Preacord per al nou marc legal dels becaris

MADRIDDesprés de més d'un any de negociacions, aquest divendres a la tarda el ministeri de Treball i els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, han arribat a un principi d'acord per tirar endavant l'Estatut del Becari, tal com ha avançat El País i confirmat l'ARA de fonts de la negociació. El document, però, no comptaria amb el vistiplau dels empresaris que, fins ara, s'han mostrat reticents a les línies mestres d'aquesta reforma. En tot cas, fonts de la patronal CEOE es limitaven a dir aquest divendres a la tarda que "no tenen constància de cap acord" entre govern i sindicats.

Sigui com sigui, tot indica que l'Estatut del Becari serà l'últim gran canvi legislatiu que el ministeri de Treball aprovi abans de les eleccions generals del 23 de juliol. El text, un cop aprovat en Consell de Ministres, farà el salt al Congrés dels Diputats, però com que està dissolt per la convocatòria electoral, serà la Diputació Permanent qui tingui l'última paraula. A finals de maig, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ja anticipava que l'Estatut del Becari es resoldria de manera "imminent". "Cal erradicar una part de la precarietat del país amb el mal ús de la formació a les empreses", defensava Díaz, encarregada de pilotar la negociació.

Acord a correcuita

"L'acord és imminent", resumeixen fonts de la UGT, que anticipen que el text està "a punt de tancar-se". Des de CCOO assenyalen que encara queden "alguns serrells" per resoldre, de manera que el document que hi ha damunt la taula encara podria patir modificacions. Els sindicats defensen que el futur Estatut del Becari recull reivindicacions com ara una definició clara de què són les pràctiques no laborals, per tal "d'evitar el frau", la compensació de les despeses que pot tenir un becari mentre fa les pràctiques o l'establiment d'un règim sancionador sobre les empreses "efectivament dissuasiu". Fonts del ministeri de Treball també confirmen que s'està "ultimant" el document. "[La norma] donarà seguretat jurídica", defensen des de Treball.

Malgrat que aquest cop sembla que es tracta de la negociació definitiva, des dels sindicats insisteixen en la prudència i recorden que a l'octubre "es va estar a punt de tancar [un document], i després res", apunta una font sindical que ha format part de les negociacions.

Definició de becari

L'Estatut del Becari implica canviar de dalt a baix l'ús que les empreses podran fer a partir d'ara d'aquesta figura, concretament dels estudiants que fan pràctiques no laborals, amb l'objectiu de posar fi al frau que durant anys l'ha envoltat. 

Un dels elements més importants ha estat el de posar en negre sobre blanc què és un "treballador en pràctiques no laborals". Així, la nova llei delimita la línia entre què es considera una acció formativa, és a dir, la pràctica, i què un treball productiu, que duu a terme l'empleat en un àmbit d'aplicació molt definit dins de l'empresa. L'últim esborrany que aquesta setmana han compartit sindicats i govern i al qual ha tingut accés l'ARA defineix un seguit de supòsits i tot allò que en quedi fora no serà considerat "formació pràctica".

Catàleg de drets

Un cop establera la definició, la norma recull un catàleg de drets dels estudiants en pràctiques. Així, per primer cop es reconeix la compensació de les despeses (transport, dietes i allotjament) que pugui tenir el becari fruit de la seva formació a l'empresa. Només en aquells casos en què la pràctica estigui remunerada o hi hagi una beca o ajudes públiques pel mig, l'empresa quedaria exempta de no compensar les despeses.

Alhora, també es preveu una tutorització adequada i l'accés a un pla formatiu individualitzat que, entre altres qüestions, haurà de definir les tasques i l'itinerari formatiu. El becari tindrà dret a conèixer aquest pla abans de fer les pràctiques. Amb tot, l'Estatut també inclou unes "obligacions" per al becari.

Pràctiques extracurriculars

L'últim esborrany planteja una modificació de les pràctiques extracurriculars i no la seva desaparició, com demanaven els sindicats contra el criteri de les universitats. Les pràctiques extracurriculars no es reconeixen com a crèdits en l’expedient de l’estudiant i sovint es fan passar per tasques que en realitat corresponen a una feina. Segons l'últim esborrany, es consideraran pràctiques extracurriculars les que es desenvolupin durant els estudis oficials de "grau, màster universitari o doctorat i que no superin el 15% de les hores de crèdits ECTS de la titulació, ni les 480 hores".

A Catalunya, una de cada cinc pràctiques universitàries és extracurricular. Aquesta modalitat es paga en un 86,5% dels casos, un percentatge molt superior al de les curriculars, que només es remuneren un 17% de les vegades.

Topall al nombre de becaris

També es posa límit a la quantitat de becaris amb els quals podrà comptar una empresa: es limitarà al 20% de la plantilla el nombre de becaris que pot tenir una companyia. Així i tot, les empreses podran comptar, com a mínim, amb dos becaris, amb independència de la seva mida, per tal d'evitar discriminar les organitzacions més petites.

Multes per discriminació

Per evitar que les empreses se saltin la norma, es preveuen multes que poden arribar als 225.018 euros en els casos més greus. En concret, l'Estatut recull sancions en cas de frau o abús i, per tant, en cas d'incomplir la norma. Així, si es transgredeix l'article en què es recullen els drets dels becaris per alguna discriminació d'edat, gènere, sexe, raons racials, entre d'altres, la infracció es podria arribar a considerar "molt greu". Això, en el seu grau mínim, suposa una multa per part de la Inspecció de Treball que oscil·laria entre els 7.501 i els 30.000 euros, però en el seu grau màxim podria oscil·lar entre els 120.006 i 225.018 euros.

Fins ara, només els treballadors comptaven amb una protecció així a través de la llei sobre infraccions i sancions d'ordre social.

Pendents de les cotitzacions

Un tema que ha quedat pendent és el dret a cotitzar de tots els becaris. Aquest element, però, inclou el ministeri d'Inclusió i la Seguretat Social. La mesura en si ja està aprovada i hauria d'entrar en vigor l'1 d'octubre, però hi ha pressió des dels rectorats de les universitats perquè es posposi.

Rectors i estudiants se senten exclosos

Al llarg de la negociació, al sector universitari hi ha regnat el neguit. S'han queixat que el ministeri de Treball només ha negociat amb sindicats i patronals. La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) ho ha considerat una "incomprensible laboralització d'una activitat que és purament i essencialment acadèmica", mentre que el Consell d’Estudiants Universitaris de l’Estat (CEUNE) ha expressat queixes per la seva nul·la participació en la negociació.