MadridEl govern espanyol ha aprovat una nova convocatòria rècord de llocs de treball públics. De fet, és la més gran de la història, segons ha destacat la portaveu de l'executiu espanyol, Pilar Alegría, en roda de premsa aquest dimarts després del consell de ministres. En concret, aquest 2024 es convocaran fins a 40.146 places públiques a l'administració estatal, tal com ha informat el ministre de Transformació Digital i Funció Pública, José Luis Escrivá, aquest dimarts. Es tracta d'una convocatòria superior a la del 2023, que ja va ser històrica, a través de la qual es volen reforçar, sobretot, serveis d'atenció a la ciutadania, com és el cas del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), l'administració de justícia i les administracions locals.
Inscriu-te a la newsletter Lliçons de 'Subúrbia'Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Aquesta serà la primera oferta d'ocupació pública en què es reservaran un 10% de les places per a persones que tenen alguna discapacitat. En total, 3.147 places de les ofertes, 629 de les quals per a persones que tenen una discapacitat intel·lectual reconeguda.
31.465 places a l'administració estatal
De les places públiques que es convocaran, 31.465 formen part de l'administració general de l'Estat (AGE). D'aquestes, 20.840 seran de torn lliure. Això vol dir que, si es compleixen els requisits bàsics de les bases de la convocatòria, qualsevol persona pot optar a la plaça tot i que no estigui treballant a l'administració pública estatal. Unes altres 10.625 places seran per a promoció interna. "Continuem treballant en un model en què s'impulsa la promoció dels ocupats públics", ha destacat Escrivá.
Alhora, 8.500 places públiques (el 21% de les places convocades) seran exclusives per a les forces i cossos de seguretat de l'Estat (6.520 en torn lliure i 2.161 de promoció interna). Per sectors, 2.857 places seran per a la Policia Nacional, 3.158 places a la Guàrdia Civil i 2.666 corresponen a l'exèrcit. A tot plegat, s'hi sumen unes 3.000 places que han quedat buides en les últimes convocatòries i que ara tornaran a obrir-se.
El ministeri de Funció Pública defensa que la convocatòria d'aquest 2024 garanteix una creació d'ocupació neta. En concret, la cartera que pilota Escrivá xifra en 9.000 els llocs públics de treball nets. Això vol dir que el nombre de places que s'ofereixen és superior a les vacants que es produeixen per la jubilació de funcionaris. Aquesta ha estat una de les queixes històriques dels sindicats de l'administració pública: malgrat l'anunci d'una convocatòria rècord d'ocupació pública, la plantilla real ha crescut molt menys per l'allau de jubilacions, així com per la necessitat de reservar places per promoció interna i estabilitzar els empleats públics.
De fet, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), el sindicat amb més pes a l'administració estatal, ha rebutjat la proposta del govern espanyol perquè "suposa un fre a la renovació de les plantilles". "Cal tenir en compte que els pròxims vuit anys es jubilarà un 60% de la plantilla", han apuntat des de la CSIF a través d'un comunicat. També CCOO s'hi ha mostrat contrària i només UGT ha donat suport a la convocatòria.
Un cop l'oferta pública es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), caldrà estar pendents de les diferents convocatòries que puguin fer les administracions públiques, perquè no hi ha un calendari precís pel que fa a les convocatòries.
Fons per a polítiques d'ocupació
El consell de ministres d'aquest dimarts també ha aprovat la distribució territorial de 771 milions d'euros, amb càrrec als fons del SEPE, per finançar les polítiques actives d'ocupació de les comunitats autònomes. De fet, la partida ha de ser aprovada per la conferència sectorial d'ocupació i assumptes laborals formada per les comunitats. "Es tracta de fons que permetran reforçar les plantilles dels serveis públics d'ocupació per a l'orientació d'usuaris", ha destacat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa aquest dimarts. Alhora, s'ha donat llum verda al pla anual de foment de l'ocupació digna del 2024 amb una dotació de 6.388 milions d'euros.
Govern espanyol i patronal duen el pols al màxim per la jornada laboral
El pols entre el govern espanyol i la patronal CEOE per la reducció de la jornada laboral continua al màxim. Després de la reunió d'aquest dilluns, i amb el ministeri de Treball donant per fet que aprovarà la reducció de la jornada amb els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) i sense la patronal, el president de l'organització empresarial, Antonio Garamendi, ha assegurat aquest dimarts que l'executiu no els ha escoltat "en res". "És un monòleg social", ha recriminat Garamendi. El president de Cepyme, Gerardo Cuerva, ha anat més enllà assegurant que l'aprovació de la reducció de la jornada pot suposar un dany "irreparable" per al diàleg social.
Tot i que la titular de Treball, Yolanda Díaz, s'ha mostrat oberta a traslladar un text nou el dilluns que ve, en una nova reunió amb els agents socials, ha advertit que no acceptaran una reforma de la jornada laboral "de mentida". "Si la proposta del senyor [Antonio] Garamendi és acceptar reduir a 37,5 hores la jornada laboral a canvi d'augmentar les hores extraordinàries fins a 150 hores, ja els dic que no ho acceptarem", ha dit Díaz. Els sindicats continuen mostrant-se escèptics amb un acord tripartit.