El govern espanyol calcula que podrà destinar fins a 25.000 milions més a mesures anticrisi
El pla pressupostari enviat a Brussel·les incorpora aquest marge fiscal entre els anys 2022 i 2023, que surt d'un augment de la recaptació
MADRIDEl govern espanyol, sota la batuta del ministeri d'Hisenda, ha enviat a Brussel·les el tradicional Pla Pressupostari. Enguany, però, amb una novetat: hi incorpora unes previsions diferents en paral·lel a les pressupostades als comptes públics per al 2023. Es tracta d'un escenari dos en què la part dels ingressos és molt més favorable que l'estimada per l'executiu, tant per a aquest 2022 com per al 2023, i que incorpora xifres actualitzades fins a l'octubre. De fet, el govern sempre ha subratllat que elabora uns comptes públics "prudents".
En concret, el ministeri d'Hisenda reconeix davant Brussel·les que pot recaptar gairebé uns 25.000 milions més en impostos entre el 2022 i el 2023. Aquest possible marge fiscal s'utilitzaria "per prorrogar i adoptar aquelles mesures més adequades, amb l'objectiu de protegir les famílies, treballadors i empreses més afectades per la crisi energètica", segons es desprèn del document enviat aquest dissabte.
Amb aquests diners el govern espanyol justifica davant l'executiu comunitari que té marge per prorrogar les mesures del pla de xoc energètic, en vigor fins al 31 de desembre. De fet, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja va confirmar aquesta setmana que destinaria 3.000 milions dels pressupostos de l'Estat del 2023 per al reforç del bo elèctric i tèrmic per a les famílies vulnerables, així com per a la creació d'una nova tarifa regulada (TUR) per a les comunitats de veïns amb calefacció central que fins ara només podien accedir al mercat lliure.
En concret, les mesures que estan en joc i que decauen el 31 de desembre són les rebaixes fiscals de l'IVA de la llum i el gas, la supressió de l'impost de generació o la reducció de l'impost especial, així com la bonificació de 20 cèntims el litre de carburant, entre d'altres. Però també s'han augmentat despeses socials com les del bo tèrmic i elèctric, l'ingrés mínim vital i les pensions no contributives. De cara al 2023, en el cas de l'IMV augmentarà en funció de la inflació.
Com pot ser que, tot i les rebaixes fiscals, hi hagi més ingressos? El govern ha decidit incorporar aquest segon escenari per la situació actual "caracteritzada per un nivell alt d'incertesa i d'inflació derivades del conflicte bèl·lic a Ucraïna" i vincula el possible increment dels ingressos tributaris a la "bona marxa de l'economia" però no directament a la inflació, element que també dona ales a la tributació de figures fiscals com l'IVA, per l'increment dels preus, o l'IRPF. El govern treu pit del creixement del PIB aquest 2022 (estima que ho farà un 4,5%), però també del mercat laboral. A més, en el pla enviat a Brussel·les recorda que es posaran en marxa noves figures fiscals com l'impost a la banca i les elèctriques o l'augment del gravamen a les rendes de capital superiors als 200.000 euros.
En concret, el segon escenari preveu per a aquest any ingressos de fins a 331.188 milions d'euros, cosa que es tradueix en un creixement d'un 11,8% respecte al 2021. En canvi, als pressupostos s'estimava un creixement d'un 7,6%. Pel que fa al 2023, si bé als pressupostos presentats fa tot just una setmana s'hi recullen uns ingressos per la via dels impostos de fins a 344.627 milions d'euros, en el segon escenari més favorable aquests ingressos creixerien fins als 354.283 milions.En total:20.490 milions més en dos anys.
Es mantenen el deute i el dèficit
Amb tot, el govern espanyol no canvia les seves previsions ni del deute ni del dèficit, que per a aquest 2023 estima que passi del 5 al 3,9%. "L'economia espanyola manté la seva resiliència amb un fort creixement, una intensa creació del mercat laboral i la reducció del dèficit i el deute públics", apunten des del ministeri d'Economia. De fet, des de la carpeta que dirigeix Nadia Calviño confirmen públicament que des del 2019 i arran de les mesures adoptades durant la crisi del covid-19, hi ha hagut un "aflorament de l'economia submergida", que, per primer cop, xifren en 285.000 afiliats a la Seguretat Social.