20 cèntims per litre de carburant: les principals mesures del govern contra la guerra

MADRIDEl govern espanyol bonificarà els carburants amb 20 cèntims per litre a tota la població. Aquesta serà una de les mesures estrella del pla de xoc per afrontar l'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna i que demà aprovarà el consell de ministres. Així ho ha anticipat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dilluns. Sánchez també ha detallat que el pla que aprovarà l'executiu incorporarà fins a 6.000 milions d'euros en ajudes directes i fiscals i 10.000 milions d'euros en línies d'avals ICO per a les empreses més afectades per la crisi.

Fa dies que l'executiu espanyol treballa en aquest pla –que entrarà en vigor l'1 d'abril i s'allargarà fins al 30 de juny– per fer front a les conseqüències que la invasió russa està tenint a Europa, en particular sobre els preus de l'energia i els carburants, que aquest últim mes han registrat rècords històrics. "Seran mesures per al conjunt dels ciutadans i per repartir de forma justa els costos de la guerra", ha dit Sánchez en el discurs inaugural de les jornades Generando Oportunidades, organitzades per Europa Press. En un moment en què l'economia s'estava començant a recuperar del xoc econòmic derivat de la crisi del coronavirus, el president espanyol ha reconegut que l'objectiu també és "preservar la senda de creixement".

La mesura per bonificar els preus dels combustibles s’aplicarà quan els consumidors omplin el dipòsit a la gasolinera. Com en el cas de la mesura aprovada per al sector dels transports, el cost es repartirà entre l’Estat –que assumirà 15 cèntims– i les empreses petrolieres –que n'assumiran 5 més–. Fins ara algunes companyies –Repsol i Cepsa– ja havien mogut fitxa anunciant una rebaixa de 10 cèntims d'euro per litre del preu dels seus combustibles per a clients professionals i treballadors autònoms.

Teixit econòmic, laboral i habitatge

A més, el pla de xoc també incorporarà mesures en matèria fiscal i de suport a les empreses, d'habitatge i laborals. Pel que fa a les primeres, el govern ha anunciat 6.000 milions d'euros en ajudes directes –inclouen la bonificació als carburants– i 10.000 milions en la creació d'una nova línia d'avals ICO, ja anunciada per la ministra d'Economia, Nadia Calviño, per a aquells sectors més afectats pel conflicte. A més a més, hi haurà un allargament del venciment dels préstecs que actualment tenen les empreses i els treballadors autònoms més afectats per la crisi derivada de la guerra a Ucraïna, com reclamaven les empreses. Totes dues potes estan alineades amb les propostes plantejades per Brussel·les fa una setmana.

Per sectors, es destinaran ajudes per un valor de 362 milions d'euros a l'agricultura; 68 milions per al sector pesquer i, finalment, s'aprovarà un paquet específic de 500 milions per a la gran indústria consumidora d'energia. Totes tres activitats són de les que més han patit les conseqüències de la guerra, ja sigui per la pujada dels preus de la llum i els carburants, així com de les matèries primeres en el cas del sector primari, que es proveeix de molts productes provinents d'Ucraïna, com la soja o el blat de moro.

En matèria d'habitatge, i en un moment en què l'índex de preus del consum està disparat –al febrer l'IPC es va situar en un 7,4%, el nivell més alt dels últims 33 anys, i s'estima que al març es pugui enfilar fins a un 9%–, el govern de Sánchez permetrà desvincular la revalorització dels preus d'aquest indicador i es permetrà un augment màxim del 2%. L'IPC, l'índex que habitualment s'utilitza per actualitzar els lloguers, fa mesos que castiga el mercat, i els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, exigien aquesta mesura per no debilitar encara més el poder adquisitiu de les famílies. Amb tot, queda per veure si serà una mesura retroactiva, és a dir, si ja tindria un impacte aquests darrers mesos en què la inflació ha estat disparada.

Al ministeri de Treball utilitzaran l'experiència guanyada durant la pandèmia perquè treballadors i empreses intentin esquivar els impactes del conflicte bèl·lic. El pla de xoc incorporarà prohibir temporalment l'acomiadament objectiu quan es tracti de causes vinculades a l'impacte de la guerra, com ara la inflació. Aquesta mesura ja es va aprovar durant els pitjors mesos de la pandèmia; en aquell cas, però, es prohibien els acomiadaments per causes derivades del covid. A més, el govern vol que els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) tornin a ser el flotador per a les empreses i els permeti aquesta opció abans que els acomiadaments.

Pel que fa a la protecció de les famílies més vulnerables, el govern espanyol ha anunciat un augment d'un 15% de l'ingrés mínim vital, així com un reforç del bo social elèctric, una mesura que el ministeri de Transició Ecològica feia dies que estudiava. En concret, l'executiu de Sánchez calcula que es pot ampliar el bo a 600.000 famílies vulnerables i arribar a un total de 2 milions de persones. Des de Transició Ecològica treballen perquè la mesura s'apliqui a la unitat de convivència, definida, precisament, per l'ingrés mínim vital, i que es pugui renovar automàticament, expliquen fonts del ministeri a l'ARA.

Energia, pendents de Brussel·les

Amb tot, Sánchez ha anticipat que estan ultimant amb Portugal el paquet de mesures perquè la península Ibèrica pugui rebaixar el preu de l'electricitat. Després que la Unió Europea afirmés que tindria en compte la situació "especial" d'Espanya i Portugal per la seva escassa interconnectivitat amb el continent, els dos països han d'enviar ara les fórmules concretes perquè Brussel·les doni el vistiplau definitiu. Sánchez ha assegurat que vol enviar el document a la Comissió Europea aquesta setmana i es preveu que les mesures tindrien un impacte real sobre la factura de la llum d'aquí "tres o quatre setmanes".

Damunt la taula hi ha l’opció de posar un límit al preu del gas dels cicles combinats, com ja va explicar aquest diari. Això vol dir que les energètiques no podran vendre el gas per sobre d’aquest topall i se les compensaria per cobrir la diferència amb el preu real del combustible. El límit, però encara no està decidit, segons asseguren fonts del ministeri de Transició Ecològica a aquest diari.

Una altra de les fórmules que Espanya vol plantejar passa per vendre l'electricitat a França a un preu normal. Es fixarà el preu de compravenda del dia sense límit, que determinarà el tipus d'energia que s'intercanvia. Després, però, es fixarà un altre preu per a Espanya i Portugal tenint en compte el límit sobre el preu del gas que s’acabi decidint. Això permetrà que aquesta tecnologia, que és la més cara, no esquitxi de forma desorbitada la resta d’energies, com ara les renovables, que són més barates, i rebaixar així el preu de la factura de la llum. Amb tot, la proposta l'ha d'avalar Brussel·les.

Finalment, l’executiu reforçarà el decret, en vigor des del setembre de l'any passat, que retalla els “beneficis caiguts del cel” d’algunes companyies. Aquest és un punt calent a la negociació entre els dos socis de la coalició, Unides Podem i PSOE, que aquest dilluns a la tarda continuaven discutint els serrells oberts. La mesura s'ha anat aigualint des d'aleshores per les crítiques de les elèctriques i ara els primers volen ser més "ambiciosos". Fonts del ministeri de Transició Ecològica asseguren que es "reforçarà" i "millorarà".

Negociació amb els partits

En les últimes hores, en què el govern espanyol ha perfilat les mesures anticrisi, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el secretari d'estat de Relacions amb les Corts, Rafael Simancas, han trucat als grups parlamentaris per informar-los de les línies mestres del reial decret que aquest dimarts aprovarà el consell de ministres. Han sigut contactes breus i sense entrar al detall, segons ha subratllat el portaveu del PNB, Aitor Esteban. "Estic informant-me a través dels mitjans sobre el que ha explicat el president a la seva conferència", ha tuitejat, informa Ot Serra.

Al seu torn, la portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, ha assegurat que els populars estan oberts a dialogar amb el govern espanyol, però ha demanat el detall de les mesures per fer front a la crisi derivada de la guerra a Ucraïna. Gamarra ha confirmat que l'executiu ha contactat amb ells aquest cap de setmana. El futur president del partit, Albert Núñez Feijóo, però, ha lamentat que la informació sigui "confusa" i que no se satisfaci la principal demanda dels populars: la baixada generalitzada d'impostos, informa Mireia Esteve.