Tensió entre govern i patronal pels impostos

MADRIDLa “reactivació econòmica” sembla que comença, o això va voler mostrar ahir a la Moncloa el govern espanyol. D’entrada, el consell de ministres extraordinari recollia via reial decret llei noves mesures per fer front a la crisi econòmica derivada del covid-19. Però la impressió que executiu i patronal van de bracet no s’assoleix ni amb les noves polítiques aprovades.

Tres d’aquestes afecten específicament el sector turístic. Primer, una dotació de 216 milions d’euros per finançar projectes destinats a la digitalització i innovació del sector. També un pla de sostenibilitat turística de destinacions, que té per objectiu potenciar el desenvolupament de les àrees rurals i de l’interior. I, finalment, una moratòria hipotecària de fins a dotze mesos per a establiments turístics de la qual es podran beneficiar treballadors autònoms i empreses amb domicili social a Espanya.

A més, també es donava llum verda a la nova línia de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) de 50.000 milions vinculada a la solvència per a petites empreses i autònoms: 10.000 milions es destinaran a empreses viables i els gestionarà la Societat Estatal de Participacions Industrials, i la resta, 40.000 milions, serà en forma d’avals per “impulsar la inversió empresarial” al voltant, sobretot, de dos eixos, l’ambiental i el digital.

El govern també va aprovar de manera oficial el pla Renove 2020 per adquirir vehicles nous, aplicable a compres fetes des del 16 de juny fins al 31 de desembre del 2020. L’objectiu és el canvi de vehicles més antics i contaminants. Es donaran directament ajudes que oscil·len entre els 300 i els 4.000 euros, segons el tipus de turisme i beneficiari. És un pla que, d’altra banda, s’estima que tingui un impacte econòmic de 1.104 milions d’euros al llarg de la cadena de valor del sector automobilístic, segons el govern.

Un cop acabat el consell de ministres, el focus es posava als jardins de la Moncloa, on executiu i agents econòmics van signar el pacte per a la reactivació econòmica i l’ocupació amb el compromís de reprendre “immediatament” la taula de diàleg social i incorporar mesures que afavoreixin la creació de llocs de treball, la reactivació de l’ocupació de persones afectades per expedients de regulació temporal d’ocupació i la posada en marxa d’un pacte per a la indústria, entre d’altres.

Rebuig de nous impostos

Però la fotografia de consens que es volia oferir va quedar difuminada pels presidents de la CEOE, Antonio Garamendi, i de Cepyme, Gerardo Cuerva, que van aprofitar la signatura per mostrar el rebuig als plans fiscals anunciats pel govern dijous. En concret, a l’anunci d’apujar els impostos a les grans corporacions. Cuerva es va afanyar a dir que seria un “error” i que “pot suposar un problema per al creixement econòmic”, mentre que Garamendi defensava que “no és el moment d’aquests temes”, una frase que també va deixar anar amb l’avantprojecte del teletreball. Alhora, reclamaven més ajudes i mantenir els ERTO. Però el president del govern els va deixar clar que era “inevitable una reforma fiscal” que, a més, haurà de ser “justa” i en què els eixos seran els d’una “nova economia verda, digital i inclusiva”.

Però les mesures econòmiques no s’acaben aquí. El Congrés de Diputats va aprovar endurir l’impost sobre transaccions financeres, conegut com a taxa Tobin, i que fa mesos que es regula. Ara la comissió per a la reconstrucció econòmica l’ha recollit al document final. L’esmena aprovada sobre la taxa Tobin afegeix que “els productes especulatius, com per exemple els productes derivats i les operacions d’alta freqüència”, tributin més. També planteja posar fi als privilegis fiscals de les sicavs i fiscalitzar més els “tributs que graven la riquesa”, per evitar les pràctiques d’evasió i elusió fiscal”.