El govern espanyol prorroga la suspensió d'alguns desnonaments a l'espera de la llei d'habitatge estatal

MADRIDA finals del 2021, l'evolució del virus, els preus de l'energia i els colls d'ampolla van obligar a prorrogar moltes de les mesures econòmiques del govern espanyol per fer front a la crisi derivada del covid-19. Moltes de les normes decauen aquest mes de febrer i, malgrat que l'economia es refà, l'executiu encara no vol desprendre-se'n. El consell de ministres d'aquest dimarts aprovarà la pròrroga d'alguns estímuls com els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals durant un mes –a l'espera de desplegar els expedients de la reforma laboral–, també les prestacions per als treballadors autònoms fins al mes de juny, i prorrogarà fins al setembre la suspensió dels desnonaments, que queia el 28 de febrer.

Ara bé, algunes mesures sí que es queden pel camí. L'executiu ha decidit no mantenir les moratòries de pagament dels lloguers –la moratòria de les hipoteques ja va decaure el setembre passat– ni tampoc les pròrrogues extraordinàries dels contractes de lloguer, que expiraran aquest mes de febrer després de gairebé dos anys vigents.

Suspensió dels desnonaments

L'executiu prorrogarà la suspensió dels desnonaments fins al 30 de setembre, data en què es preveu que ja estigui en vigor la llei d'habitatge estatal, confirmen fonts del ministeri de Transports a l'ARA. Aquesta normativa tot just comença la tramitació al Congrés. Un procés que a l'executiu no se li presenta, d'entrada, fàcil. El PDECat al Congrés ha anunciat que hi presentarà una esmena a la totalitat perquè "envaeix competències autonòmiques", ha sostingut el portaveu del partit a la cambra baixa espanyola, Ferran Bel, aquest dimarts. A més, els socis d'investidura, en especial ERC i EH Bildu, ja han advertit l'executiu que la norma no és prou ambiciosa i també hi ha els col·lectius socials pel dret a l'habitatge, que la qualifiquen d'insuficient. A més a més, els moviments socials també pressionen perquè fins a 140.000 pisos de la Sareb siguin públics, després que l'entitat passi a estar majoritàriament controlada per l'Estat.

La pròrroga de la suspensió dels desnonaments inclou la congelació automàtica dels desnonaments sense alternativa habitacional, segons recull el decret, malgrat que algunes veus socials el consideren "insuficient". En concret, la norma recull que per poder evitar l'execució del desnonament s'ha d'acreditar una situació sobrevinguda per la pandèmia, l'adquisició legal de l'habitatge (a través d'un contracte de lloguer o una hipoteca) i demostrar una situació de vulnerabilitat. Per això, la norma deixa fora tots els procediments de desnonament resolts abans de la pandèmia, és a dir, abans del mes de març del 2020, com han denunciat organitzacions veïnals. El decret també inclou que en cas que s'aturi un desnonament per motius socials o sanitaris perquè no s'ha trobat una alternativa habitacional, els propietaris tindran dret a una compensació econòmica.

Decau la moratòria dels lloguers

Aquest febrer sí que decau la possibilitat de prorrogar els contractes de lloguer sis mesos, sense canviar-ne ni el preu ni les condicions, o demanar una moratòria o una condonació parcial del lloguer si el propietari de l'habitatge és un gran tenidor o una institució pública –no afecta els petits propietaris.

Aquestes mesures socials, aprovades per primer cop el 31 de març de l'any passat, també impliquen la pròrroga del bo elèctric, és a dir, l'accés a drets bàsics com l'aigua, la llum i el gas i, per tant, la prohibició dels subministraments bàsics als "consumidors vulnerables". Aquest punt es prorroga fins al 30 de juny del 2022, confirmen fonts d'Unides Podem a l'ARA, que asseguren que fa setmanes que negocien amb el PSOE per aprovar aquestes extensions.