El govern espanyol aprova 23.491 places noves a l'administració estatal
L'oferta pública total ascendeix fins als 30.445 llocs de treball públics aquest 2021
Aquest 2021 es tancarà amb una convocatòria de treball públic històrica. El consell de ministres d’aquest dimarts ha aprovat un total de 23.491 places noves a l’administració general de l’Estat amb l’objectiu de construir una administració “més professionalitzada”, apunten des del ministeri de Funció Pública.
Aquesta oferta pública rècord s’afegeix a dos reials decrets ja aprovats pel govern espanyol en què es convocaven 1.920 places públiques a l’exèrcit i 5.034 efectius nous per a les forces i cossos de seguretat de l’Estat. D’aquesta manera, l’oferta total de treball públic ascendeix fins a les 30.445 places aquest 2021. En termes històrics, és l’oferta pública per a l’administració general de l’Estat més elevada, si no es tenen en compte processos extraordinaris. En concret, creix un 8,5% en comparació amb el 2020, any en què l’oferta d’empleats públics va ser de 28.055 places, una xifra molt similar a la del 2019, quan l’Estat va obrir 28.156 llocs de treball públics nous. Segons les últimes dades del ministeri de Funció Pública, el sector públic de l’Estat –administració general, exèrcit, forces i cossos de seguretat i justícia– compta amb 514.514 treballadors.
Impuls del sector científic
El govern espanyol ja va anticipar al pla de recuperació i resiliència per rebre els fons europeus antipandèmia que un dels sectors prioritaris que rebria finançament en la primera fase del pla, és a dir, entre el 2021 i el 2023, seria el de l’administració pública a través de la seva modernització i digitalització. El compromís amb Brussel·les va de bracet de la fi de la temporalitat a l’administració pública i rebrà 4.325 milions del mannà europeu. Ara bé, aquesta transformació no afectarà tots els sectors de la mateixa manera. Després d’una de les pitjors crisis econòmiques de les últimes dècades, el govern s’ha marcat com a objectiu impulsar la recuperació econòmica a través de sectors vinculats amb la ciència, la innovació i la transformació digital. L’administració no se n’escapa i seran les activitats anomenades STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) les que englobaran gran part de l’oferta pública anunciada, fins a un 37% més en comparació amb fa un any, segons el ministeri de Funció Pública. “És important el nombre, la quantitat de llocs que es plantegen, però també saber quins professionals volem seleccionar i quin talent volem atreure per fer front a les necessitats”, apunten fonts del ministeri d’Hisenda i Funció Pública. "Cal transformar l'administració i canviar l'estructura. Si aquests diners es destinen a això i a sectors eficients, seran útils", apunta Joaquim Coello, membre del Comitè Assessor Catalunya-Next Generation EU, que afegeix que la mesura fracassarà si acaba sent una "una política electoral".
Gir econòmic
“Amb aquesta pandèmia ha emergit la necessitat del sector públic i retallar és tractar malament la funció pública. Mai més s’hauria de tornar al que s’ha fet per part del Partit Popular”, ha dit la ministra de Treball, Yolanda Díaz, després l’anunci. Díaz feia referència a l’últim mandat de Mariano Rajoy (2012 - 2018), quan el conjunt de les administracions públiques es va quedar en 2.583.494 empleats, segons dades del mes de gener del 2018, uns 100.000 empleats menys que quan va començar el mandat. Tanmateix, les retallades al sector públic van començar ja el 2011, arrel de la recessió econòmica mundial, amb el govern de José Luís Rodríguez Zapatero, quan va reduir la nova oferta pública un 30%.
Actualment, el nombre de treballadors al conjunt de les administracions és de 2.710.40 empleats, és a dir, 126.911 funcionaris més els últims quatre anys. Del conjunt de treballadors, un 18,9% formen part de l’administració general de l’Estat, mentre que el gruix de tots ells, un 59,6%, treballen per a les comunitats autònomes i un 18,98% als ajuntaments. “[La mesura] Ha de tenir un efecte arrossegador”, defensa l’economista i professor de la UOC Josep Lladós.
Fi de la temporalitat
L'aprovació d'aquesta convocatòria arriba pocs dies després que el Congrés de Diputats ratifiqués –in extremis i gràcies als vots d'ERC– el projecte de llei que vol posar fi a l'abús de la figura dels interins i, per tant, a la temporalitat a les administracions. En concret, els organismes públics –inclosos els ajuntaments i les diputacions– tindran tres anys per cobrir les places d'interins amb personal fix. Una transformació que afectarà sobretot les comunitats autònomes, on la mitjana de treballadors públics es dispara fins al 30%, en comparació amb la de l'Estat, on se situa al voltant del 8%, percentatge que és l'objectiu que s'ha marcat l'Estat per a totes les administracions. El decret dels interins, però, no ha estat exempt de crítiques per part d'alguns sindicats públics que apunten que es perdran molts llocs de treball. El govern espanyol, però, ha d'acabar de polir la proposta de fer fixos sense oposicions els interins de fa més de deu anys, anunci que ha aixecat dubtes jurídics sobre la seva constitucionalitat.
- P: Com es llegeix aquesta oferta en plena crisi? R: Hi ha un gir provocat per la necessitat. Tothom té clar que ara la resposta passa per un impuls fiscal i per invertir en la resiliència: en sanitat, educació o tecnologia, és fonamental per millorar la productivitat. També és un tema d’oportunitat amb els fons europeus.
- P: Algunes veus defensen que cal alleugerir el sistema públic. R: Espanya té una inversió menor en comparació amb els països de l’entorn. El problema és com ho financem de forma sostenible en un futur. Aquí el problema no és el tipus d’impostos, sinó l’evasió fiscal i l’al·lusió fiscal, és a dir, bases imponibles poc eficients que posen en risc el sistema.
- P: On queda el sector privat? R: A tot arreu el factor determinant de l’ocupació és el sector empresarial i s’hi ha d’apostar. Però això no va en detriment que reforcem el sistema públic, sanitat o universitats, perquè ajuden a millorar el capital humà.