El Govern d’Andorra intervé la BPA
Els EUA denuncien que alts càrrecs de l’entitat blanquejaven diners procedents del crim organitzat
Andorra La VellaEl Govern d’Andorra, a través de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), va intervenir ahir la Banca Privada d’Andorra després que les autoritats dels EUA denunciessin que alts càrrecs de l’entitat han participat en el blanqueig de diners procedents del crim organitzat. La BPA, presidida pels germans Higini i Ramon Cierco, hauria sigut un “vehicle fàcil” per canalitzar fons procedents del crim organitzat, la corrupció i el tràfic de persones a través del sistema americà, segons va manifestar la directora del departament de delictes financers i control del Tresor dels EUA (FinCEN), Jennifer Shasky.
El FinCEN assegura que els mandataris de la BPA haurien facilitat de manera conscient transaccions en nom de blanquejadors de capitals i que a canvi haurien rebut comissions exorbitants i favors d’aquests clients, entre els quals assenyalen Andrei Petrov, presumpte autor de blanqueig relacionat amb una organització criminal, i Gao Ping, que hauria fet transferències en efectiu. Els fons blanquejats són procedents de la Xina, Rússia o Veneçuela.
El govern andorrà va ser alertat dilluns que les autoritats americanes responsables de la lluita contra el blanqueig de diners emetrien un comunicat en què denunciaven l’entitat i va decidir prendre mesures per garantir la continuïtat dels serveis als clients del banc. El cap de govern en funcions d’Andorra, Toni Martí, va comparèixer davant dels mitjans de comunicació -sense permetre preguntes- per informar de la intervenció del banc per l’INAF. A partir d’ara dos interventors prendran totes les decisions de l’entitat, tot i que la BPA va assegurar que els càrrecs del consell d’administració mantenen les seves funcions.
Toni Martí va remarcar que la intervenció es va fer arran d’una denúncia de presumptes males pràctiques i no per problemes de solvència. Des de l’entitat van informar que s’ha obert una investigació interna en col·laboració amb els interventors. No obstant, van voler deixar clar que les investigacions del FinCEN es refereixen únicament a les activitats andorranes i no a les seves filials internacionals.
Tot i que des de l’entitat financera no van fer cap referència sobre si es va detectar un augment de la retirada de diners, a la tarda sí que es va poder veure afluència de clients als caixers automàtics de la BPA.
Segons el FinCEN, la BPA va establir serveis financers a mida per als seus clients, per disfressar l’origen dels seus fons. Andrei Petrov -presumpte autor de blanqueig de diners i membre d’una organització criminal relacionada amb la corrupció, i sospitós d’estar relacionat amb Semion Moguilevitx, un dels deu fugitius més buscats per l’FBI- seria un dels clients de la BPA, ajudat per un alt càrrec de l’entitat. Un segon directiu de primer nivell de la BPA hauria acceptat comissions exorbitants per fer transaccions relacionades amb el blanqueig de diners procedents de Veneçuela. Un tercer directiu hauria acceptat suborns a canvi de fer transferències d’efectiu en nom d’un altre presumpte blanquejador, Gao Ping.
Rèplica a Madrid
La BPA, presidida per Higini Cierco Noguer i Ramon Cierco Noguer (també directiu del Futbol Club Barcelona), també va veure com el Banc d’Espanya intervenia la seva filial espanyola, el Banco de Madrid, que va adquirir el 2011. La raó per fer-ho era assegurar-se que l’entitat complia la normativa en matèria de blanqueig de capitals.
El Banco de Madrid va ser fundat l’any 1957 i gestiona més de 40.000 milions d’euros en actius, en un negoci que se centra en la gestió de grans patrimonis i que té presència en països que són o han sigut considerats paradisos fiscals, com la mateixa Andorra, Suïssa, Luxemburg, Panamà i l’Uruguai.