllumenat, ampliar la seguretat o reforçar els serveis de neteja, segons explica la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta. La normativa no preveu que els organismes gestors dels APEU s’encarreguin directament d’aquests serveis -no podran, per exemple, contractar seguretat privada per patrullar els carrers o una empresa de neteja per escombrar-los-, sinó que els serveis els proporcionaran les administracions locals. La diferència és que els APEU seran els que financin el sobrecost que hi hagi.

En aquest sentit, la llei preveu que aquestes àrees estiguin gestionades per una entitat independent sense ànim de lucre, amb un gerent que serà el responsable de mantenir el diàleg amb l’Ajuntament, a més d’encarregar-se de l’administració. Aquestes gestores desenvoluparan el pla d’actuació de l’àrea, que s’haurà d’acordar prèviament amb el govern local i que establiran les línies mestres a seguir. Un APEU tindrà una vida d’entre tres i cinc anys i, un cop passat aquest temps, si es vol mantenir, s’hauran de tornar a iniciar els tràmits de creació. Tot i així, segons el Govern, serà més fàcil perquè es tracta de la renovació d’una entitat ja existent.

Hi haurà tres vies perquè es creï un APEU: la primera és que ho proposi un ajuntament; la segona, que ho faci una associació comercial amb més de cinc anys de vida, i la tercera, que ho promogui un grup d’empreses que representin almenys el 25% dels locals i que sumin més del 25% de la superfície total de l’àrea. D’aquesta manera, diu Vilalta, es manté un equilibri entre les grans empreses i els negocis més petits. Un cop presentat un projecte inicial per qualsevol d’aquestes tres vies s’obrirà un període de diàleg entre les empreses afectades -tant les promotores com les que no- i l’ajuntament per decidir si finalment es tira endavant. Abans de constituir-se, però, haurà de comptar amb el vistiplau de la majoria dels negocis afectats -que sumin el 50% dels locals i el 50% de la superfície- i, a continuació, haurà de rebre llum verda del ple municipal.

Una altra novetat és que totes les empreses que es trobin dins d’una d’aquestes àrees de promoció, independentment del tipus de negoci, hauran de pagar una quota. D’aquesta manera, en un APEU no només hauran de pagar els comerços, també la resta d’empreses, incloent-hi oficines, empreses de serveis o aparcaments, entre d’altres. Únicament en quedaran exemptes les entitats sense ànim de lucre, les entitats religioses i les administracions públiques.

Les quotes seran aprovades en l’assemblea -on estaran representades totes les empreses de l’àrea- i les cobrarà l’entitat gestora. En cas d’impagament, però, els ajuntaments tindran la competència de reclamar-les i recaptar-les. A més, l’avantprojecte de llei regularà els imports segons la superfície i marcarà límits: dins d’un APEU, la quota més alta no podrà ser més de vint vegades superior a la més baixa.

Amb el calendari a la mà, el projecte de llei hauria d’estar acabat per portar-lo al Parlament abans de finals d’any, encara que el Govern espera fer-ho abans, ja que considera que té molta feina de diàleg avançada.