El govern espanyol confia que els fons europeus del 2022 arribin a les empreses abans d'acabar l'any

MADRIDDesprés de l'arribada de més 19.000 milions d'euros dels fons europeus el 2021 i l'obertura de fins a 534 convocatòries tant del govern central com de les comunitats autònomes perquè les empreses optin als diners, l'executiu de Sánchez ja té posada la mirada en aquest 2022, any en què, si tot rutlla segons el calendari acordat amb Brussel·les, ha d'arribar el desemborsament més important d'entre tots els previstos fins al 2026: 12.000 milions d'euros al juny.

Per això, d'acord amb les previsions dels ministeris, només els sis primers mesos de l'any l'executiu estima "mobilitzar" fins a 24.667 milions d'euros vinculats al pla de recuperació a través de concursos i licitacions. Fonts governamentals expliquen que aquesta estimació és resultat dels diners que estaven pressupostats per al 2021 i que encara no s'han licitat (uns 2.600 milions), així com "una part important del previst als pressupostos generals de l'Estat [per al 2022]". A l'economia real, és a dir, a empreses i ciutadans, el govern espanyol confia que bona part dels diners "arribin a finals d'any", un cop resoltes les licitacions. El govern de Sánchez assegura que gran part dels diners (16.500 milions d'euros) es destinaran a la petita i mitjana empresa, que, en reiterades ocasions, ha denunciat veure's relegada per les grans companyies a l'hora d'accedir als fons.

De totes les convocatòries públiques fins ara obertes (534), les mateixes fonts expliquen que ja n'hi ha 303 per un import de 5.273 milions d'euros tancades, és a dir, adjudicades o en fase d'adjudicació, mentre que 187 continuen obertes, és a dir, que empreses o persones a títol individual encara poden presentar les sol·licituds per optar als diners. I la resta, un total de 44, tot just s'han d'obrir. Entre aquestes convocatòries pendents hi ha les dels projectes que formen part del PERTE del cotxe elèctric, entre els quals la fàbrica de bateries, perquè puguin ser adjudicades a les empreses interessades com ara Volkswagen. Segons fonts governamentals, això serà "els pròxims dies".

Però perquè arribin els diners aquest 2022, el govern espanyol ha d'assolir certes fites, és a dir, reformes que s'ha compromès amb Brussel·les a tirar endavant. Una de les primordials és la reforma laboral, que travessa una setmana decisiva amb la seva votació al Congrés de Diputats on l'executiu encara no té els vots assegurats, si bé dona per fet "que tirarà endavant", sostenen fonts governamentals. Però també hi ha el segon bloc de mesures per transformar el sistema de pensions actual, el nou sistema de cotització per als treballadors autònoms, així com un llarg calendari de normes que haurien de veure la llum: l'audiovisual i de telecomunicacions, la llei de formació professional, així com l'informe dels experts sobre la reforma fiscal. En total, una quarantena de fites vinculades a aquests recursos. Si bé no pactar les reformes a temps no implicaria directament perdre tots els diners de la segona remesa o la resta, és cert que Espanya hauria de renegociar el calendari i els objectius amb la Comissió i el Consell de nou.

Distribució polèmica

El govern espanyol insisteix que de gran part dels fons europeus que ja s'han assignat a les comunitats autònomes (11.247 milions d'euros el 31 de desembre). Fonts governamentals asseguren un 94% d'aquests s'han repartit acordats amb les regions en el marc de les conferencies sectorials, mentre que només el 6% s'han decidit fora de les diferents conferències amb les comunitats autònomes. Les mateixes fonts posen d'exemple convocatòries per a regions amb característiques "especials" com les afectades pel tancament de les mines de carbó o les perifèriques. Els últims dies les ajudes vinculades al pla de recuperació han obert un front entre el PP i l'executiu. L'oposició ha denunciat un repartiment "arbitrari" dels diners, que Sánchez pretén contrarestar engegant una campanya informativa sobre el pla arreu de territori.