El nou govern central acaba amb les balances fiscals

BarcelonaEl govern espanyol ha decidit deixar de publicar les balances fiscals o les cuentas territorializadas, com les va batejar el ministeri d’Hisenda durant l’etapa de Cristóbal Montoro. Quan el govern espanyol estava en mans del PP, el ministeri les va publicar regularment, fins i tot quan la situació política ja era sísmica. L’última vegada que Hisenda va publicar aquestes balances va ser el setembre del 2017, quan faltaven pocs dies per al referèndum de l’1-O. Des de llavors no s’han publicat més per decisió dels governs que ha liderat Pedro Sánchez, segons les fonts consultades per aquest diari.

De fet, com s’havia dut a terme cada any des del 2014, un equip de tècnics del ministeri havia elaborat les balances (o comptes territorialitzats) per poder-les publicar el 2018, però la nova ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va decidir no publicar-les i guardar-les al calaix. El 2019 les balances ja no es van calcular.

Els comptes territorialitzats van ser un mètode creat expressament per l’economista Ángel de la Fuente per encàrrec del ministeri d’Hisenda. Així va ser el primer any, i a partir d’aleshores eren tècnics del ministeri els que feien els càlculs amb la supervisió de De la Fuente, segons confirma aquest expert.

El mètode De la Fuente, bàsicament, consistia en fer les balances fiscals amb només un dels dos mètodes més habituals (el de càrrega-benefici) en comptes del que sovint destaca més la Generalitat (el de flux monetari), que dona un dèficit fiscal més gran. A aquests resultats, De la Fuente hi afegia diversos matisos tècnics que resultaven en els seus comptes territorialitzats.

"Cap interès"

"No hi ha cap interès en publicar-les", expliquen fonts pròximes a l’administració central. "Al final només generen més soroll entre comunitats autònomes i les balances no són un instrument útil per saber les fortaleses i debilitats del model de finançament", diuen aquestes veus. Segons afegeixen, l’executiu socialista considera que les balances serien un problema de cara a la negociació del model de finançament que tard o d’hora s’obrirà.

En realitat, no hi havia tanta diferència entre les balances fiscals de la Generalitat i els comptes territorialitzats d'Ángel de la Fuente. Segons els càlculs d’aquest economista, per exemple, el 2014 Catalunya va tenir un dèficit fiscal de 9.892 milions d’euros. En canvi, l’estimació del Govern era que el dèficit va ser de 10.450 milions. Cap d’aquests mètodes avala el suposat dèficit fiscal de tan sols 3.288 milions d’euros que va mantenir l’exministre Josep Borrell en el seu famós llibre Las cuentas y los cuentos de la independencia.

El truc és que, en els dos casos, el mètode de càlcul és el de càrrega-benefici, que és el que sempre ofereix una xifra més baixa de dèficit fiscal. Però la Generalitat també calcula les balances amb el mètode de flux monetari, que aquell mateix 2014 mostrava un desequilibri de 14.941 milions.

Les balances fiscals no són una ciència exacta i, per això, una de sola difícilment mostrarà una imatge fidedigna de la realitat. El més útil és fer diversos càlculs complementaris.

Això es va portar a l’extrem quan el govern espanyol, durant la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero i per exigència d’Esquerra Republicana, va publicar fins a sis balances fiscals diferents. Però al final tot es resumia en els dos mateixos càlculs ja esmentats: quatre de les balances fiscals es feien amb el mètode de càrrega-benefici i dues amb el mètode de flux monetari.

El govern espanyol va deixar de publicar aquests càlculs amb l’arribada de la crisi i no va ser fins al 2014 que Cristóbal Montoro va decidir tornar-les a publicar, però aquesta vegada adaptades als seus gustos i sense un comitè de savis que les avalés, a diferència de les balances de l’etapa socialista, que es van fer després que les avalés un grup de fins a vint experts.