SEGURETAT SOCIAL

El govern espanyol deslligarà pensions de l'IPC el 2014

L'Estat proposa una pujada anual del 0,25% en els anys en què la Seguretat Social tingui dèficit

Elena Freixa
03/09/2013
3 min

Barcelona.L'executiu espanyol va concretar ahir als agents socials els canvis que vol introduir al sistema públic de pensions per garantir-ne la sostenibilitat a mitjà i llarg termini. Tot i seguir en gran part el que van dictar els experts triats pel PP en el seu informe presentat al juny, el govern ha optat per introduir alguns canvis que suavitzin la reforma per intentar ara l'acord amb sindicats i patronals en la lletra petita dels canvis.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Els canvis més immediats passen per un nou sistema per actualitzar les pensions cada any sense tenir en compte només la inflació com fins ara. En canvi, la proposta del PP congela fins al 2019 l'altra gran reforma que vol Brussel·les: lligar les prestacions a l'increment de l'esperança de vida com ja han fet altres països a Europa.

Com serà l'actualització anual de les pensions?

El govern proposa un increment mínim del 0,25% si hi ha crisi

Es crearà una nova fórmula de càlcul que dictarà l'increment anual de les prestacions ja a partir del 2014. El canvi radical suposa que la inflació -fins ara l'únic indicador que s'utilitzava per revaloritzar-les- passarà a ser només un factor més a tenir en compte. En canvi, també es valorarà l'estat d'ingressos de cada any a les arques de la Seguretat Social, que provenen de les cotitzacions dels treballadors. Això ja ho proposava l'informe encarregat als experts, però el PP hi ha introduït una novetat: es fixa una pujada mínima del 0,25% en un escenari de crisi o de dèficit al sistema públic, com el que hi ha actualment. També es fixa un increment màxim equivalent a la inflació anual més un 0,25% en els escenaris en què les coses "vagin molt bé", segons va explicar ahir la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez.

Els sindicats CCOO i UGT van rebutjar ahir la nova fórmula perquè suposarà "pèrdua de poder adquisitiu", ja que fins ara la inflació era la que garantia per llei l'increment de les prestacions. Báñez, en canvi, va defensar que la proposta garanteix que les pensions "pugin sempre", sigui quin sigui l'escenari econòmic, i no hi haurà congelacions. L'any passat, amb la congelació, l'Estat es va estalviar 5.000 milions d'euros.

Quan i com afectarà el nou sistema de revalorització?

El nou indicador ja funcionarà el 2014 per a tots els pensionistes

El govern espanyol no va donar detalls ni cap pista sobre com es concretarà el nou sistema de revalorització (quin pes tindrà la inflació o l'estat de les finances de la Seguretat Social) a l'hora de dissenyar la fórmula matemàtica. Báñez tampoc va predir quina podria ser la pujada l'any que ve tenint en compte el dèficit que arrossega el sistema públic. "S'aplicarà la fórmula, i el que estableixi serà el que apujarem", va insistir davant les preguntes dels periodistes. Els serrells del nou model és el que es vol negociar ara al Pacte de Toledo amb sindicats i patronals.

¿Es retardarà encara més l'edat de jubilació?

El govern ho descarta i posposa al 2019 el factor de sostenibilitat

Lligar les pensions a l'esperança de vida -el que es coneix com a factor de sostenibilitat- serà la segona fase de la reforma del sistema, però el PP va dir ahir que sigui quina sigui la fórmula no entrarà en vigor fins al 2019. Báñez va negar que l'executiu es plantegi allargar més enllà dels 67 anys l'edat de jubilació a Espanya.

Tot i que la Comissió Europea ha insistit els últims mesos que el vincle entre pensió i esperança de vida havia de ser una reforma prioritària a Espanya aquest any -seguint el que ja han fet altres països-, l'executiu de Mariano Rajoy aposta per esperar sis anys a desplegar una reforma que, tal com la plantejava el comitè d'experts en el seu informe, suposava una rebaixa de facto de les pensions mitjanes per adequar-les a un escenari en què el nombre de pensionistes creixi més que no els ingressos que arribin dels treballadors en actiu al mercat laboral. El comitè d'experts ja va proposar una fórmula matemàtica -que va batejar com a factor d'equitat intergeneracional (FEI)- per corregir "el risc demogràfic" i apuntava que la rebaixa que es produís s'hauria de compensar amb altres fórmules que decidissin els governs segons el cicle econòmic.

Aquest factor de sostenibilitat no agrada a sindicats ni oposició, que ahir van recordar que la reforma de les pensions del 2011 -que estableix un retard progressiu de l'edat de jubilació fins als 67 anys a Espanya- ja té en compte l'impacte demogràfic. Els sindicats no veuen urgent abordar la reforma i van augurar una negociació "complexa i difícil". La secretària de política social de la UGT, Carmen López, va demanar al govern que aporti documentació que justifiqui una nova reforma.

Les patronals CEOE i Cepyme van ser més vagues en les seves reaccions després de la trobada amb Báñez i van confiar que la reforma final sigui "fruit del diàleg". Amb acord o sense, el PP preveu que la nova llei sobre les pensions, que haurà d'afrontar tot un tràmit parlamentari, s'enllesteixi com a molt tard a finals d'aquest any.

stats