Ricard Font relleva Enric Ticó a la presidència de FGC

BarcelonaDesprés del canvi de presidència a l’Autoritat Portuària de Barcelona, on Mercè Conesa ha substituït Sixte Cambra, el departament de Territori ha iniciat un altre canvi en una altra de les grans empreses públiques del seu entorn: Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). El fins ara secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, assumirà la presidència de l’operadora ferroviària pública després d’abandonar el seu càrrec a l’organigrama de la conselleria. Fonts consultades per l’ARA assenyalaven ahir que la decisió té l’origen en la falta d’afinitat entre Font i el conseller de Territori, Damià Calvet. Des del departament van afirmar ahir que només es tracta d’un canvi de càrrecs i que Font continuarà vinculat a Territori, però ara a través de FGC.

Calvet i Font van coincidir a Territori entre el 2011 i el 2013, quan Lluís Recoder portava les regnes de la conselleria. Per motius personals, l’actual conseller va passar a l’Incasòl, com a director general, mentre que Font va mantenir les seves responsabilitats a la conselleria, també durant els mandats de Santi Vila i Josep Rull.

El nou president de FGC coneix a la perfecció l’actual mapa ferroviari a Catalunya. Ha sigut interlocutor de Renfe, Adif i del ministeri de Foment cada cop que hi ha hagut problemes de servei de Rodalies i ha representat la Generalitat quan s’han posat sobre la taula propostes del govern català per millorar la xarxa, que acumula un dèficit d’inversió històric. Font també va ser un dels intermediaris entre FGC i Adif per aconseguir tancar un acord que permetés desbloquejar els accessos ferroviaris definitius al port de Barcelona. A partir d’ara perdrà aquestes atribucions polítiques.

Font exercia també de vicepresident de FGC en virtut del seu càrrec a la Generalitat. La interlocució entre la companyia pública i el departament de Territori és contínua i Font ha sigut una baula fonamental en aquesta relació. El govern català sempre ha posat com a exemple d’eficiència l’operativa de la seva operadora pública i l’ha contraposada a les reiterades incidències al servei ferroviari de Rodalies, explotat per l’empresa estatal Renfe. I ha arribat a afirmar que, en un moment donat, FGC podria assumir el servei de curta distància que actualment presta Renfe.

Moviments encadenats

Ara Ricard Font passa a assumir una empresa pública amb un pressupost anual que supera els 100 milions d’euros i amb un servei ferroviari fiable i pròxim a la rendibilitat. La companyia, no obstant, arrossega un llast: l’explotació de les estacions d’esquí propietat de la Generalitat, que any rere any acumulen pèrdues. La Generalitat argumenta el seu manteniment per l’impacte econòmic positiu que deixen en territoris on no hi ha alternatives econòmiques.

L’assumpció de noves responsabilitats de Font obliguen Enric Ticó a abandonar FGC i assumir la direcció de Cimalsa, una altra empresa pública especialitzada en la promoció de centres logístics. El que fins ara el responsable d’aquesta companyia, Isidre Gavín, ha sigut l’escollit per Calvet per convertir-se en el seu interlocutor polític al departament. Assumirà la secretaria d’Infraestructures.