El govern espanyol insinua la fi del descompte a la benzina per als particulars
La ministra d'Economia anticipa que s'està estudiant acotar l'ajuda a sectors com el transport, l'agricultura o la pesca
MADRIDEl nou paquet de mesures per fer front a la crisi energètica i de preus es coneixerà "d'aquí molt pocs dies", ha anticipat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), aquest divendres. El cert és que el govern espanyol no té gaire marge de temps per anunciar què pensa fer amb les ajudes desplegades al llarg d'aquest 2022 (només ha confirmat la pròrroga d'algunes): acaben el 31 de desembre, i perquè es puguin mantenir a partir de l'1 de gener cal aprovar un nou pla de xoc en un consell de ministres anterior a aquesta data.
Entre les mesures que pengen d'un fil hi ha la bonificació de 20 cèntims per litre de combustible (5 cèntims recauen sobre les empreses) per a tothom. Primer l'ajuda es va anunciar només per al sector del transport, però ràpidament es va estendre a tota la població davant l'increment sense precedents de la gasolina i el gasoil. Els dos combustibles van tocar màxims al juliol, quan la gasolina va arribar als 2,141 euros i el gasoil als 2,1 euros.
Les últimes setmanes, però, els preus han donat un respir, cosa que ha deixat en l'aire la subvenció, i aquest divendres la ministra d'Economia, Nadia Calviño, ja ha insinuat per on aniran els trets: "Centrar-ho en els sectors que es poden veure més afectats", ha dit en una entrevista a RAC1. Calviño ha fet menció al transport, l'agricultura, la ramaderia i la pesca. Fonts del ministeri d'Hisenda confirmen a l'ARA que aquesta és l'opció que pren més pes, si bé reiteren que encara no hi ha res tancat. A més, recorden que mesures així depenen de l'evolució del preu del barril de petroli, però també de la seva producció.
L'ajuda tampoc ha estat exempta de polèmica per la seva més que qüestionable progressivitat. De fet, l'Autoritat Fiscal (Airef) va advertir a finals d'octubre que no només ha estat una de les mesures més costoses per a l'Estat, sinó que mentre que les rendes més altes s'han beneficiat de més d'un 13% del que costa, les més baixes no arriben al 5%. En concret, segons es desprèn del pla pessupostari del govern espanyol per a l'any 2023, el cost total anual ha estat de 5.752 milions d'euros. A aquests elements, Calviño ha afegit que també era una mesura "molt qüestionada" perquè ha incentivat l'ús del cotxe privat, a diferència del que ha passat amb la bonificació al transport públic, que es prorrogarà tot el 2023.
Contenció dels aliments
L'altra gran discussió al voltant del nou paquet d'ajudes gira entorn de la contenció dels preus dels aliments. El govern espanyol ha vist com els preus energètics disminuïen, mentre que el cistell de la compra no ha deixat de créixer. Ara el PSOE i Unides Podem miren com aplicar el que van fer amb la factura de la llum. En aquest cas, Unides Podem ha plantejat un xec d'uns 300 euros per a uns 7 milions de famílies. Tanmateix, des d'Hisenda són conscients que qualsevol ajuda directa implica assegurar la recaptació per poder-la cobrir. Fins ara s'ha desplegat un xec de 200 euros, però acotat a famílies molt vulnerables i abonat un únic cop.
Les altres mesures desplegades són la rebaixa dels impostos de la factura de la llum i l'IVA del gas al 5%, però també l'augment de les pensions no contributives (un 15%) o la limitació de l'actualització dels lloguers amb l'IPC a un 2%. Aquestes dues últimes mesures continuaran, segur, en vigor, després de dos acords entre el govern espanyol i EH Bildu.