El Govern cessa la directora general de Funció Pública pel caos de les oposicions
L'executiu intentarà rescindir el contracte amb l'empresa, però no concreta quins processos selectius es repetiran
BarcelonaEl caos de les oposicions a funcionari de la Generalitat d’aquest cap de setmana ja s’ha cobrat la primera víctima. Tal com ha avançat l’ARA i ha confirmat el Govern, el departament de la Presidència ha decidit cessar la directora general de Funció Pública, Marta Martorell. Segons fonts coneixedores, dilluns se li va comunicar la decisió i aquest dimarts el consell executiu ha nomenat la seva substituta: Anna Maria Molina, llicenciada en dret i funcionària del cos general de l’administració de la Generalitat i que fins ara ocupava la subdirecció general d’Anàlisi i Planificació Estratègica a la direcció general de la Funció Pública.
“Cal afrontar amb aires diferents i renovats les noves proves”, ha justificat la portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, malgrat que Martorell va prendre possessió del càrrec al mes de gener i la decisió d’externalitzar els processos de selecció a l’empresa Cegos es va prendre al mes de desembre, quan tenia aquesta responsabilitat Alícia Corral, ara amb un càrrec superior: secretària d’Administració Pública de la Generalitat. Martorell va ser alcaldessa de Tiana per ERC del juny del 2019 a l’abril del 2022, quan va ser destituïda arran d’una moció de censura.
Segons la portaveu, el Govern “no fa una valoració negativa” d’haver encarregat a una empresa una part de l’organització de les oposicions, sinó que creu que hi va haver una manca de “control” sobre com s’estava executant la licitació a les portes de les proves. Una responsabilitat que, d’acord amb l’argumentació de l’executiu, és de la directora general de Funció Pública. “S’ha d’esmenar el que no s’ha fet bé i s’ha de fer amb celeritat”, ha assegurat Plaja, mentre que ha descartat que hi pugui haver dimissions de més alt nivell: ha rebutjat, en aquest sentit, la dimissió de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.
Les proves, que es van celebrar dissabte i a les quals estaven convocats més de 13.500 interins per a un total de 1.825 places de funcionari, van registrar múltiples incidències: des de retards d’hores fins a falta d’exàmens i altres irregularitats que aspirants i sindicats van denunciar el mateix dia de les oposicions.
L’executiu català ha habilitat una bústia per recollir totes les incidències –de moment se n’han registrat al voltant de 700, segons ha pogut saber l’ARA– i aquest dimecres hi ha convocat un gabinet de crisi, en el qual participaran els tres sindicats de la Mesa de la Funció Pública, la UGT, CCOO i IAC-CATAC, per analitzar la situació amb totes les queixes rebudes.
Segons Plaja, un cop analitzada tota la informació –la bústia estarà oberta fins divendres– el Govern comunicarà quines proves s’han de repetir i quines no, tot i que la portaveu s'ha mostrat prudent: “En aquest àmbit no caben especulacions”. El que sí que ha anunciat és que el Govern demanarà un informe als serveis jurídics de la institució perquè s’acoti quina és la responsabilitat de Cegos, que tenia a les seves mans la logística del procés selectiu de les oposicions, que Plaja ha titllat de “desgavell”. “No podem permetre que això torni a passar”, ha dit. Aquesta empresa té adjudicat un contracte per un valor d’1,4 milions d’euros per organitzar diversos processos, un dels quals el de dissabte. Què passarà ara?
Plaja ha afirmat que miraran de “rescindir” el contracte, malgrat que ha admès que els juristes de la Generalitat encara s’han de mirar la “lletra petita” per fer-ho. No ha concretat, en aquest sentit, com es farien les proves que falten: si s’hauria de fer un nou concurs o si ho assumiria directament la Generalitat. Aquest era el primer cop que el Govern externalitzava un procés selectiu així, un fet que Plaja ha justificat per la complexitat del procediment, tenint en compte –ha dit– que hi havia 72 exàmens d’especialitats diferents.
Reacció de l'oposició
Està previst que la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, comparegui a petició pròpia al Parlament per donar compte del que ha passat, després que els dos principals grups de l'oposició, el PSC-Units i Junts, ja haguessin anunciat que ho demanarien. De fet, aquest mateix dimarts els socialistes han formalitzat a la cambra catalana la petició de compareixença de Vilagrà.
Des del Parlament, la portaveu del PSC, Alícia Romero, ha deixat clar que consideren el cessament de Marta Martorell insuficient. “Estava nomenada des del gener i el procés de preparació de les oposicions es va fer el 2022, quan ella no hi era”, ha remarcat, mentre que des de Junts la portaveu del grup, Mònica Sales, ha exigit també responsabilitats "al més alt nivell": "És una presa de pèl". D'altra banda, des dels comuns han considerat que la destitució és “el mínim” i que “aquí no s’acaba la responsabilitat del Govern” i la CUP ha dit que ni la compareixença de la consellera de Presidència ni el cessament de la directora general de la CUP resoldran la situació de “desmantellament” de la funció pública –informa Anna Mascaró