El govern espanyol impulsarà el Corredor Atlàntic en paral·lel al Mediterrani
Tots dos projectes ferroviaris estan inclosos en el desenvolupament de la Xarxa Transeuropea de Transport
MADRIDFa deu anys, l'Eurocambra aprovava que els corredors Mediterrani i Atlàntic formessin part de la llista de nous projectes considerats "prioritaris" en el marc de la Xarxa Transeuropea de Transport. Pels múltiples retards i problemes en l'execució de les obres, el primer dels dos, el Corredor Mediterrani, sempre ha ocupat més titulars, mentre que l'Atlàntic ha quedat en un segon pla, qüestió que ha aixecat la indignació de les zones afectades. Ara, però, l'executiu de Pedro Sánchez li ha tornat a donar visibilitat anticipant una inversió de fins a 16.000 milions d'euros per a tot el traçat.
Així ho va anunciar el flamant secretari d'estat de Transports, David Lucas, aquest dilluns des de Gijón (Astúries). Més enllà de la partida anunciada, però, el govern espanyol haurà de detallar els terminis, les partides concretes i on aniran a parar els diners. Està previst que tot plegat es detalli a l'octubre, de bracet del pla director del corredor.
Aquest eix Atlàntic travessa el nord-oest de la península Ibèrica i connectarà Portugal amb Espanya i França a través d'Irun –passa per onze comunitats autònomes diferents tenint en compte els ramals de l'eix principal–. De fet, l'objectiu principal d'aquest corredor és connectar els ports de la façana atlàntica amb la resta d'Europa.
Durant l'anunci, Lucas va defensar la necessitat d'impulsar tots dos corredors en paral·lel i va destacar que la inversió a l'Atlàntic prevista per enguany és igual que la del Mediterrani, una reivindicació de les comunitats afectades. En tot cas, la pregunta que plana sobre l'anunci és si aquest nou impuls del Corredor Atlàntic suposarà un nou retard en el desplegament del Corredor Mediterrani. Des del ministeri de Transports ho neguen rotundament. "Es mantenen els compromisos", apunten fons de la cartera de Transports, que sostenen que el Corredor Mediterrani, i també l'Atlàntic, "no és que siguin incompatibles, és que són necessàriament complementaris" i recorden que "treballar en paral·lel té tot el sentit del món, és un mandat i compromís europeu", remarquen.
"No em preocupa", ha expressat amb contundència el coordinador del Corredor Mediterrani, Josep Boira, en una conversa amb l'ARA. Per a Boira és "evident" que el desplegament dels dos projectes no implica un endarreriment d'un o l'altre. "Tot en ordre", reitera.
Retards en el calendari
Juntament amb el Corredor Mediterrani, aquesta ha de ser l'altra gran infraestructura ferroviària de l'Estat de cara al 2030, any en què tots dos projectes haurien d'estar del tot enllestits. A més, tots dos corredors comparteixen el fet d'estar cofinançats per la Unió Europea, i fruit de la seva inclusió a la Xarxa Transeuropea de Transport s'han d'adaptar tant sí com no als trens que recorren Europa. Què vol dir això? Que els corredors Atlàntic i Mediterrani han de comptar amb una via doble; banda internacional (1,435 metres); una electrificació específica i un sistema de controls ERMTS. De fet, el que sempre ha provocat més maldecaps és la conversió de la via convencional existent als paràmetres europeus.
L'empresariat gallec, com el valencià, el català o l'andalús, s'ha queixat en reiterades ocasions del retard en l'execució dels corredors. El cert és que en cap de les dues obres s'ha respectat el calendari inicial. Pel que fa al Corredor Mediterrani, l'estimació oficial és que estigui enllestit a finals del 2025 o principis del 2026. En aquest cas, el corredor connectaria Almeria amb la frontera francesa i, d'aquí amb la resta d'Europa. Del conjunt del traçat s'estan duent a terme diferents obres en paral·lel.
Pel que fa al Corredor Atlàntic, no hi ha una data damunt la taula, però sí el compromís amb Brussel·les de tenir-lo enllestit el 2030.