El govern espanyol s'oposa ara a vincular les pensions només a l'IPC
Calviño assegura que la posició de l'executiu Sánchez és tenir en compte també altres paràmetres
Madrid / LuxemburgCada dimecres que els pensionistes han protestat davant les portes del Congrés aprofitant que es reunia el Pacte de Toledo, el PSOE ha insistit que era clau vincular les pensions amb l'evolució dels preus. A més, aquesta era la posició clara de partit abans que arribés a la Moncloa. Però des que Pedro Sánchez és el president del govern espanyol la necessitat de fer quadrar els números davant Brussel·les l'ha fet recular. Justament la ministra que representa el govern espanyol en les negociacions amb les autoritats europees, la titular d'Economia, Nadia Calviño, ha defensat aquest dimarts que la posició del govern espanyol és que amb l'IPC no n'hi ha prou.
En declaracions recollides per Europa Press, Calviño ha assegurat que cal tenir en compte altres paràmetres per calcular quant han d'augmentar (o no) les pensions cada any i no només la inflació. Entre aquests altres paràmetres ha enumerat l'evolució demogràfica, el nivell salarial dels treballadors i la taxa de reposició.
"Sobre el tema concret de les pensions, jo sempre he dit, i es la posició del govern, que es tracta d'un tema en què no podem fixar-nos només en un paràmetre, com per exemple l'actualització de les pensions amb l'IPC", ha dit textualment la ministra en la roda de premsa posterior a la reunió de ministres de Finances de la UE (Ecofin). Calviño prefereix que es tinguin en compte "tot un seguit de variables" i matisa d'aquesta manera el gran pacte que va assolir la setmana passada la comissió del Congrés del Pacte de Toledo, que, quan estava a punt de trencar-se, va optar per recuperar el consens del 2011 i tornar a indexar les pensions a l'IPC.
¿Com s'entén aquesta ambigüitat del PSOE? La polèmica és complexa. D'una banda, la portaveu del partit al Pacte de Toledo, Mercè Perea, insistia que l'acord al qual es va arribar la setmana passada implica que les pensions es revaloritzin "només" amb l'IPC. Però, alhora, altres partits com el PP, Ciutadans o el PDECat defensaven que l'acord permet que cada govern afegeixi altres factors sobre "la base" de l'IPC. Per això defensaven que es tracta d'un acord de "mínims".
El PSOE està responent amb ambivalència a una situació que el té entre les cordes. D'una banda, davant dels pensionistes i del Pacte de Toledo, manté que l'IPC és la clau. De l'altra, de cara a Brussel·les (amb qui té uns objectius pressupostaris compromesos) es mostra més caut, perquè indexar de nou i per llei les pensions amb l'IPC implica un augment sostingut de la factura de les pensions per a les arques públiques, una despesa que ja és el 40% del pressupost i que, només amb l'envelliment de la població, ja es calcula que arribarà al 50% entre els propers cinc i deu anys.
Per això Calviño ha defensat davant la resta de ministres de finances europeus una posició similar a la del PDECat, PP o Ciutadans: que el Pacte de Toledo està tenint una "aproximació holística" o "més àmplia" i que a més de vincular l'actualització de les pensions a l'IPC ha "aprovat un altre conjunt de recomanacions que tenen en compte la seva sostenibilitat a mitjà i llarg termini".
"És un terreny en el qual és imprescindible garantir unes pensions dignes ara, però també garantir que seguiran sent dignes d'aquí 20 o 40 anys, i aquest és l'objectiu del govern espanyol", ha dit Calviño en declaracions recollides per Europa Press.
I, de fet, aquesta no és la primera vegada que el govern espanyol es pronuncia en aquesta direcció i en plena polèmica. La setmana passada el secretari d'estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, ja va dir que vincular les pensions a l'IPC podia tenir "efectes perversos" i la mateixa ministra de Treball, Magdalena Valerio, també va dir que estava disposada a acceptar que si el Pacte de Toledo arribava a un altre acord es tinguessin en compte altres factors.