Les pensionistes cobraran 378 euros a l'any per fill per reduir la bretxa de gènere

El govern espanyol ha impulsat el primer canvi del sistema de pensions amb un decret aprovat aquest dimarts que persegueix reduir al mínim la brexta de gènere. Es tracta d'un canvi profund en el complement de maternitat de les pensions que substituirà el sistema actual. Amb el sistema vigent, només les mares que havien tingut almenys dos fills tenien dret a un increment de la pensió. Era una quantitat percentual que augmentava progressivament del 5% al 15% segons el nombre de fills. El nou complement, que substitueix l'anterior, serà una quantitat fixa anual de 378 euros per a cada fill (fins a un màxim de quatre), 27 euros al mes amb 14 pagues, i es cobrarà a partir del primer fill.

El ministeri calcula que beneficiarà 30.000 dones més i augmentarà la pensió mitjana un 6%. El complement es reconeixerà en totes les modalitats de pensió a excepció de la parcial: la de jubilació, l'anticipada voluntària, la d'incapacitat permanent i la de viudetat. Els 378 euros s'aniran actualitzant anualment d'acord amb la revalorització de les pensions, lligada a l'IPC, i no computa a efectes de complement de mínims ni de pensió màxima. És a dir que si es cobra la pensió màxima, s'hi sumarà el complement. Està previst que entri en vigor en els propers dies, quan el decret es publiqui al BOE.

En rigor, és un complement de maternitat i paternitat. Com a novetat, se’n podran beneficiar tant les mares com els pares, però només un dels dos progenitors podrà cobrar-lo. Per poder sumar el complement a la pensió, els homes hauran de demostrar que la paternitat els ha perjudicat més laboralment que a la mare i, per tant, que tenen una pensió més baixa. A la pràctica, segons els càlculs del ministeri de Seguretat Social, el 98% de les persones que podran cobrar el complement quan es jubilin seran dones. 

La modificació del complement de maternitat respon a la necessitat de canviar la norma per una sentència del Tribunal de Justícia de la UE, que va considerar que el complement de maternitat previst fins ara a la llei general de la Seguretat Social –reservat només a les mares– discriminava els homes. El canvi en la llei obre la porta a la possibilitat que el demanin els pares, però el govern espanyol assegura que beneficiarà sobretot les mares i servirà per reduir la bretxa de les pensions del 32,4% actual fins al 5%.

Pròrroga de la moratòria hipotecària

Al paquet de mesures antipandèmia aprovat al consell de ministres aquest dimarts destaca també l’ampliació de la cobertura de les moratòries hipotecàries i els crèdits al consum per a persones vulnerables, autònoms i empreses turístiques i de transport. Aquests col·lectius poden ajornar fins a nou mesos més el pagament i els interessos dels seus préstecs amb o sense garantia hipotecària. També s'ha prorrogat fins al 30 de març el termini per sol·licitar les moratòries.

Els criteris per beneficiar-se'n són els mateixos que hi havia fins ara. En el cas dels crèdits hipotecaris, podran sol·licitar-la les persones que estiguin pagant quotes hipotecàries per l'habitatge habitual o pel local on desenvolupen el negoci. També es podrà demanar per a l'habitatge destinat al lloguer, si l'inquilí ha deixat de pagar la quota per l'estat d'alarma.

Flexibilització de l'ingrés mínim vital

A més, el consell de ministres ha aprovat flexibilitzar l’ingrés mínim vital perquè arribi a més col·lectius, com els temporers i les persones sense llar que no poden acreditar un domicili fix. Entre els canvis que inclou el decret llei aprovat hi ha la modificació del concepte de convivència perquè també hi tinguin accés persones que formen un sol nucli familiar, però que temporalment viuen a casa d'un altre familiar o en una casa d'acollida, ja sigui a conseqüència de divorcis, desnonaments o altres circumstàncies. En aquests casos només es tindrà en compte la renda del primer nucli.

Finalment, es concedirà l'ajuda a persones que viuen en llars col·lectives, com albergs i pisos d'acollida, un supòsit que fins ara no estava previst a la normativa. "Estem millorant la prestació perquè arribi a més beneficiaris", ha resumit el ministre de Migracions i Seguretat Social, José Luis Escrivá. Fins ara el govern espanyol havia rebutjat un gran nombre de sol·licituds per la dificultat d'acreditar alguns requisits o perquè la norma no recollia moltes situacions específiques de persones amb ingressos baixos.

El consell de ministres també ha aprovat el reconeixement del contagi de covid-19 com a malaltia professional per als professionals sanitaris i sociosanitaris. "Es millora la seva protecció" amb la mesura, ha destacat el ministre de Seguretat Social. Alhora, s'ha aprovat permetre que treballadors d'àmbit sanitari jubilats puguin compatibilitzar una activitat laboral relacionada amb la pandèmia amb la seva situació de pensionistes.

Opa d'IFM sobre Naturgy

El govern de Pedro Sánchez encara no ha estudiat l'opa sobre Naturgy, l'antiga Gas Natural. La ministra portaveu, María Jesús Montero, ha assegurat que el fons australià IFM encara no ha comunicat ni ha demanat el vistiplau al ministeri d'Indústria per l'opa parcial que va presentar la setmana passada sobre Naturgy. "Encara no s'ha sol·licitat", ha assegurat Montero. La ministra d'Hisenda ha recordat que el govern espanyol tindrà l’última paraula per autoritzar o prohibir l'operació gràcies a un canvi normatiu aprovat durant la pandèmia que atorgava poders a l'executiu per vetar operacions de compra de fons estrangers sobre empreses espanyoles de sectors considerats estratègics, com l'energètic.