El Govern apuja per decret l'impost de les hipoteques fins al 2%

La Generalitat "necessita" per tancar l'any els 40 milions de recaptació que generarà l'increment

La portaveu del Govern, Meritxell Budó
Leandre Ibar / Anna Mascaró
09/07/2019
4 min

BarcelonaEl Govern va apujar ahir l’impost sobre els Actes Jurídics Documentats (AJD, també conegut com l’impost de les hipoteques), a més d’altres tributs propis i cedits.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La pujada, feta per decret, eleva l’AJD des de l’1,5% fins al 2%, el nivell més alt d’aquest tribut entre totes les comunitats autònomes. Això suposarà una recaptació de 40 milions d’euros extra aquest mateix any (o 82 milions quan aquesta pujada estigui en vigor durant un any sencer). Aquesta recaptació addicional supera, per exemple, tot el que va recaptar el Govern amb la taxa turística l’any passat.

Després que el Tribunal Suprem canviés de criteri diverses vegades, al novembre el govern espanyol va establir que l’impost hipotecari ha de ser abonat per les entitats bancàries, i no pel client, com fins llavors. No obstant, des que es va aprovar aquest decret, els bancs han traslladat aquest cost al preu de les hipoteques, que han pujat. Malgrat això, fonts del Departament d’Economia sostenen que “no està clar” que l’increment de l’impost afecti el que paguen els compradors d’immobles.

La pujada de l’impost de les hipoteques s’ha fet “per motius estrictament pressupostaris”, ja que “és l’única manera que el Govern té per augmentar la recaptació el 2019”, van explicar fonts del Govern. En altres paraules, perquè la Generalitat necessita amb urgència els 40 milions addicionals que generarà aquest increment. “Necessitem ingressos”, expliquen aquestes fonts.

Altres impostos que Economia podria haver apujat, com el de Successions o l’IRPF, no tenen un impacte immediat. Els canvis a Successions triguen sis mesos a fer-se efectius, mentre que l’impacte en l’IRPF no es nota fins dos anys més tard, ja que és un tribut recaptat per l’Estat i el complex model de finançament autonòmic així ho estableix.

El darrer pressupost de la Generalitat va ser el del curs 2017, ja que tant el 2018 –per la situació política– com el 2019 –per la manca de suports– l’executiu no va aprovar uns comptes. Això ha obligat el Govern aquest 2019 a prorrogar els comptes del 2017, la qual cosa li ha provocat tensions financeres. L’augment de la població i la millora de l’economia han incrementat els ingressos del Govern, però també les despeses, ja que amb més població també pugen les necessitats en serveis socials. A més, ha de complir amb l’objectiu de dèficit, que el 2019 és del 0,1%.

Davant d’aquesta situació, el Govern va aprovar en dues fases un pla de contingència. La primera era un decret per obtenir un suplement de crèdit de 814 milions el passat mes d’abril, destinat a pagar nòmines de treballadors públics. La segona, de 225 milions, reorienta part dels pressupostos dels departaments per adaptar-los a les necessitats de despesa d’aquest any.

Més augments tributaris

El decret aprovat ahir també preveu una sèrie de mesures de lluita contra el frau fiscal que, sumades a l’increment de l’AJD i d’altres tributs, haurien d’elevar la recaptació fins als 88,2 milions d’euros anuals, segons els càlculs del Govern. Segons el Departament d’Economia, tant l’increment de l’AJD com la resta de pujades d’impostos ja estaven previstes a la llei d’acompanyament dels pressupostos de 2019, però els comptes mai es van presentar.

Entre les noves mesures, hi ha la prohibició que l’ens de jocs i apostes de Generalitat subministri cartrons de bingo nous als establiments que tinguin pendent el pagament de l’impost sobre el joc. L’executiu considerarà una infracció “molt greu” la realització d’activitats de joc sense haver satisfet aquest impost, i l’Agència Tributària de Catalunya podrà fer servir les fiances que ara ja dipositen els operadors del joc per atendre el pagament de premis i sancions, així com per executar els deutes.

A més, la norma contempla l’increment dels tipus impositius de diverses taxes: l’impost que grava les apostes, que situa en un tipus únic del 15% (fins ara era del 10% en les esportives i del 13% a les generals), i la taxa sobre l’aviació comercial, que passa de 2,5 a 3,5 euros per quilogram d’òxid de nitrogen emès. En el mateix sentit, el decret preveu la inclusió dels fons de titulització com a subjectes passius de l’impost sobre els habitatges buits.

D’altra banda, la norma també estableix beneficis fiscals per a les famílies en situació de pobresa energètica i vulnerabilitat. Concretament, els supòsits afectats són els que fan referència al cànon de l’aigua i el cànon sobre la deposició controlada de residus industrials. En el cas del primer, s’aplicarà una exempció de la “tarifa social” orientada a les famílies en situació de pobresa energètica. A aquests col·lectius, doncs, se’ls eximeix de pagar el primer tram del cànon, i en el cas que el superin, s’aplicarà una taxa del 0,5% en el segon tram. Segons l’executiu, aquesta mesura beneficiarà unes 40.000 famílies.

En el mateix sentit, també s’introdueix una reducció del 0,10% en el gravamen del consum industrial de l’aigua per a aquelles empreses que operin i una bonificació del 40% a la quota sobre la deposició de residus industrials.

stats