Administració pública

L'Estat limita les portes giratòries i crearà un registre obligatori de lobis

El consell de ministres aprova l'avantprojecte que exclou dels grups de pressió els partits, les patronals i els sindicats

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa aquest dimarts.
4 min

MADRIDActuen a l'ombra i amb l'objectiu d'incidir en les decisions polítiques i, per tant, en l'elaboració de les polítiques públiques. Són els grups d'interès, popularment anomenats lobis, que per primer cop tindran una llei que reguli la seva activitat en l'àmbit estatal. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat en primera volta l'avantprojecte de llei de transparència i integritat de les activitats dels grups d'interès. La futura norma, per tant, tot just començarà el tràmit d'audiència pública, de manera que encara pot patir canvis abans que s'aprovi definitivament. "Permetrà que Espanya faci un pas endavant en matèria de transparència i bon govern. La norma cobreix una carència", ha dit la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, en roda de premsa aquest dimarts.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Una de les novetats principals és que la norma obligarà els lobis a registrar i fer pública la seva activitat i, per tant, les reunions que puguin tenir amb els alts càrrecs de l'Estat i empleats públics de l'administració que estiguin vinculats amb el disseny d'una llei. Però perquè això sigui possible, la norma definirà primer què és i què fa un lobi: "Tota comunicació directa o indirecta amb el personal públic [de l'Estat] per intentar influir de manera legítima en l'elaboració d'una llei", ha dit Montero. Aquesta comunicació es realitzarà en nom d'una entitat o grups privats o no governamentals que tinguin com a objectiu "intervenir en l'elaboració de lleis o reglaments per obtenir un benefici per als seus propis interessos o els interessos de tercers", detalla el ministeri d'Hisenda.

Per a l'experta en qualitat democràtica de la Universitat de Barcelona, Laura Chaqués, una normativa així "és una forma d'informar a la ciutadania sobre quines organitzacions s'estan mobilitzant per interferir en les regulacions". Alhora, la catedràtica de la UB pensa que és un "instrument que obliga a les pròpies organitzacions a responsabilitzar-se i donar a conèixer quines són les seves propostes".

D'aquesta definició en queden excloses les organitzacions que formen part del diàleg social i que exerceixen unes funcions reconegudes a la Constitució: des dels sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, fins a la patronal CEOE. Ara bé, sí que podran ser qualificades de lobi aquelles entitats o fundacions creades o finançades per aquests agents socials. Tampoc es veuran afectats per la norma partits polítics; les relacions entre les administracions públiques i el seu sector, així com organitzacions públiques internacionals com Unicef, la mateixa Comissió Europea ni els col·legis professionals. "No entenc perquè patronals, sindicats o els parlamentaris en queden fora", afegeix Chaqués. Per a la catedràtica "no hi ha cap factor objectiu" que les deixi fora perquè també volen influir.

Més transparència

Actualment, a Espanya "no hi ha cap registre ni en el poder executiu [govern espanyol], ni en el legislatiu [Congrés de Diputats], sobre el vincle amb els lobis [grups de pressió]. Tampoc té un codi ètic per regular l'activitat d'aquests grups d'interès ni cap sistema per publicar-la", desgrana Manuel Villoria, membre de la direcció de Transparency Internacional Espanya i catedràtic de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid, on dirigeix l'Observatori de Bona Governança, que afegeix que això és "fonamental". Villoria insisteix que "si no hi ha regulació, no hi ha sancions".

Tot això, però, començarà a acabar-se. Tots aquells actors que entrin dins la definició de lobi es veuran obligats a registrar-se en un registre de grups d'interès. Això serà imprescindible si volen dur a terme la seva activitat de forma legítima, és a dir, reunions amb aquells membres de l'administració de l'Estat afectats per la norma. Serà un registre electrònic i públic, que ha de garantir "la transparència i la integritat de les activitats" que desenvolupin. La informació estarà disponible al portal de transparència de l'Estat. Hi hauran d'aparèixer dades com la seva seu, però també les trobades amb alts càrrecs, ministres, entre d'altres, així com la identitat de qui ha participat en les reunions. A més, també serà d'obligat compliment per als alts càrrecs comprovar que aquells amb qui es reuneixen estan degudament registrats. "Va en la direcció correcta, però caldrà conèixer la lletra petita", anticipa Villoria.

Una de les feines d'aquests lobis és pressionar, sobretot, durant la tramitació de les lleis. L'objectiu és que els partits abanderin les seves demandes i les articulin a través d'esmenes. Per exemple, des que el govern espanyol va anunciar els nous impostos a la banca i les energètiques –ara en tramitació al Congrés de Diputats–, tots dos sectors s'han acostat als partits per intentar que es facin seves les seves demandes. Però no només es pressiona a Espanya. Just fa un any, quan l'executiu de Pedro Sánchez va anunciar que confiscaria els anomenats "beneficis caiguts del cel", les elèctriques es van dirigir a Brussel·les perquè aquesta pressionés per tombar la mesura.

Portes giratòries: dos anys de traspàs

Normalment, aquests lobis o grups d'interès han trobat en el fitxatge d'expolítics de primer nivell una via per incidir, encara més, en les polítiques públiques. De fet, el salt d'un costat a l'altre és habitual a l'Estat. A Espanya hi ha hagut casos molt sonats com el de l’excandidat socialista a l’Ajuntament de Madrid Antonio Miguel Carmona, que fa un any va fitxar com a vicepresident d’una filial d’Iberdrola i va fer que fins i tot el seu partit, el PSOE, se n’hagi desmarcat en plena època de rècords històrics del preu de la llum.

És per això que l'avantprojecte que ha aprovat el govern espanyol també vol endurir aquests tipus de fitxatges. Així, alts càrrecs com ministres o secretaris d'Estat, entre d'altres, hauran d'esperar dos anys per entrar a treballar en algun dels lobis registrats. En concret, no podran fer funcions de lobi en aquelles matèries vinculades amb les competències durant la seva etapa com a representants públics.

Amb aquesta norma, Espanya s'acostaria a països de l'entorn com França, Itàlia o Portugal, però també a la Comissió Europea. A més, algunes comunitats com Catalunya, Madrid o Castella-la Manxa ja han impulsat normatives pròpies per regular aquests grups d'interès i la seva relació amb els polítics. Des de l'Associació de Professionals de les Relacions Institucionals (APRI) han valorat positivament l'anunci i consideren que és un "bon punt de partida".

Sancions

Si un grup d'interès incompleix la futura norma, ja sigui a través de l'engany, aportant informació falsa al registre o perquè ofereix regals o incita als treballadors públics a no complir amb la llei, se sancionarà cancel·lant la seva inscripció com a grup d'interès i, fins i tot, amb la prohibició durant un temps determinat de poder inscriure's com a lobi.

stats