El govern espanyol vol augmentar fins als 1.000 euros al mes el salari mínim

MADRIDEl vot erroni del diputat del PP, Alberto Casero, que va permetre salvar la reforma laboral al Congrés va deixar un regust agredolç entre les files de la cartera de Treball, amb Yolanda Díaz al capdavant, que fins a última hora va buscar els socis d'investidura per tirar-la endavant i esquivar, així, la via Cs. Ara, però, una altra mesura en matèria laboral pot fer revifar els ànims dins el ministeri: incrementar fins als 1.000 euros al mes i de manera retroactiva (aplicable des de l'1 de gener) el salari mínim interprofessional (SMI) aquest 2022.

Aquesta és la proposta que l'executiu ha traslladat als agents socials aquest dilluns al matí, en una reunió convocada al ministeri de Treball que ha estat presidida per la mateixa Díaz. "A mi m'agradaria que fossin 1.000 euros", ha dit clarament la ministra en roda de premsa posterior a la reunió. Primer, els sindicats havien anticipat un augment fins als 996 euros, però fonts del ministeri de Treball aclareixen que la xifra es podria arrodonir.

Si la proposta tira endavant, el salari mínim augmentaria en 35 euros i passaria dels 965 al mes actuals en 14 pagues, als 1.000, un creixement del 3,5%. El govern espanyol no vol dilatar les reunions com ha passat en ocasions anteriors i sosté que l'augment s'aplicarà aquest mes. De fet, la pròxima reunió amb els agents socials serà aquest mateix dimecres perquè "com més aviat millor es puguin desplegar els seus efectes", ha sostingut Díaz.

Les patronals, contràries

El govern espanyol ha llançat la seva proposta partint de l'informe sobre l'SMI encarregat al grup d'experts l'estiu passat. Amb l'augment dels 35 euros al mes, el govern espanyol se situa, més o menys, en el segon escenari de la comissió d'experts, en què s'aconsellava un augment de 31 euros al mes. La proposta del ministeri de Treball aniria de bracet amb el que demanaven els sindicats majoritaris. CCOO i UGT, que ara traslladaran la proposta als òrgans directius, mantenen augmentar l'SMI fins als 1.000 euros al mes en 14 pagues. De fet, quan es va negociar l'augment de 15 euros al mes l'any 2021 (fins als 965 euros al mes en 14 pagues) el compromís de l'executiu amb tots dos sindicats va ser el d'assolir aquesta xifra a canvi del seu vistiplau. "CCOO ja vam dir que calia arribar als 1.000 euros, aquesta ha sigut la nostra reivindicació", ha expressat a la sortida de la reunió la secretària d'acció sindical i ocupació del sindicat, Mari Cruz Vicente, que ha anticipat que "amb acord o sense" a la reunió de dimecres que ve amb el govern ja es donaria per tancat el tema.

Les patronals, de moment, s'hi han mostrat contràries. De fet, l'acord per augmentar l'SMI el 2021 no va ser tripartit. La patronal se'n va desentendre i tot apunta que la imatge es repetirà aquest any. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha sostingut aquests dies que un nou augment de l'SMI "destruirà ocupació". "Escoltaré totes les parts fins dimecres i tant de bo siguem capaços d'arribar a un punt de trobada", ha expressat Díaz aquest dilluns, mostrant-se optimista amb arrossegar el seu sí. Per això, encara hi ha dubtes sobre si l'increment serà de 1.000 euros o no. "Els sindicats volen més i els empresaris menys, i jo faig un equilibri", ha reiterat la titular de Treball. Tanmateix, a diferència d'altres negociacions com la de la reforma laboral i les pensions, la del salari mínim és merament consultiva, ha recordat Díaz.

60% del sou mitjà

L'objectiu és que a finals de legislatura l'SMI se situï entre els 1.011 i els 1.049 euros mensuals, és a dir, assoleixi el 60% del salari mitjà a Espanya. La xifra, però, està oberta i pot variar en funció del sou mitjà que es registri l'any que ve a Espanya, com ha recordat Díaz i també van matisar els experts en el seu informe, per bé que aquests últims també van plantejar tres increments diferents per a l'any 2023. "No posarem cap obstacle amb res que tingui a veure amb assolir el 60%", ha dit la ministra, que no ha concretat si aquest dilluns ja s'han anticipat unes xifres de cara a l'any que ve.

Els augments dels últims anys del salari mínim han consolidat Espanya en la setena posició entre els països europeus amb un SMI més elevat. Ara bé, l'escalada de posicions només ha estat d'un esgraó perquè la majoria de socis europeus també han augmentat el seu SMI. De fet, aquest any només dos països l'han mantingut congelat, Bulgària i Letònia, i, de moment, Espanya. Una situació, però, que es revertirà aquest febrer.