Espanya manté el salari mínim a la meitat del de les principals economies d'Europa

Madrid / BarcelonaEspanya continuarà tenint un salari mínim més proper al d'Eslovènia que al de França o Alemanya aquest 2016, si no és que l'escenari polític després de les eleccions del 20 de desembre acabi impedint que sigui el Partit Popular qui torni a governar. Aquest dimarts l'executiu en funcions ha aprovat, en l'últim consell de ministres de l'any i amb el govern en funcions, una pujada de l'1% del salari mínim interprofessional (SMI). Aquest augment suposa que les butxaques dels treballadors que cobren aquest salari, ara fixat als 648,60 euros mensuals, rebran uns 6,5 euros més amb cada paga, és a dir 655,08 euros.

Aquesta és la tercera vegada que aquest executiu apuja el salari mínim, després de la revalorització del 0,5% del 2015 i de deixar-lo congelat el 2012 i el 2014. El 2013 el va incrementar un 0,6%. Tot i així, la pujada, que no ha estat negociada, és molt lluny de la que demanaven els sindicats, que consideraven que calia una revalorització de l'11% enguany, fins a arribar als 720 euros. A més, també reclamaven una pujada idèntica de cara al 2017, que situaria el salari mínim als 800 euros mensuals.

Lluny de les potències europees

El salari mínim espanyol és menys de la meitat que el francès o l'alemany

De fet, amb aquestes reclamacions els representants dels treballadors pretenen donar compliment a les recomanacions europees. Espanya és un dels països signants de la Carta Social Europea, que estableix que el salari mínim hauria d'assolir el 60% del salari mitjà. Si es complís aquesta proporció a partir dels 22.697 euros de sou brut mitjà anual espanyol d'aquest 2015, el salari mínim a l'Estat hauria de ser gairebé de 1.135 euros. L'executiu, però, ha decidit tirar pel dret i contenir la pujada salarial, tal com demanen les patronals, que consideren que encara no és moment d'inflar les retribucions, perquè això faria perdre competitivitat a l'economia espanyola.

Establir un sou mínim per llei és una política amb partidaris i detractors arreu. Els partidaris consideren que és necessari a l'hora de garantir una distribució justa del capital. Per contra, els seus contraris consideren que fixar un preu mínim de les hores treballades a tots els empleats, indiferentment de la tasca que desenvolupin, perjudica la competitivitat de l'economia i suposa una intromissió de l'Estat en les relacions laborals. Tot i això, a principis d'aquest any, segons les últimes dades de l'agència d'estadística europea Eurostat, 22 dels 28 països de la Unió Europea compten amb un salari mínim fixat per la llei. A banda, dels 34 països considerants avançats de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), 25 compten amb salari mínim. A l'altra banda, països com Dinamarca, Itàlia, Xipre, Àustria, Finlàndia i Suècia no compten amb un salari mínim fixat per llei i a Suïssa aquest any el 70% dels electors va votar-hi en contra en un referèndum.

Quants treballadors cobren el salari mínim?

Es calcula que només un 1,7% de tots els treballadors de l'estat espanyol a jornada completa cobren el salari mínim interprofessional, tot i que segons l'última enquesta anual d'estructura salarial publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), un 18,6% de les treballadores i un 8,3% dels treballadors van guanyar menys de l'SMI l'any 2013. De fet, si es té en compte que una de les herències de la crisi és l'increment dels contractes temporals i eventuals, la proporció de treballadors espanyols que viuen amb uns ingressos inferiors als 650 euros al mes ascendeix fins prop del 35% de la població, segons les dades de l'Agència Tributària en referència als ingressos dels espanyols l'any 2014.

Amb la pujada, l'increment del salari mínim es troba per sota de l'augment de salaris pactat pels sindicats i les patronals en el marc de l'acord salarial, que establia per al 2016 una fita de l'1,5%, després que el 2015 ha estat de l'1%. No és habitual que l'executiu sigui més estricte en la pujada del salari mínim que els mateixos agents socials, inclosa la patronal. L'increment del salari mínim del 2013, per exemple, va ser calcat al de l'acord salarial.

Tot i això, el salari mínim espanyol d'aquest 2016 encara es mantindrà molt per sota del de les principals economies d'Europa. A França, el salari mínim és de 1.459 euros, a Alemanya de 1.473 i al Regne Unit és de 1.379 euros al mes, segons Eurostat. Cal dir que el càlcul europeu té en compte un salari distribuït en 14 pagues, que en el cas d'Espanya és de 757 euros l'any 2015 i que seria de 797 euros aquest 2016 si s'hi aplica l'augment.

La decisió d'aquest increment moderat del salari mínim serà previsiblement una de les últimes decisions d'aquest govern en funcions, després d'una campanya electoral en què precisament aquest punt va ser una de les propostes estrella dels partits d'esquerres. Tant Podem com el PSOE prometien pujades molt més intenses del salari mínim, mentre que Ciutadans i PP no van fer propostes concretes en aquest àmbit.

Increment també de mínims per a les pensions

La prestació per als jubilats pujarà un 0,25% el 2016

D'altra banda, el consell de ministres també ha aprovat un altre increment de mínims, en aquest cas per a les pensions públiques, que pujaran el mínim del 0,25% que estableix la llei i que suposarà un cost de 281,36 milons d'euros. Aquesta pujada ve calculada segons la fórmula que revalorització de les pensions que va introduir també el Partit Popular l'any 2013 i que té en compte l'evolució de la despesa, de l'esperança de vida i les perspectives econòmiques dels propers cinc anys, a més del context econòmic dels cinc anteriors. Abans d'aquesta reforma, les pensions es calculaven en funció de l'índex de preus al consum (IPC). Segons el ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, seran 9,38 milions de pensions contributives, 440.000 pensions no contributives i 185.000 prestacions per fills a càrrec amb discapacitat les que es beneficiaran d'aquesta pujada del 0,25%.