El govern central diu que el 2017 es creixerà com abans de la crisi

MadridFa només dotze mesos el realisme aterrava a la Moncloa i el president espanyol, Mariano Rajoy, es veia obligat a tirar per terra bona part de les seves promeses electorals. Ahir el consell de ministres, amb un ull posat en les europees del 25 de maig, presentava una actualització de les previsions macroeconòmiques fins al 2017 que polvoritza la majoria de xifres d’aleshores. Segons el Pla d’Estabilitat que ahir es va enviar a Brussel·les, el creixement del producte interior brut (PIB) d’aquí tres anys serà del 3%, un ritme equiparable al d’abans de la crisi.

La xifra xoca tant amb les previsions del Banc d’Espanya, que calcula un creixement del 2%, com amb les del Fons Monetari Internacional, que estima un PIB de només l’1,2% per al 2017, el mateix percentatge que, justament, l’executiu de Rajoy preveu per a aquest any. “El 2014 marca un abans i un després en l’evolució de l’economia espanyola”, presumia ahir el ministre d’Economia, Luis de Guindos, si bé assenyalava que les previsions són “prudents, perquè es tracta d’atorgar molta credibilitat als objectius del dèficit i el deute”.

Un PIB en alça

L’economia creixerà un 1,2% aquest 2014 i un 1,8% el 2015

L’estratègia d’empitjorar les previsions per poder donar bones notícies pot haver jugat a favor en l’actualització de les dades del PIB, que s’ha revisat fins a tres vegades en alça durant l’últim any i ara el govern central situa a l’1,2% per a aquest 2014, set dècimes per sobre que fa un any, i a un 1,8% el 2015. Les dades coincideixen amb el que havia avançat la setmana passada el ministre De Guindos i també estan en la línia de les estimacions de l’Institut Nacional d’Estadística, que va informar ahir d’un creixement del 0,4% durant el primer trimestre, després dels increments del 0,1% i el 0,2% durant els últims dos trimestres del 2013. Ara bé, el creixement es basa en l’estimació que les exportacions augmentaran a un ritme anual del 5%, malgrat que en el primer trimestre van caure un 3,6%. A més, el govern també confia que el consum privat augmenti -esperonat per “les millors perspectives de feina i la moderació dels preus”- i compensi la caiguda en despesa pública.

Rajoy ven menys atur

Promet 600.000 llocs de treball per al final de la legislatura

El govern espanyol obvia la galleda d’aigua freda de les últimes dades d’ocupació presentades dimarts i confia que la taxa d’atur baixi fins al 24,9% aquest 2014, 1,8 punts menys que en les previsions de fa un any. Segons De Guindos, això serà possible gràcies a la reducció de la població activa i l’augment dels contractes eventuals o a temps parcial. En concret, el ministre es va comprometre a crear 600.000 llocs de treball fins al final de legislatura, el 2015. A més, promet que hi haurà 800.000 aturats menys, inclosos tots els que abandonen el mercat de treball tant perquè tornen al seu país d’origen com perquè han perdut tota esperança de trobar feina. El Pla d’Estabilitat calcula un atur del 23,2% a finals del 2015, mentre que a l’inici de la legislatura de Rajoy, a finals del 2011, era del 22,8%.

Per sota del dèficit previst

Compromís per tenir menys dèficit del que vol Brussel·les

Rajoy vol presumir de tancar l’any amb un objectiu de dèficit inferior al que li exigeix Brussel·les. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va avançar que el govern ha reduït la seva previsió del dèficit per a aquest 2014 del 5,8% inicial al 5,5%. Sí que es mantenen, però, els objectius del 4,2% per al 2015 i del 2,8% per al 2016.

Un deute desbocat

Superarà el 100% del PIB el 2015 i aquest any arribarà al 99,5%

Montoro va voler passar ahir de puntetes en l’única diapositiva de resultats que indicava pitjors resultats que fa un any. Segons l’actualització del Pla d’Estabilitat, el deute públic assolirà el 99,5% del PIB aquest 2014, 3,3 punts més del que es preveia el 2013. El govern espanyol augura que el 2015 passi del 100%, tot i que aquest escenari es podria donar aquest any mateix. D’acord amb les previsions del govern, el percentatge de deute no baixaria de la totalitat del PIB fins al 2017, quan Rajoy augura que es tornarà als nivells de creixement d’abans de la crisi. Això sí, a finals del 2007 el deute públic a Espanya era de només un 36,3% del PIB.

Menys impostos

El govern abaixarà l’IRPF amb la reforma fiscal del juny

“Per aconseguir reduir el dèficit públic, per deixar-lo a poc més de l’1% el 2017, no necessitem augmentar la pressió fiscal sinó reduir el total de la despesa pública, assenyalava ahir Cristóbal Montoro com a recepta. Està previst que el govern presenti la seva reforma tributària al juny, després de les eleccions europees. Hisenda preveu reduir l’IRPF sense apujar els altres impostos, i generar una rebaixa per als contribuents de fins a 5.307 milions d’euros. Però la principal rebaixa dels impostos no es notarà fins d’aquí dos anys, un cop ja s’hagin celebrat les pròximes eleccions generals. L’estalvi per a contribuents serà de 4.291 milions el 2016, enfront dels 3.092 milions del 2015, segons Montoro.

Sense més despesa pública

Montoro vol mantenir la pressió a les comunitats autònomes

El creixement econòmic no anirà acompanyat de més despesa pública. “No tindrem marge perquè cap administració pública gasti més”, assenyalava ahir Montoro. El ministre d’Hisenda reconeixia poc després, en una conversa informal amb periodistes, que s’està buscant una fórmula perquè la despesa pública perdi participació en el PIB en la mesura que aquest creixi, una recepta que no descarta més retallades els pròxims mesos.