Macroeconomia

El govern espanyol ajorna fins al 2026 rebaixar l'atur del 10%

L'executiu envia un programa d'estabilitat a Brussel·les amb la promesa de crear 1,1 milions de llocs de treball en tres anys

La ministra d'Economia, Nadia Calviño, en roda de premsa aquest dimarts.
2 min

MadridEl govern espanyol confia en crear 1,1 milions de nous llocs de treball entre el 2023 i el 2026. Així es desprèn del programa d'estabilitat que ha enviat a Brussel·les aquest divendres a la tarda. Es tracta d'un document de més de 150 pàgines en què l'executiu de Pedro Sánchez no només informa sobre com va acabar el 2022, sinó que actualitza com preveu que evolucioni l'economia espanyola.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Entre aquestes previsions s'hi inclouen les que afecten el mercat laboral, d'aquí la dada de la creació de llocs de treball, que serien addicionals als ja creats després de la pandèmia (més d'un milió). A banda, però, el govern espanyol també informa sobre l'evolució de la taxa d'atur, que des de la crisi financera del 2008 se situa entre les més elevades de la Unió Europea. En aquest sentit, la previsió no ha millorat respecte a fa un any, sinó més aviat al contrari. L'executiu ajorna per al 2026 l'objectiu de rebaixar l'atur per sota del 10%. En el programa d'estabilitat de l'abril passat ja deixava aquesta estimació per al 2025. Ara el govern espanyol envia a Brussel·les una previsió de taxa d'atur del 10,3% per al 2025 (fa un any preveia una taxa d'atur del 9,6%) i d'un 9,8% per al 2026. Pel que fa a l'atur de l'exercici actual, l'executiu estima que la taxa se situï en el 12,2%, mentre que fa un any confiava a baixar d'aquest 12%.

L'altra gran novetat del programa actualitzat té a veure amb el dèficit i el deute. Tal com va informar aquest dijous el ministeri d'Hisenda, el govern espanyol preveu assolir una taxa de dèficit del 3% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) el 2024, és a dir, un any abans del previst. Pel que fa al deute públic sobre el PIB, confia en consolidar-ne la ràtio per sota del 110% també l'any vinent. L'actualització dels dos elements és important si es té en compte que a partir de l'any que ve Brussel·les reactivarà les normes fiscals i, malgrat que seran més flexibles, incorporen multes per a aquells estats membres que no compleixin.

Amb tot, el mercat laboral, de bracet amb els fons europeus del Pla de Recuperació, ajudarien a fer créixer l'economia espanyola un 2,1% aquest 2023, segons la previsió del govern espanyol. De moment, el primer trimestre de l'any ha crescut un 0,5%, segons ha anticipat l'INE aquest divendres.

L'executiu espanyol, que fa temps que defensa aquest creixement del PIB, deixa en mans dels fons europeus antipandèmia la meitat d'aquesta bona marxa, segons es descriu al programa d'estabilitat. Alhora, això es traduirà en una bona evolució dels ingressos tributaris i el govern confia que toquin el sostre fins als 359.080 milions d'euros (si es tenen en compte tots els tributs de totes les administracions).

stats