El govern britànic tira enrere una rebaixa d'impostos a les rendes més altes
La mesura havia rebut crítiques de l'oposició laborista i de diputats conservadors
BarcelonaEl govern britànic tirarà enrere la proposta de reducció d'impostos per als ciutadans amb rendes més elevades que volia portar al Parlament. El canceller de l'Exchequer –càrrec equivalent a ministre d'Economia–, Kwasi Kwarteng, ha dit aquest dilluns en una entrevista a la BBC que la mesura estava desviant l'atenció del conjunt de mesures econòmiques que havia presentat l'executiu.
La proposta inicial del govern conservador de Liz Truss era eliminar el tram superior de l'impost sobre la renda, que grava un 45% els ingressos anuals superiors a les 150.000 lliures (uns 171.000 euros), però ara fa marxa enrere després de ser rebuda amb nombroses crítiques. "La primera ministra ha decidit no procedir amb l'abolició del tram", ha dit Kwarteng. La mesura va ser mal rebuda per l'oposició, però també per diversos diputats conservadors, fins al punt que el Partit Laborista va advertir el govern que podia perdre la votació al Parlament.
Les crítiques se centraven sobretot en el fet que la mesura representava una rebaixa fiscal a les capes més benestants de la població en un moment de crisi i inflació alta que està afectant de manera més severa el poder adquisitiu de les famílies de rendes baixes, que dediquen una proporció més gran dels seus ingressos a comprar béns de consum. A més, als atacs a la mesura també s'hi va sumar el Fons Monetari Internacional, que va avisar que "possiblement incrementaria la desigualtat" entre rics i pobres.
Sotrac recent al mercat de deute
Amb la presentació del paquet econòmic –anomenat minipressupost– dijous passat, es va produir un ensorrament de la lliura als mercats de divises i es van disparar els interessos del deute públic del país. Per frenar l'encariment del deute, el Banc d'Anglaterra –el banc central del país– va anunciar injeccions massives de liquiditat per comprar bons del Tresor britànic.
Les retallades d'impostos anunciades al paquet van provocar que els inversors demanessin més rendiment per als bons britànics, ja que les rebaixes fiscals disminuïen els ingressos del govern i, per tant, augmentaven el risc dels títols de deute. Això va obligar alguns fons de pensions a vendre les seves carteres de bons per mantenir sanejats els seus comptes i així incrementar la sensació de pànic als mercats i forçar el Banc d'Anglaterra a intervenir.