El govern central admet un dèficit fiscal de 820 euros per cada català

BarcelonaUna de les xifres més controvertides de la política espanyola són les balances fiscals entre les autonomies i l’Estat, és a dir, la diferència entre el que cada comunitat aporta i el que rep de l’administració central. Després d’anys de negar-se a fer-les, el govern central les va publicar per primer i últim cop l’any 2008. Des de l’any passat, però, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, presenta el seu càlcul particular seguint un mètode creat pels seus assessors. Ahir va arribar la segona edició de l’estudi (feta amb dades del 2012) i les xifres, un cop més, deixen Catalunya en el podi de les comunitats més solidàries, o, dit d’una altra manera, de les que tenen un dèficit fiscal més important.

Segons la balança de Montoro, hi ha una diferència de 6.203 milions entre el que paguen els catalans i el que reben després. Dit d’una altra manera, cada català va pagar de la seva butxaca 820 euros més dels que va rebre per mantenir l’Estat autonòmic. La xifra, amb tot, és inferior als 6.861 milions de dèficit fiscal que apareixia als comptes de l’any passat. Per cert, si s’hi inclou el dèficit amb la Unió Europea, la xifra augmenta fins als 7.439 milions.

Amb el dèficit de Catalunya es poden finançar, aproximadament, els superàvits fiscals d’Extremadura, Astúries i les dues comunitats forals: Euskadi i Navarra.

La primera comunitat amb més dèficit és la de Madrid, amb un saldo fiscal negatiu per valor de 17.299 milions, el 8,7% del seu PIB. Després vénen les Illes Balears, amb una contribució neta de 1.181 milions, que equivalen al 4,5% de la seva riquesa anual, mentre que els 6.203 milions de Catalunya suposen el 3,1% del seu PIB. Només dues comunitats més tenen dèficit: el País Valencià, que aporta 1.038 milions, l’1% del PIB, i la Rioja, amb 66 milions, el 0,85% del PIB. La resta tenen superàvit, liderades per Ceuta i Melilla (+23% del PIB), Extremadura (+13%) i les Canàries (+8,4%).

El ministeri d’Hisenda, que lidera Montoro, va restar importància a aquest dèficit fiscal i va destacar: “Com cal esperar, el saldo fiscal tendeix a empitjorar segons augmenta la renda per càpita, de manera que els territoris més rics generalment presenten dèficit fiscal mentre que els de renda més baixa solen tenir superàvit”.

Un model qüestionat

El model que segueix Hisenda es basa en la proposta del director de Fedea, Ángel de la Fuente. Aquest model ja ha sigut criticat en el passat per diverses raons. D’una banda, considera que la despesa s’ha de repartir entre tots els ciutadans que se’n beneficiïn, i no pas en el territori on es fa aquella inversió o despesa. El mateix De la Fuente ha reconegut que aquest càlcul sovint s’ha de fer “una mica a ull”. De l’altra, el sistema exclou dels càlculs els ingressos en turisme i les exportacions, on Catalunya és líder destacada.

El catedràtic de la UPF Guillem López Casasnovas va explicar ahir a l’ARA que l’estudi “no és una balança fiscal” perquè no analitza on es gasta i d’on surten els recursos públics. A més de criticar-ne la metodologia, “on no participa ningú que no pensi com ells”, en qüestionava les conclusions: “Si Madrid és la gran solidària, la pregunta és per què és tan gelosa de mantenir una despesa centralitzada tan gran”.

Contactat per aquest diari, De la Fuente explicava ahir que “el dèficit de Catalunya està just a la mitjana si es té en compte el nivell de renda” i afirmava que és equiparable al de països amb rendes similars. L’economista admetia que “totes les comunitats estan mal finançades si les comparem amb el País Basc i Navarra” i defensava el seu estudi: “Es fa amb 700 planes d’Excel. Si a algú no li agrada alguna dada, que digui quina”.

El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que dilluns presentava un informe que explica que el cost de la vida dispara l’infrafinançament de la Generalitat, va qualificar ahir d’“ideològic” l’informe i avançava que amb les dades publicades ahir el Govern podrà calcular les balances fiscals en tres mesos.